MONT-RAS / TORRE ROJA/ PRAT XIRLO (Paratge de Calella de Palafrugell)

MONT-RAS- TORRE ROJA- PRAT XIRLO ( Paratge de Calella de Palafrugell).
La ruta del tren Petit (Palamós-Palafrugell) és una Via Verda de 6 km amb ramals a l’Avinguda d’Espanya, (Palafrugell), al camí d’Ermedàs, a la platja de Castell, a Vall-Llobrega, a Mont-ras i a la platja de la Fosca.
El punt d’inici d’aquesta passejada el situem en el ramal de Mont-ras de la ruta del Carrilet, carrer de la Granota de la urbanització del mateix nom. El ferm d’aquest camí està fet amb sauló comprimit i és una via molt transitada i molt concorreguda per caminar, anar amb bicicleta o practicar running. Podríem dir que és una ruta molt ben amortitzada perquè a tothora hi ha usuaris.
Passem pel costat de l’estació meteorològica que mesura la humitat relativa, la precipitació, la irradiància solar ( radiació que incideix durant un període de temps sobre una superfície determinada), la velocitat i direcció del vent. Les dades s’envien cada 30 minuts al Servei Meteorològic Català.
Tot seguit trobem els horts ecològics i comunitaris “Les Arenes”. Aquests horts tenen per finalitat el conreu de productes hortícoles destinats a l’autoconsum. Són 32 parcel•les destinades a particulars i 4 destinades a entitats. Disposen d’aigua de reg, bidó de compostatge, magatzem per les eines, lavabo adaptat i zona d’aparcament.
Seguim direcció Torre Roja creuant el pont nou de fusta pel costat mateix de l’antic pont del Diable o pont d’en Caixa. Aquest pont va ser construit el 1895 i permetia creuar la riera de l’Aubi quan les riuades deixaven incomunicats als veïns de Sta. Margarida, Vilarnau, Canyelles i Ermedàs. És una volta apuntada feta amb maó massís de terra cuita per a suportar les dues tramades esglaonades. A les dues bandes hi ha una barana de ferro com a protecció. Tot i que no hi ha accés ha estat un encert conservar-lo com un element més del nostre patrimoni arquitectònic local i cultural.
La masia Torre Roja (paratge dels Lladrés) està declarada com a BCIN i està situada en un cim amb vistes a tota la plana de l’Aubi. De planta rectangular i teulada a dues aigües. El portal és adovellat amb un relleu heràldic Té una torre de defensa cilíndrica rematada per un teulat cònic amb espitlleres. Hi ha restes de matacans. El color rogenc de la pedra ha donat lloc al seu nom, Torre Roja.
Deixem el mas Tibau i mas Juanals a l’esquerra i enfilem per un lleuger pendent amb tanques vegetals, a banda i banda de la pista forestal, curulles de fruits grocs i taronges ( quan és el temps) que acoloreixen i pinten de boletes el camí polsós. És el Piracant de fulla estreta (Pyracantha coccinea), planta nadiua de la Xina. Els seus fruits se’ls mengen els ocells que contribueixen a la seva dispersió, motiu pel qual pot arribar a ser potencialment invasora. Les tiges i branques tenen espines afilades. S’utilitza per fer tanques vegetals i com a planta ornamental.
Seguim direcció paratge de Rapinya fins a trobar l’entrada de la caseta anomenada “Font de la Boga”. Aquesta font , avui perduda, es trobava en el paratge de Sta. Maria, i deu el seu nom perquè hi creixien les bogues o balques en l’aiguamoix del seu voltant.
Uns metres més endavant agafem un corriol a l’esquerra que s’endinsa per una pineda de pi blanc amb feixes molt ben marcades la qual cosa ens fa pensar que temps enllà abans dels pins, possiblement, s’hi podia haver conreat la vinya. Voregem un camp de conreu i desemboquem al camí que ja ens porta directament a la zona verda del Prat Xirlo.
Aquest espai està molt ben arranjat envoltat de xalets d’arquitectura moderna amb cases en forma de paral•lelípid i grans finestrals.
La zona està equipada amb elements d’esbarjo infantil i bancs. A les basses i zones humides d’aquest paratge s’hi ha desenvolupat el projecte “Escanyagats”, projecte de conservació del peix anomenat espinós o escanyagats, un peix emblemàtic d’aigües dolces d’uns 6’5 cm de longitud i que està en perill d’extinció. Aquest peix té unes característiques i uns trets diferencials que el fan molt singular. En lloc d’escates té plaques òssies i espines a la zona dorsal i pectoral.
El mascle construeix un niu amb plantes aquàtiques, sorra i pedres. Quan té el niu acabat intenta fer entrar una femella elaborant danses rituals nupcials. La femella allibera entre 50 i 100 ous que el mascle fecunda. Segons el llibre “Els peixos de les Gavarres i entorns“ dels autors Quim Pou, Miguel Clavero i Lluís Zamora, exposen que “ les femelles adquireixen tons daurats i verdosos mentre que els mascles es tenyeixen d’un vermell llampant a les parts ventrals, color que es torna blavós a la resta del cos. Vistos des de fora de l’aigua, els espinosos són fàcilment identificables per la seva peculiar forma de nedar. Es desplacen amb moviments ràpids intercalats amb llargues parades durant les quals es mantenen quiets”.
Per intentar d’evitar la seva desaparició, l’associació la Sorellona, entitat ambiental, realitza (d’acord amb l’Ajuntament i la Caixa) el projecte “Escanyagats” que busca i tracta de conservar les últimes poblacions de l’espinós a les rieres de la conca mediterrània.També se’n fa càrrec de la custòdia d’aquestes basses. El control , estudi i reproducció d’aquest peix és una bona manera de conscienciar a la població de la importància de mantenir i conservar la biodiversitat.
De tornada observem una planta originària de Sudàfrica, el seneci heura ( Senecio Angulatus).És una planta sempre verda, enfiladissa de fulles semblants a l’heura . Les fulles són carnoses. La flor, una inflorescència de color groc. Floreix a la tardor i a l’hivern. Com que es fàcil de cuidar i com que no s’ha d’esperar perquè en poc temps cobreixi o tapi una gelosia, molta gent la té sense conèixer que es considera una planta potencialment invasora.
Salut i cames!