monitors2022 feec Talamanca

Inici - Plaça del Raval de Talamanca

Iniciem el recorregut a la Plaça del Raval que està al centre de la població i al costat de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles. A la mateixa plaça ens trobem el Punt d'informació i en aquest punt ja ens adonem de l'origen medieval de Talamanca que està datat en el segle X en el marc de les repoblacions posteriors a les invasions sarraïnes , quan al voltant del castell i l'església s’instal•laren camperols provinents del nord que buscaven la protecció militar i espiritual d’aquests edificis.

Esglèsia de Santa Maria de Talamanca

Seguint pel carrer del Raval arriben de seguida a la plaça de l'Esglèsia de Sant Maria de Talamanca, d'estil romànic del S.XI. La planta original era de creu llatina (una nau). Es va transformar i ampliar en el S. XVIII en planta basilical (tres naus). A l'interior hi ha el sepulcre gòtic de Berenguer de Talamanca, que feu construir la seva dona Blanca al S.XIV.

Castell de Talamanca

L'edifici original del castell es contruí al S.XI. Formava part de la xarxa de castells adreçats a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns. Posteriorment a la guerra de Succecció, al 1717, Felip V va fer enderrocar el castell del qual només podem observar una part de la muralla. Al S.XVIII, els Castellbell construiren el casal i la torre que podem observar en l'actualitat.

Monument Memorial 1714 Batalla de Talamanca

Al costat del castell trobem el Monument Memorial 1714 de la Batalla de Talamanca situat en un privilegiat mirador des d'on podem observar una part del recorregut de l'excursió i els indrets al voltant de la Riera on va ocórrer la Batalla de Talamanca. Aquesta batalla de la Guerra de Successió constituí la darrera victòria de l’exèrcit català, davant de les tropes borbòniques, poques setmanes abans de les capitulació de Barcelona.

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

És un arbust de fulla perenne de la família de les anacardiàcies. Té flors petites groguenques en forma de d’atapeïts grups. Petits fruits arrodonits que primer són verds, després vermells i quan maduren es tornen negres. És una planta ornamental i molt aromàtica especialment a l’estiu. Propietats medicinals: cicatritzants, antiinflamatori, expectorant i analgèsic. Una de les millors llenyes combustibles pel seu foc lent i viu.

Intersecció

En aquest punt continuem baixant la pista fent el revolt a l'esquerra seguint la indicació del Sender Local, senyalitzat amb color blanc i verd (SL-C 58). El camí que deixem a la nostra dreta també arriba a Talamanca, d'una forma ràpida i directe sense passar per la riera.

Galzeran (Ruscus Aculeatus)

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust que es caracteritza perquè les tijes tenen forma de fulla però no son fulles, fa unes flors solitàries i poc aparents de color verdós o lila els fruits són arrodonits i vermells, destacant força sobre el color verd de la planta. Floreix a l'hivern i la primavera.

Arboç (Arbutus unedo)

L'arboç (en castellà madroño) és un arbre, tot i que pot semblar un arbust. Pot arribar a fer fins a 10 metres d'alçada. Les fulles, d'entre 4 i 10 cm, són lanceolades, grans, endurides i amb el marge lleugerament dentat. Són de color verd fosc brillant pel feix i una mica més clar al revers. Floreix entre els mesos d'octubre i gener coincidint amb els fruits madurs. El fruit, anomenat arboç o cirereta de pastor, és de color groc-ataronjat als seus inicis i posteriorment esdevé vermell. Triga triga un any a madurar, per això és ideal en jardineria, ja que pot presentar flors i fruits alhora. Els arboços són carnosos i dolços, per la qual cosa són comestibles, però en grans quantitats és indigest, a causa de la quantitat d'alcohols que posseeix.

Càdec (Juniperus oxycedrus)

El càdec es confon sovint amb el ginebre. Les seves fulles, repartides en grups de tres, punxants i amb forma d'agulla i tenen dues línies blanques a l'anvers a diferència dels ginebres que només tenen una línia blanca. Els fruits són lluents i de color rogenc a partir del segon any.

Garric (Quercus coccifera)

El garric és un arbust que es pot arribar a confondre amb l'alzina. El seu fruit també és una gla. Està cobert de fulles perennes de color verd intens (també per la cara interna a diferència de l'alzina), dures i amb els marges punxants.

Arítjol (Smilax aspera)

És una planta enfiladissa amb tija flexible i molt espinosa d'1 a 15 metres de llargada, verda tot l'any i s'enfila en altres plantes. Té les fulles en forma de cor. Si ens entrebanquem amb ella és fàcil que caiguem, ja que la tija és molt resistent.

Intersecció

Continuem baixant per la pista deixant a la dreta un camí que ens portaria a la Font de Talamanca de forma més directe, sense arribar a baixar a la riera.

Mas del Molí del Menut

Aquest Mas està molt ben conservat i està inclòs en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i té l'estructura típica del mas català. En el primer pis hi havia l'àrea productiva en el segon la residència i en el tercer el rebost. Antigament estava dedicat a la producció de farina i a la vinya.

Canyís (Phragmites australis)

Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc. Segons la meteorologia popular com més llarg sigui el plomall, més fred i rigorós seria l'hivern, i en cas contrari, seria un hivern poc fred i amb neu escassa.

Riera de Talamanca

Vistes de Talamanca

Des d'aquest punt podem observar la situació estratègica de la població al capdamunt de la serra del Rossinyol

Bauma dels Gobians

La bauma es veu des de la pista i es troba al mig del torrent dels Gobians. Es tracta d'una mena de cova natural poc profunda. La part superior és rocosa mentre que la part inferior més tova s'ha anat erosionant per l'acció de la climatologia i l'aigua de la riera. Aquest fet ha generat aquest abric rocós que té una planta semicircular d'una amplada de 42 metres.

Barraca de vinya

Podem observar que els vessants d'aquesta part de la muntanya hi ha terrasses artificials, ara sota la coberta vegetal, que s'utilitzaven per al cultiu de la vinya en els temps d'esplendor de la producció de vi a la comarca del Bages (S.XVII-XVIII). Les barraques de vinya, construïdes amb pedra seca, s'utilitzaven com a refugi per guardar-se de la climatologia i també per guardar les eines.

Ginebró (Juniperus communis)

Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, té dues ratlles blanques en comptes d'una). Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul. L'estròbil, en aquest cas gàlbul (el ginebró) és de color blau, gairebé negre quan són madurs i s'utilitzen per la producció de la ginebra (aiguardent)

Sínia de Cal Valls

A prop de la riera trobem aquesta pràctica construcció amb una maquinaria ben conservada que tenia l'utilitat d'elevar l'aigua de la riera per regar els horts dels voltants. El mecanisme està constituit per dues rodes (una horitzontal i l'altre vertical) i una cadena de calaixos que recullen l'aigua gràcies al moviment generat pel caminar d'un burro.

Corriol cap al Fornot

A mà esquerra agafem un petit corriol senyalitzat que ens porta al Fornot

El Fornot

Per arribar-hi hem de desviar-nos de la pista principal i seguir un trencall a l'esquerra indicat amb una fita. Es aquest forn s'hi coïen les peces ceràmiques per a les construccions: teules, rajoles, totxos d'argila cuita. Està constituït per dues cambres situats un damunt de l'altre: l'inferior era la cambra de foc, que s'omplia amb fusta per cremar, i la superior, on es dipositaven les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada.

Intersecció

En aquest punt trobem la indicació a la dreta d'un corriol de pujada intensa però breu que ens porta fins a la Font de Talamanca. Hi ha la possibilitat de continuar per la mateixa pista que pujant de forma més suau també ens pot dur fins al mateix indret.

Font de Talamanca

Des del Fornot, tornem a la pista. Més endavant trobem la indicació a la dreta d'un corriol de pujada intensa que puja pel mig del bosc fins a l'indret de la Font de Talamanca. També hi la la possibilitat d'arribar a la font continuant per la mateixa pista pujant de forma més suau. La font està datada al 1701 i la utilitzava tot el poble per recollir aigua i com a safreig comunal. Al costat de la font hi ha un exemplar de negundo un arbre catalogat com a monumental que és provinent de Nord América.