Monestir de Sant Victorià, Ermita de l'Espelunga, Ermita de Sant Antoni, Espluga d'O Forato, cova i ermita de Sant Jordi

Trajecte pel Sobrarbe, ens dirigim a Oncins un dels nuclis de població del Pueyo d’Araguas, per anar al reial monestir de Sant Victòria o Sant Beturià. Segons alguns experts és el més antic de la península, creuen que és de l'època visigoda del segle VI. Diuen que va ser el bressol de la Corona de Catalunya i Aragó, ja que si van reunir Ramir el Monjo i Ramon Berenguer IV per decidir el casament amb Peronella. Situat a les vessants de Serra Ferrera, està format per un conjunt de construccions de diverses èpoques i envoltat per un recinte emmurallat. Declarat Bé d'Interès Cultural. Porta el nom de l’eremita que va viure a l’ermita troglodita de l’Espelunga i que després va ser abat del monestir.
Iniciem el recorregut ascendint a l’ermita per l’antic camí de ferradura marcat com a PR HU 43. Passem per unes margues blaves que envolten el turó del Castellar i trobem la petita ermita de Sant Antoni, sembla que actualment utilitzada com a corral. Arribem al torrent de l’Havanera, on l’aigua rellisca per una pendent de formacions de toba. Seguim ascendint i trobem la pedra de Sant Victòria. Segons la llegenda era el seient del Sant i que la va utilitzar com a campana quan anava a morir per avisar als seus deixebles, diuen que si hi piques se’t concedeix un desig. A partir d'aquí la pujada és més forta, anem fent llaçades per guanyar el fort desnivell passant per alguna tartera.
Arribem a l’indret assenyalat com a corral dels cavalls on antigament es guardaven situat als peus de l’Espelunga. En poca estona arribem al gairebé inaccessible penya-segat rocós on hi ha l’ermita, encastada a la paret del penya-segat queda camuflada amb l’entorn. Des d'aquesta altura tenim una privilegiada panoràmica de la vall de la Fueva. Retornem al monestir el mateix camí per on hem vingut.
Un cop al monestir continuem el nostre recorregut seguint el sender PR HU 139 o sender circular a la Peña Montañesa, un camí que davalla fins a trobar un sender que s’interna en un alzinar i ens porta fins a l'Espluga d’O Forato. Continuem el sender seguint les marques de pintura taronja, trobem un magnífic exemplar de roure centenari. Passem per les cases de Mediano i per la Mariñosa i ens enfilem al turó de Sant Jordi per visitar l'espectacular cova i l’ermita, bastant abandonada. Tornem seguint les marques de pintura vermella que ens porten a una zona de margues blaves, aquest tram és bastant exposat i perillós. Per fi arribem de nou al camí per on passa el R HU 139 i cap al monestir, lloc d’inici de la ruta.