Monells-Madremanya-Millàs-Monells

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Avui fem un tom per les rodalies de Monells i aprofitant que no fa gaires dies es portava a terme la darrera marxa popular, hem seguit un tram d’aquesta marxa que partia del poble i que en poca estona de camí ens derivava, per un llarg i magnífic corriol seguint el Torrent de la Canal fins el veïnat de Sies.
El veïnat de Sies, de masos escampats, és 1,5 km al NW de Monells. Entre les masies destaca el Mas Portós (el llinatge d’aquest nom és conegut des del segle XIV).
Deixem el veïnat a la dreta i seguim per l’esquerra voltant uns camps de conreu fins entra dins el bosc de pins dels Plous. Després de una sostinguda pujada dins el bosc, abordem un camí principal, (és el camí que hem seguit una estona al començament de la caminada a Monells). Prenem camí a la dreta fins arribar al Mas Torrent que és un veïnat situat al sud de Millàs...un seguit de masies pertanyents a aquest llogarret de Millàs, el camí és asfaltat i la carretera GIV-6702 la tenim a tocar. (A la cruïlla hem de anar amb compta de agafar el camí correcte)...girem a l’esquerra i a 40 metres deixem la pista per prendre un corriol a la dreta amb un tram amb forta baixada (s’ha d’anar amb compte).
Passem rere les granges del Mas Torrent i en poca estona arribem a Can Mateu. Aquí una ampla pista ens deixa a la carretera GIV-6702 que travessem, passant a tocar del nucli antic de Madremanya...enfilat dalt d’un turó sobre la plana, presidit per la gran església parroquial fortificada de Sant Esteve. El nucli conserva l’estructura urbana d’orígens medievals, i una gran part de les cases que s’hi agombolen i ens mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Seguim el camí vell de Millàs i en poca estona arribem a aquest nucli de població que pertany a Madremanya i con a punts d’interès trobem:
El Castell de Millàs
Residència dels senyors de Millàs, documentats des del segle XIII, en què el bisbe vengué a Guillem de Millàs la batllia i els delmes del lloc. Fou objecte d’importants reformes entre els segles XVI i XVIII, moment en què els senyors de Millàs foren nomenats marquesos de Vilana i en què el castell prengué, a grans trets, la fesomia actual. A la segona meitat del segle XX, Carles de Gomar, senyor de Millàs i marquès de Vilana, restaurà i rehabilità el castell, sota el projecte de l’arquitecte Camil Pallàs.
La Església de Sant Iscle i Santa Victòria
Edifici romànic del segle XI, que fou l’antiga capella del veí castell de Millàs. D’una nau, és capçada a llevant per un absis semicircular que presenta decoració d’arquets llombards i lesenes a l’exterior. El campanar, adossat a migdia, és de torre de planta quadrada, d’un ull d’arc de mig punt a cada cara i coronament piramidal, revestit amb majòlica durant la darrera restauració, al segle XX.
La Creu de Millàs
Antiga creu de terme que marcava l’encreuament dels camins de Madremanya, Púbol, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a tocar de l’església i el castell de Millàs. Restaurada l’any 2014, l’actual creu és una còpia fidedigna de l’original, destruïda l’any 1936 i coneguda gràcies a fotografies antigues. Es tracta d’una creu de puntes estrellades, alçada sobre un fust vuitavat coronat per un capitell motllurat de línies senzilles, tot plegat damunt d’una base esglaonada formada per quatre graons de planta circular.
A la cruïlla de la Creu, girem a la dreta per passar davant Can Calbó, visitant just al costat el seu estanyol. Retornats al camí, aquest es comença a enfilar decididament fins superar el Serrat de Mas Massot, punt ha on ja comencem la baixada pel Torrent de Mas Baró fins a Monells passant davant l’Irta (Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris) i entrant al poble pel carrer de la Riera. Només ens queda travessar el Rissec per la palanca i anar a esmorzar a Ca l’Arcadi.
Mentre preparen l’esmorzar, dedico una estona a recorre els carrerons que envolten la plaça de Jaume I i no puc estar de fer unes quantes fotos de aquest recons tan bonics.
El conjunt format per les seves places i carrers exemplifica l’evolució de l’arquitectura popular a través de diferents etapes històriques. Del temps del romànic, es conserven parts de les muralles i torres que encerclaven el poble i el castell. D’estil gòtic, la plaça de l’Oli, el carrer dels Arcs i alguns finestrals. Durant els segles XVII i XVIII s’aixecaren cases sobre els murs de la fortificació, es reordenaren els espais interiors i es formaren dues línies de carrers, el de Vilanova a llevant i el de la Riera en el marge esquerre del Rissec. A la façana de moltes d’aquestes cases avui hi podem veure dates referents a aquests anys.
Ara si, torno a Ca l’Arcadi per donar bona compta del entrepà, finalitzant així aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!