Monistrol de Calders -Mirador i Dólmen de Pla de Trullàs-Pas de l´Escala - Balma Freda- Ruta de Pedra Seca

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D ´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui amb el Grup dels Excursionistes del Dilluns que lidera el company i amic Manel Vila del Olmo ens ha proposat de fer una ruta molt interessant pel Moianès que sortint de Monistrol de Calders fem camí en un itinerari circular des de Església de Sant Feliu passant per:
- Gorg de Saladic (1.4 km)
- Font Molí d'en Sala (1.8 km)
- Mirador del Pla de Trullàs (3.1 km)
- Dolmen del Pla de Trullàs (4.0 km)
- Collet de la Baga de l'Om (5.2 km)
- Mas de l'Om (7.5 km)
- Balma Freda (8.8 km)
- La Casanova (12.1 km)
- Font dels Enamorats (13.5 km)
I acabar novament al punt de sortida.

Nosaltres hem seguit la ruta de Wikiloc https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mirador-i-dolmen-de-pla-trullas-per-gorg-saladic-pas-de-lescala-balma-freda-i-ruta-de-pedra-seca-ds-45498441 es tracta d'una agradable excursió que sortint des de Monistrol de Calders (Moianès) en la que desprès de veure el bonic Gorg de Saladic farem una pujada amb un punt aventurer passant pel ressalt equipat del Pas de l’Escala fins coronar el Serrat dels Guaites (711m), on gaudirem de les vistes des del Mirador de Pla Trullàs.

Continuarem fent pas per l’interessant Dólmen de Pla Trullàs (III-II a.C) i tancarem el cercle anant a veure la monumental Balma Freda i seguint la “Ruta de la Pedra Seca”, on veurem moltes de les característiques barraques de pedra seca de la zona, algunes d’elles molt ben conservades.

Deixem el vehicle en un aparcament que trobem a l’entrada de Monistrol de Calders. Iniciem l'excursió seguint un carrer al N que immediatament ens fa passar al costat d’una font, punt on prenem el C/de l’Església a la dreta (E/SE, senyals GR) que de seguida ens porta a l’església de Sant Feliu (s.XII), documentada des de l’any 1105 i reformada al s.XVIII. Aqui prenem un camí cimentat que puja al SE i ben aviat desemboca en un camí formigonat més ample, on deixem momentániament els senyals GR (que continuen pel camí formigonat) i prenem un corriol que puja recte (SE) i de seguida ens fa passar per la creu del Pedró Xic.

El corriol baixa a l’altre banda (S) i tot seguit sortim a un carrer que prenem a l’esquerra (E/NE) uns pocs metres fins desembocar en el C/dels Horts, carrer aquest que prenem a la dreta (SE, senyals GR) passant entre cases i deixant la Riera de Sant Joan a la nostra esquerra i avall. Més endavant, al costat de l’última casa, s’acaba l’asfalt i s’inicia un camí que surt amb tendència a l’E i finalitza ben aviat en una petita clariana.

Continuem per un corriol que continua planer primer al SE i desprès tombant paulatinament al N per una zona oberta de plaques rocoses (fites) tot fent una tímida davallada que ens porta fins la Riera de Sant Joan, en el punt on s’hi forma el bonic Gorg de Saladic. Des del gorg desfem uns 25m del camí fet i prenem un camí mig abandonat que comença a pujar al NE. De seguida, quan estem a sota de la línia elèctrica, prenem un corriol que s’enfila (NE, fites) per una zona d’antigues feixes i aviat ens porta a guanyar la part alta d’una carena.

Aquí el corriol continua pujant pel fil d’aquesta carena orientant-se al S/SE i, poc més amunt, trobem una bifurcació poc evident on prenem el corriol de la dreta (fites), corriol que s’enfila per una zona d’antigues feixes. Poc desprès trobem un petit i fàcil pas rocós on cal recolzar alguna mà i tot seguit la carena s’aplana orientant-se progressivament a l’E fins passar pel capdamunt d’un petit cim secundari i baixant un xic a l’altre banda (E) passant per un altre petit i fàcil pas rocós fins arribar a un marcat collet.

En aquest collet obviem tots els camins amples i cal buscar un corriol (fites) que s’enfila de dret al SE resseguint un llom entre bosquets d’arboç. Més amunt cal recolzar les mans o mig-grimpar fàcil en alguns passos rocosos fins arribar a un ressalt vertical d’uns 3m on trobem una escala metàl·lica en perfecte estat. A la sortida de l’escala trobem unes grapes que ens ajuden a acabar de superar el ressalt rocós i ens deixen en la part alta de la carena Nord del Serrat de Guaites.

El corriol a partir d’aquí gairebé planeja al S per dalt de la carena i de seguida desemboca en un camí més ample, on deixem un corriol que davalla a la dreta i seguim el camí recte (S) un breu tram fins que s’incorpora a un camí-pista quan aquest fa un revolt. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que encetem seguint el camí de la dreta, que s’acaba d’enfilar fins al capdamunt del Serrat dels Guaites (711m).

Aquí trobem el Mirador de Pla Trullàs i una zona de picnic feta amb grans pedres i envoltada d’un mur de pedra seca característic de la zona. Desprès d’apropar-nos als dos miradors per gaudir de les panoràmiques (la zona dóna símptomes de recuperació desprès del trist incendi del 2003) desfem el breu tram de camí fet fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem el camí-pista que ressegueix per dalt l’ample carena, primer al SE i desprès al S fins arribar de seguida al turonet coronat pel Dolmen de Pla Trullàs (III-II a.C), un dolmen força gran restaurat desprès de l’incendi del 2003.

Des del dolmen davallem fent un parell de revolts pel camí-pista i tot seguit sortim a un collet on s’hi forma una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Monistrol de Calders” tot agafant la pista que davalla a la dreta (SO, senyals GR). De seguida la pista tomba al NE i continua davallant suaument passant a prop de dues barraques de pedra seca força seguides, la segona d’elles en molt bon estat i dins d’un camp d’oliveres que normalment està tancat. Passades les barraques la pista dibuixa un parell de revolts més i arribem a un nou collet on s’hi forma una nova cruïlla de camins senyalitzada.

Aquí deixem els senyals GR (que se’n van a la dreta per un sender) i seguim per la pista que portem (SO), que a partir d’aquí va resseguint la carena. Ben aviat, quan la pista davalla i fa un revolt tancat a la dreta, trobem un indicador de la “Ruta de la Pedra Seca” que ens convida a agafar un corriol a l’esquerra, primer davallant al S però ràpidament el corriol gira cap a l’esquerra orientant-se al N i planejant per revoltar la capçalera d’un barranc, just per sota d’una petita cinglera. Passada la capçalera del barranc el corriol tomba de nou al S i comença a baixar amb un últim tram a l’E quasi de pla que desemboca en un camí-pista.

Seguim aquest camí-pista a l’esquerra (N/NE) fent una lleugera pujada fins arribar tot seguit a una bifurcació: prenem el camí-pista de la dreta (E) tot passant immediatament al costat d’una barraca de pedra seca en bon estat però coberta de vegetació (si no s’està atent quasi ni es veu). El camí-pista continua avall (E) i tot seguit trobem una bassa al costat del Torrent de l’Hort de l’Om, punt on el camí-pista gira cap a la dreta tombant al SO i passant per un camp d’oliveres on trobem una altre barraca de pedra seca.

Seguim el camí-pista en suau baixada (SO), aviat deixem un camí-pista a la dreta i seguim davallant en la direcció que portem (SO) passant poc després al costat d’una altre barraca de pedra seca (aquesta en bon estat) i més avall al costat de les ruïnes del Mas de l’Om fins acabar desembocant en la pista que va resseguint el marcat Torrent de l’Om, on una mica per sobre de la pista trobem una altre barraca de pedra seca. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que comença seguint aquesta pista a l’esquerra (S), desprès creuem el torrent i a l’altre banda deixem un camí a l’esquerra (a dia d’avui abandonat) i seguim la nostra pista, que a partir d’aquí tomba a l’E i de seguida ja veiem a l’altre banda del torrent la monumental Balma Freda, a la que arribem per un corriol que davalla a l’esquerra a creuar el torrent (normalment sec o amb poc cabal).

La balma segons les dades d’Espeleoindex té unes dimensions de 74m d'amplada x 12m de fons i una alçada irregular que arriba als 10m. També es veuen les restes d'una petita construcció de pedra seca. Vista l’espectacular balma reculem fins el punt on iniciàvem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara obviem la pista principal i seguim un camí-pista que inicialment surt al N i va travessant el vessant de la muntanya i les seves raconades fent lleugers desnivells.

Poc desprès passem al costat d’una nova barraca de pedra seca també en bon estat (està uns metres per sota del camí i a l’esquerra) i seguim pel camí-pista que portem, que continua amb una tendència a avançar al N però fent les raconades que dibuixa la muntanya així com lleugers desnivells. Travessat un petit barranc el camí-pista tomba a l’O/NO i de seguida comencem a voltar uns camps treballats on trobem una barraca de pedra seca força gran i molt ben conservada (potser la més maca de totes les d’avui).

El camí-pista continua un breu tram més a l’O i arribem a una cruïlla de camins: prenem el camí de la dreta (NE) tot fent un gir de 180º i voltant les feixes del mas de la Casanova. Aviat passem al costat d’una nova barraca de pedra seca i tot seguit trobem un nou indicador de la “Ruta de la Pedra Seca” que ens convida a agafar un corriol a l’esquerra (O) que puja uns pocs metres fins arribar a les ruïnes del mas de la Casanova, ubicat al capdamunt d’un turonet. Des de la casa el corriol surt al N i poc desprès desemboca en una pista de la part alta de la Urbanització Mas Solà .

Prenem aquesta pista a la dreta (N) passant al costat d’algunes cases, aviat deixem un camí o carrer a l’esquerra que davalla i seguim pel nostre carrer o pista, a partir d’aquí “semi asfaltat” i agafant tendència al N fins arribar tot seguit a la rotonda de la Plaça de la Piscina. Aquí prenem el C/de la Piscina tot fent una breu pujada al NO que aviat ens porta al Còdol Gros, una roca enorme i força singular ubicada al capdamunt del turó.

Passat el Còdol Gros seguim un camí atrotinat (N, senyals grocs) que travessa una zona força deixada i desprès el camí esdevé un corriol que comença a davallar per la carena (N, senyals grocs). Més avall travessem un carrer i seguim davallant pel corriol (N, senyals grocs) passant al costat d’algunes cases fins acabar sortint a un carrer on trobem la Font dels Enamorats. Des de la font obviem el carrer urbanitzat i prenem un camí que surt al NO i aviat ens deixa en un punt conegut de l’anada, des d’on desfem els 0.2km de camí conegut fins el punt d’inici.

Informació extreta de la Viquipèdia, de la ruta de Wikiloc i Turisme del Moianès