Mondois - La Muntada - Aigües de l'embassament de Susqueda

Des del Santuari de la Mare de Déu de Mondois, conegut com a la Catedral de les Guilleries, hi ha diverses rutes que et porten a llocs isolats, perduts, allunyats de tot signe de civilització però alhora d’una bellesa salvatge que els fa únics. Llocs carregats d’història que evoquen a fer-nos retrocedir la memòria a altres temps i a altres formes de vida molt diferents a les d’avui en dia. Llocs com l’església romànica de Querós, a tocar de les aigües de l’embassament de Susqueda; el Quer, en una situació més que privilegiada i just al costat d’un gran rocam batejat com el Morro del Quer; o la Muntada, a l’inici del Serrat dels Morers, en un indret ben assolellat i vistós.

Aquests tres llocs tenen en comú que la construcció de la presa de Susqueda, ara fa justament 50 anys, va propiciar-ne el despoblament i el consegüent abandó. Tot i no quedar sota les aigües de l’embassament, si que va tallar-los les principals arteries que els comunicaven entre ells i amb els petits nuclis de Querós i Susqueda respectivament.

La ruta proposada ens porta fins a la masia de la Muntada. La Muntada, segons una dona que hi va viure, és un casalot llunyà, perdut al final d'una pista inacabable. A mig aire d'un contrafort de la muntanya de Montdois que mor a les aigües de l'embassament. Una de tantes cases abandonades de les Guilleries que es va enrunant cada any que passa i on, si t'hi arribes i en veus el lamentable estat, fa difícil creure que hi van viure i treballar generacions senceres. A la Muntada hi vivien unes 15 persones: La família extensa de la casa d'avis a néts, algun oncle, els mossos i els pastors. Val a dir que als primers anys de la postgerra moltes pagesies alimentaven un munt de gent. A la Muntada hi havia poca teca i molta feina. Hi havia qui dormia en unes golfes, i la majoria vestia mala roba, sargida i apedaçada una i altra volta. El millor temps era la tardor, almenys s'atipaven de castanyes i de cideres "de pastor". El lloc és ple de sots i rocams, pujades i baixades...just al davant, i separades tan sols pel sot anomenat "dels fusells" hi havia la casa del Quer. I en prou feines es coneixien amb els veïns, ja que el camí per a anar-hi era rost i treballós...La gent es trobava només un cop a l'any, a l'aplec de Montdois (dilluns de pasqua).

Per arribar a la Muntada, es pot fer a través d’una pista forestal que parteix de la mateixa presa de Susqueda, i que va resseguint l’embassament, vorejant la Riera de Rupit, passant pel costat del LLomà en un primer tram, per seguir resseguint les aigües del pantà a la zona coneguda com a la raconada de la Muntada en un segon tram i finalment acabar enfilant-nos fins al mas. Es tracta d’una pista d’uns 15 kilòmetres, i tal i com bé comentava la senyora, inacabable. Anar i tornar suposa haver de fer ni més ni menys que 30 kilòmetres!

La segona opció per arribar-hi, és anar fins a Mondois, i d’allà despenjar-se rost avall uns 2,2 kilòmetres intentant resseguir l’antic traçat que ens portava fins a la Muntada. Es tracta d’un camí perdedor en alguns trams concrets, i de bon seguir quan trobes la traçada original. La gran dificultat rau en el desnivell a superar, sobretot a la tornada, i el fet que les pistes forestals obertes recentment, han tallat els antics traçats, dificultant-ne el seguiment. Arribats a la Muntada podem seguir baixant tot crestejant el Serrat dels Morers, seguint també algun tram de corriol digne d’ésser recuperat, i acabar a tocar de les aigües de l’embassament de Susqueda. L’amplia panoràmica que tenim davant nostre, és espectacular. La visió d’aquest immens embassament just des d’arran d’aigua és indescriptible. A l’altre costat veiem a la perfecció la silueta de la presa que retè ni més ni menys que 233 hm³ quan està a la seva màxima capacitat. Avui estava al 91,98%, ja que aquest hivern plujós, n’ha afavorit les reserves, situant-lo en un estat d’excepcionalitat.

Aquesta vegada ens hem decidit arribar a la Muntada seguint la segona opció, i anar rastrejant el "track" que prèviament ens havíem descarregat a través un aparell GPS. Sort n’hem tingut, ja que ens ha estat de gran ajuda en més d’un punt. Poc abans d’arribar al mas, hem ensopegat amb una espècie de bassa d’aigua, o viver que queda al costat esquerra del camí. Aquest safareig, pel que sembla, també feia la funció de rentador, però actualment està sec, i sense indicis de cap biot o font d’aigua pròxima.

Arribats a l’objectiu principal del dia: el mas de la Muntada; seguia tal i com l’havien trobat en visites anteriors, és a dir, cobert completament per l’espessa vegetació, fent-ne complicada la visita. Aquesta vegada, veníem preparats per combatre les bardisses amb unes tisores de podar per anar-les tallant i un bastó per anar-les tombant i així poder-nos anar obrint camí. No sense dificultats, primer visitem una construcció annexa composta de dues quadres pel bestiar, un galliner construït amb coberta de fibrociment i un gran porxo que servia d’aixopluc. Alçant la vista, veiem que encara s’aguanta alguna teula fent equilibris forçats, i temptant la sort del visitant.

Seguim estassant, i ens arribem a l’edificació principal, compost d’unes quadres semi-soterrades aprofitant el pendent del propi terreny; una planta baixa, on hi ha situada la porta principal d’accés; i una planta primera totalment inaccessible, ja que els terres han cedit, al igual que el 50% de la teulada.

Ens rep, un ampli cancell on hi ha situada una escala de fusta a mà dreta per pujar a les estances superiors. Una porta a l’esquerra i una altra a la dreta, i just al davant una tercera porta que ens condueix a la que seria la cuina. La sala del costat dret, te el terra de fusta, encara prou compacte, tot i que n’ha cedit un cabiró. La mateixa sala dona al costat sud a través d’una gran obertura originada a causa de l’enderroc d’un gran pany de paret, quedant una visió amplia de l’embassament de Susqueda als nostres peus. El terra s’ha convertit en una improvisada rampa que ens facilita l’accés a la façana assolellada de la casa. En aquesta façana, hi ha l’accés a les quadres inferiors, un seguit d’obertures a la planta intermèdia i una gran balconada de fusta al sotacoberta. La resta de façanes son impossible de visualitzar ja que la vegetació les cobreix.

Tornant a l’interior, visitem la cuina que disposa d’un ampli i reformat pedrís, on hi ha varis orificis a mode de fogonet de carbó, també conegudes com a “cuina econòmica” i que servien per escalfar l’olla o petits recipients metàl·lics. També podem veure-hi en el mateix pany de paret una finestra que te una reixa, i a la mateixa sala, encara es conserva el forn, encastat en una paret. Dues obertures ens condueixen a dues estances adjuntes, però amb el terra podrit.

A través de la visita, podem observar que es tractava d’una casa sense grans elements arquitectònics a destacar, però amplia en quan a metres edificats. Una casa amb un avançat estat de degradació i un enrunament molt important, i que tot i que encara conserva bona part de les seves parets dempeus, ja no hi ha marxa enrera. Una de tantes masies que s’acabaran perdent i que a través d’aquestes quatre ratlles, mantindrem viva almenys en el record escrit d’algunes generacions posteriors.

Salut i bones caminades!

Fotos i text: Albert Roura
Data visita: 09-12-2018