Monestir de Sant Benet de Bages, Les Tines I Els Tres Salts del Llobregat *

Monestir de Sant Benet de Bages, Les Tines i Els Tres Salts del Llobregat.

Data: 10 d’octubre de 2021.
Inici: Els Ulls del Llobregat.
Final: Els Ulls del Llobregat
Circular: Si.
Temps real: 04:00 h.
Temps total: 06:36 h.
Desnivell: 128 metres.
Desnivell acumulat: 231 metres.
Distància: 11,95 quilòmetres.
Dificultat: Fàcil.

Arribats a Manresa, passem per Viladordis, on agafem una pista marcada amb el GR 4 i GR 151, que en uns dos quilòmetres i mig ens porta fis els Ulls dels Llobregat, aquí deixem els cotxes.
Comencem a caminar retornant per la pista que hem arribat, passem la Passera dels Tres Salts, i girem a la dreta a la primera bifurcació que trobem.
Seguim la pista al costat del Canal de la mina, el creuem per un pontet i continuem recte.
Passem al costat de la Caseta de la Mina, passem un pont i el camí continua ara al costat del riu Llobregat.
Arribem al Pont de les Generes, ara seguim recte per anar fins al Monestir de Sant Benet de Bages.
El monestir de Sant Benet de Bages fou fundat entre els anys 950 i 960 pel magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l'eximia de la jurisdicció civil i episcopal). El 967 hi ha l'acta de fundació i la dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la, es consagrà una primera església. La comunitat passà una època difícil, per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció el 1002 comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1118) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del segle XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals
El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·là un col·legi d'arts el 1620. El 1633 s'enguixà l'interior de l'església malmès per un incendi. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells.
El 1835, arran de l'exclaustració dels monjos, el monestir fou venut a particulars. El 1907, l'adquirí Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, que hi feu unes importants obres de restauració assessorades per Josep Puig i Cadafalch. Des del 1936, l'església està abandonada i necessita una gran reparació. La resta es manté bé gràcies a la cura dels seus propietaris, que en permeten la visita. (Viquipèdia).
Al monestir fan tres tipus de visites, nosaltres fem la visita “Experiència Medieval al Monestir”, en la qual podem visitar gran part del monestir i la seva església, amb audiovisuals que ens expliquen la seva historia.
Una vegada feta la visita retornem fins al Pont de les Generes a on girem a l’esquerra creuant-lo.
Ara seguim una pista que en suau pujada ens porta fins un encreuament de pistes, seguim a la dreta pel Camí de les Basses.
Trobem una bifurcació i seguim a l’esquerra, ara som al Camí de les Generes.
Poc més endavant la pista fa un tom a la dreta i comença a davallar, aquí surt un camí a la dreta que seguim per anar a veure unes Tines, la Tina del Pla de les Generes, després retornem a la pista per continuar avall.
Passem al costat de les Tines del camí de les Generes, més avall pel costat de la Granja dels Ànecs, i seguint la pista arribem a les Tines de les Solanes, on fem un àpat i descansem una mica en aquest bonic recó de la Riera de Mura.
Anem seguint la pista i poc abans d’arribar de nou al riu Llobregat, a ma dreta i pujant uns vint o trenta metres podem visitar la Tina Llobregat.
Retornant a la pista acabem d’arribar fins al riu, a un dels recons més bonics, Els Tres Salts, zona càrstica on el riu ha dibuixat un laberint entre les roques on corre l’aigua, per anar a saltar per diferents llocs.
Tornem a la pista i pugem a ma dreta a veure la Casa de les Tines, un conjunt de set tines.
Tornem a la pista i de seguida tornem a ser on hem deixat els cotxes.