Mont-ral - Serra del Pou - Grau del Mal Pas - Riu Glorieta - Sender Outlander - Mont-ral

Ruta circular sortint des de l'enlairat poble de Mont-ral (Alt Camp) per fer tranqui·lament en una matinal d'unes quatre hores, anant sense presses. Anirem fins a la part més alta de la Serra del Pou i després baixarem pel Grau del Mal Pas fins al Glorieta. La tornada a Mont-ral la farem per un sender molt interessant que ha estat recuperat recentment pels entusiastes membres de l'AAMP. Aquest camí que puja per l'antic Mas de Paisan, l'han batejat com a Sender Outlander, referint-se a una popular sèrie de televisió. Anirem sempre per boscos de pinedes i alzinars visitant llocs molt interessants i gaudint de belles panoràmiques.

Itinerari: Mont-ral, PR-C-20 (Ruta del Glorieta), Camí de l'Aixàviga, Mas de Muster, Camí de la Serra del Pou, El Pou, Punta del Serè, Grau del Mal Pas, Camí de l'Albiol al Glorieta, Riu Glorieta, PR-C-20 (de Mont-ral a Alcover), Bassa de la Central, Sèquia i dipòsit de la Central, Font del Mas de Paisan, Mas de Paisan, Mont-ral.

A l'arribar a Mont-ral agafem la carretera TV-7045 direcció a la Mussara. Just acabat de passar el poble, girem a l'esquerra avall pel carrer Ample. A la meitat de carrer veurem a la nostra dreta l'explanada de l'antic camp de futbol, on ara hi aparquen els cotxes i les caravanes.
Tocant a la banda sud de l'aparcament veurem que hi passa una pista cimentada. La seguim per la nostra dreta. Al cap de poc veiem un pal indicador a la Ruta del Glorieta. Baixem per un camí descompost i enllacem amb el PR-C-20 que va de Mont-ral a Alcover. De seguida trobem un altre pal indicador i, a baix, ja veiem la profunda barrancada del Riu Glorieta. Deixem el PR i girem a la nostra dreta, direcció ponent. Anem planejant per un sender ben marcat entre unes roques que tenim a la dreta i la capçalera del riu Glorieta, a baix a la nostra esquerra. Fem cap a una pista cimentada que baixa de Mont-ral. La seguim avall i de seguida passem el curs (aquí gairebé sempre sec) de la part alta del Glorieta.

Trobem un pal indicador cap a l'Aixàviga i al Mas de Muster que tenim a 200 m. Podríem fer un anar i tornar fins al mas i visitar la Nevera del Mas de Muster. El nostre camí continua amunt encarant-se a la Serra del Pou. Trobem una pista travessera, la seguim cinquanta metres per l'esquerra i la deixem per un sender a la nostra dreta. Continuem pujant. Tornem a trobar la pista travessera i fem com abans: esquerra, dreta, i continuar pujant.
Fem cap a una cruïlla de pistes. De llevant a ponent va la pista principal que travessa tota la serra del Pou, des del camí que baixa pel Mal Pas fins a la carretera de la Mussara. Nosaltres la travessem i continuem recte seguint la direcció que portàvem. Anem pujant suaument fins al punt més enlairat de la serra, que és a tocar del Pou.

Arribem al Pou, una gran explanada i al mig un clot empedrat que gairebé sempre conté aigua. Sembla que podria ser un antic pou del gel, però ara fa més les funcions de precària cisterna.
Caminem cap al proper cingle i veiem l'inici del Portell de Maseter, un grau que baixa fins a la pista de l'Albiol al Mas de Tinet. Anem pel mig dels arbres fins al mirador a ran de cingle, que ens queda a pocs metres. Estem a tocar de la Punta del Serè (929 m) la part més alta de la Serra del Pou.
Des del mirador contemplem unes extenses panoràmiques de l'alt i baix Camp, Tarragonès i la línia de la costa. Des del Montagut, a l'est, fins al Coll de Balaguer i les muntanyes de Vandellós, a sud-oest. En dies clars veuríem des del Garraf fins al Montsià.

Tornem al Pou i agafem un sender que surt del mateix punt per on hem arribat i va marxant divergent del camí de vinguda, ara en direcció nord i baixant de forma suau per entremig d'un magnífic bosc.
Arribem de nou a la pista principal de la Serra del Pou (pal indicador) i agafem un sender a la nostra dreta (llevant) que comença de davallar a poc a poc per un comellar. Passem unes roques caigudes al mig del camí i continuem baixant ja de forma més decidida per l'anomenat Grau del Mal Pas, un sender molt arreglat i fàcil que no fa honor al seu malnom.
En poca estona ja som a baix i enllacem amb el camí que ve de l'Albiol cap al Glorieta passant pel Mas de Tinet. El seguim per l'esquerra i continuem baixant cap a la vall. Passem les runes del Mas de Joan Bo i aviat fem cap al Riu Glorieta, on, malgrat la sequera, veiem que porta un cabal força acceptable. Per unes passeres no tenim cap problema per travessar-lo i continuar per l'altre costat fins retrobar el PR-C-20 que va d'Alcover a Mont-ral. Aigües amunt queden les Fonts del Glorieta, però nosaltres seguim el PR avall direcció Alcover. De seguida fem cap a la Bassa de la Central, on veiem un gran plafó explicatiu de la Ruta del Glorieta, els camins, l'entorn d'interès i la fauna que s'hi pot veure.

Des d'aquest mateix lloc, continuarem per l'antiga sèquia que portava l'aigua a la central hidroelèctrica del Glorieta.
La central aprofitava el cabal del riu Glorieta; la resclosa que alimentava dos molins fariners (el de Joan Bo i el de Ca Malluent) també alimentava els Molins Nous, que de fariners passarien a paperers i que posteriorment es transformarien en la Central hidroelèctrica del Glorieta. Una sèquia portava l'aigua fins a un dipòsit regulador, la Bassa de la Central, ubicada a 633,2 metres d'altitud. D'aquest sortia un canal obert de 637 metres de longitud fins a la cambra de càrrega, des de la qual s'originava la canonada forçada de 50 centímetres de diàmetre, 650 metres de longitud i un desnivell de 150 metres duia l'aigua fins a les turbines de la central, a 470,7 metres d'altitud.

Passada la cambra de càrrega de la central continuem per l'altra banda. Anirem a buscar el camí que puja pel Mas de Paisan, fins fa poc perdut, i que ara ha estat recentment netejat i recuperat.
Primer trobem una carbonera que deuria ser força gran, ja que la plaça que la formava és extensa. Al costat veiem les restes d'una antiga barraca de pedra que deuria ser l'aixopluc de la persona encarregada de cuidar el foc mentre es feia el carbó.
Més endavant trobem un trencall senyalitzat amb un rètol cap al Mas de Miró. El seguim només una vintena de metres per anar a veure la Font del Mas de Paisan. Per una teula hi raja un bonic doll d'aigua. Tornem enrere i seguim amunt (rètol cap a Mont-ral).
De seguida arribem a les restes de l'antic Mas de Paisan. Aquest mas deuria ser força important, vista l'amplitud que abastava i els enormes carreus que encara conformen les parets, algunes assentades directament a sobre de la roca.

Continuem pujant de forma decidida, sempre pel sotabosc de l'alzinar. Veiem entre el sender que puja i les parets de l'alta cinglera grans blocs de roques escampats arbitràriament. En un rètol hi posa “Sector Outlander”. Els que han recuperat aquest camí s'han empescat aquest nom fent referència a una popular sèrie de televisió. El cert, però, és que a dalt de tot del camí, a l'inici sota Mont-ral, s'hi pot veure un cartell on hi posa “Camí del Mas de Miró”, que és el seu nom vertader.
Anem seguin amunt, apropant-nos a la cinglera, i el camí acaba de pujar per un embut fent llaçades que resulten molt còmodes de fer.
Arribem a un camí ample que fa cap al carrer Romaní, però just allà nosaltres torcem per un senderó a l'esquerra que puja a una pista. La seguim pocs metres, ja amb vistes a l'encimbellada església de Mont-ral, i fem cap a l'aparcament de l'antic camp de futbol on quatre hores abans hem estacionat el cotxe.
Hem fet una ruta molt completa, amb relativament poc desnivell, i que ens ha portat per paratges preciosos, boscos, miradors, el riu, antics masos, camins recuperats i que encara no són gaire coneguts. Val molt la pena anar a visitar-los i gaudir-ne.
Salut i muntanya!