MONT-RAL - Avencs del Teix - La Foradada - Racò del Teix. 230817

MONT-RAL - La Foradada - Racò del Teix

Atractiva i espectacular ruta per les Muntanyes de Prades. Des del poble de Mont-ral anem a visitar l'església de Sant Pere, seguidament agafem el Camí de la Foradada, i visitem la Coroneta des d'on tenim una fantàstica vista de Mont-ral, seguim i ens trobem amb diversos avencs i amb la cova dels Tiòs, pasem pel Còdoll de Sta. Fe i seguidament visitem la Foradada, baixem per un camí de pas molt antic, recenment recuperat i arribem al Bosquet, des d'allí agafem el camí del Bosquet a Mont-ral, pasant per les Vinyotes del Corral de Rufà, Mas del Sastre, la Malalta i arribem a Mont-ral. Fem una avituallament a un bar-restaurant del poble i tornem a la recerca del Teix mil·lenari que finalment localitzem molt amagat a la zona del Racó del Teix, tornem a Mont-ral pel mateix camí d'anada.


ELS ÚLTIMS BOSCOS DE TEIX

L'ancestral conífera manté només 65 hectàrees en bon estat a Catalunya

A causa de l’elevada toxicitat de les fulles i la seva extraordinària longevitat, amb exemplars aïllats que poden superar els mil anys de vida, els teixos s’han considerat des de temps remots arbres carregats de misteri, fins i tot símbols venerables de la mort i la supervivència, i per aquest motiu ha sigut habitual que al seu costat s’hi hagin aixecat esglésies i cementiris. No obstant, els boscos del que una vegada va ser una espècie d’àmplia distribució a Europa han quedat reduïts a la mínima expressió a causa de la pressió ramadera, la competència d’altres espècies forestals i l’espoli com a planta ornamental i mèdica. A Catalunya queden menys de 300 hectàrees de teixedes, 64 de les quals només poden ser considerades rodals amb elevada densitat i bon estat de conservació, segons reflecteixen els resultats provisionals d’un inventari realitzat pel Centre Tecnològic i Forestal (CTFC).

El teix europeu o 'Taxus baccata' és una conífera de caràcter primitiu, dioica (hi ha arbres masculins i femenins), que a Catalunya apareix de forma espontània en ambients de muntanya mitjana i a resguard de la llum. Se’n poden observar peus solts en fagedes i alzinars, per exemple, o bé formar boscos més o menys densos, a vegades en companyia de grèvols, aurons, moixeres de pastor i roures. «Hem inventariat 230 hectàrees amb presència de teixos, de les quals en 186 s’observen peus junts i només en 64 la densitat és elevada», explica el coordinador del programa.

Les principals masses es troben en quatre enclavaments: serra de Cardó, serra de Llaberia, muntanyes de Prades i Alta Garrotxa. A la primera zona, concretament al municipi de Rasquera, hi ha una de les teixedes més espectaculars d’Europa, amb 220 peus centenaris de grans dimensions i un valor paisatgístic extraordinari. L’inventari s’ha fet dins del Life Taxus, un programa d’ajuda auspiciat per la Unió Europea que pretén «millorar la preservació de les poques teixedes que queden a Catalunya», explica un dels seus responsables, el biòleg Jordi Camprodon, del CTFC. «No és estrany trobar teixos aïllats i també són comunes les variants ornamentals per a jardineria, però els autèntics boscos s’han convertit en una raresa a Europa», afirma Camprodon. El programa no pretén recuperar el terreny perdut en els últims 10.000 anys, sinó mantenir els boscos supervivents. Encara que no és una espècie en perill d’extinció, les teixedes sí que són considerades per la UE hàbitats d’interès prioritari.

Font:
http://www.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20151220/ultims-boscos-de-teix-catalunya-life-taxus-4764427