Mondoto i Punta La Estiva des de Nerín

Itinerari circular que ens portarà al capdamunt del Mondoto, pic de 1957 metres d’alçada que, per la seva situació, a l’entrada mateix del Cañón de Añisclo, esdevé, en primer lloc, un extraordinari mirador sobre aquest esplèndid engorjat, que discorre gairebé mil metres en vertical sota els seus vertiginosos cingles, i també sobre el vessant sud del massís del Mont Perdut i les altres muntanyes de la seva òrbita. La seva ascensió és relativament senzilla (de fet la nostra idea inicial era fer una ruta amb raquetes de neu, però a finals de gener ho hem trobat tot molt, però molt, pelat) i hem completat el tomb pujant l’arrodonida punta de la Estiva (que també s’anomena la Estiba), que amb els seus 2004 serà el punt més elevat d’aquesta ruta que seguirà força estona els límits geogràfics meridionals del Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

Comencem a caminar seguint un fressat camí que arrenca a l’alçada mateix de la tanca de la pista de Nerín a Torla, on veiem uns rètols indicatius i unes marques de pintura groga. Al cap d’una estona d’anar pujant arribarem a la cruïlla on comencem la circular i marxem a la dreta seguint un sender molt evident, que aprofita l’aflorament rocallós del terreny per traçar una diagonal ascendent, entre extenses superfícies de “coixins de monja” i d’altres arbustos, que ens farà guanyar alçada còmodament, amb el reforç d’algun que altre tram de giragonses. Travessem el barranc Batallar i arribem així a l’ample collada de la Estiva, on iniciem un tram d’anada i tornada. Ja no trobarem més senyals de pintura en tota la jornada, guiant-nos per la evidència del traçat i alguna que altra fita de pedres. Entrem en una zona càrstica, però que es deixa fer sense problemes, i seguint una coma arribem a la punta principal del Mondoto, abocada al caire mateix del cingle que cau en picat sobre el Cañón de Añisclo, per on discorre el riu Bellos. Davant mateix tenim els Sestrales, que és l’altre guardià de l’entrada d’aquest arxiconegut engorjat, al que hi anirem l’endemà. Val la pena estar-se una estona gaudint de l’incomparable vista que s’obre al nostre voltant. Tot i que no ho havíem previst, decidim anar fins a la punta sud del Mondoto, de 1944 metres, una mica més al sud, fent-ho seguint una traça de corriol que avança en paral·lel al cingle.

De tornada a la collada de la Estiva, seguim un sender fet pel bestiar i aprofitat pels excursionistes, que passa pel costat d’una dolina (depressió pròpia dels terrenys càrstics) i ens deixa al costat d’una barraca de pedra seca, des d’on recuperem el camí d’anada. La pujada al cordal de la Estiva l’hem fet una mica al nostre aire. A la major part de la cartografia consultada no hi surt cap camí que hi dugui, però a la de l’OSM (que és la que portem al GPS) sí que hi surt un, que traça una zeta per una coma que hi ha al vessant est de la carena. Anem en direcció a un dels rètols que marca el límit del Parc Nacional, on trobem una lleu traça de corriol i l’anem seguint fins que veiem que es pot pujar de forma més directa, seguint els caients de la muntanya, per una zona sense arbustos i així ho fem. Suposa superar tan sols uns 100 metres de desnivell, amb un pendent mitjà d’un 20%, llevat del tram central que arriba fins al 40%, però que no ens ha de comportar cap dificultat. Cadascú pot anar per on millor cregui, ja sigui recte amunt o marcant lleus ziga-zagues. Un cop a l’amplíssim cordal arribem al punt més elevat, fitat amb un vèrtex geodèsic, gaudint del teló de fons que ens queda al davant sobre les Tres Sorores i les Zucas. Ens desplacem fins a una cota més oriental, per conèixer el tipus de terreny que hi porta, comprovant que la coma que tanca al nord aquest sector és molt menys dreta que la que ens ha dut fins aquí, per tant, en el cas de repetir el recorregut amb neu, amb tota seguretat plantejaríem l’ascensió per aquest vessant.

A l’alt Aragó, la paraula estiva es refereix a uns rasos o prats d'alta muntanya que es troben en relleus poc abruptes, sense gaires desnivells, que sovint mantenen una vegetació d'herba baixa que serveix de pastura pel bestiar. Doncs tal qual, aquest és el paisatge que ens queda al davant, per on anirem perdent alçada suaument, sense camí definit, tenint com a referència els rètols limítrofes del Parc Nacional. A la cota 1990, gairebé de forma imperceptible, la carena s’obre en dos. A la dreta seguiríem sobre la línia perifèrica en direcció al Cuello Arenas, mentre que si anem a l’esquerra entroncarem amb la pista de Nerín a Torla, just on hi ha la palanca que salva el barranc de Calderuela. Prenem aquesta segona direcció, més directa, per una carena que va entre aquest barranc i el de la Fueba que, després d’un tram herbat una mica més estret i horitzontal, ens deixa just als límits d’una pineda, a la que no entrem, sinó que anem marxant a la dreta, cara avall, per un terreny inclinat, una mica pedregós, que de forma molt més còmoda del que esperàvem, ens deixa sobre la pista.

Entrem al darrer tram de la ruta. En aquest punt tenim dues opcions. Seguir-la cara avall o agafar un sender que trenca a la dreta, anomenat camí de Buisán. Ambdues possibilitats són bones, tot i que aquesta segona és més curta i ràpida, ja que s’acaben trobat una mica més avall de la font de la Fueba. Poc més endavant, abandonem la pista definitivament, marxant a l’esquerra per l’anomenat camí del Cuello Arenas, que ens durà fins a l’encreuament on tanquem el cercle, desfent els nostres passos de pujada fins a l’indret on hem deixat el cotxe.

Dificultats tècniques: No trobarem passos tècnicament complicats. Fins al Mondoto i de tornada per la pista i el camí de Nerín, anirem per senders fressats, molt transitats i fitats. La resta de la ruta es fa majoritàriament per praderes, però amb una orientació prou evident per a avançar amb comoditat. Durant una estona, la presència dels rètols que marquen els límits del Parc Nacional també és una bona referència a l’hora de saber per on cal anar

Accés al punt d’inici: Un cop a Nerín, cal marxar a la dreta per la pista per on transiten a l’estiu els autobusos dels miradors d’Ordesa, fins trobar-se amb la tanca que barra el pas, on aparcarem, tot i que actualment un grapat de senyals han limitat molt l’espai per fer-ho, havent-hi lloc per poc més de mitja dotzena de vehicles. En tot cas, a la sortida de Nerín, abans de travessar un filat metàl·lic pel bestiar, prop d’uns contenidors, hi ha espai de sobres per aparcar

Rutes vinculades: Per la zona també tenim publicats els itineraris següents:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castillo-mayor-78208554
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pena-montanesa-36860492
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sestrales-alto-i-sestrales-bajo-des-del-collado-de-plana-canal-159595849