Montagut (100 cim)

El Montagut (també conegut com a Montagut d’Ancosa, sobretot a partir de la seva inclusió al llistat dels 100 cims de la FEEC) és una muntanya de 963 metres que pertany al municipi de Querol, a la comarca de l'Alt Camp. Es tracta de la segona elevació en importància del Sistema Prelitoral Central, tan sols superat pel seu veí, el Puig de Formigosa, que presenta una altura de 990 metres.
La pujada al Montagut des del seu coll, tornant per l’ermita de Sant Jaume o a la inversa, és un itinerari brevíssim, per tant, aprofitant el viatge fins a la contrada, hem optat per traçar una ruta circular, tampoc gaire llarga, tot sigui dit, visitant d’altres punts d’interès, aprofitant l’extensa xarxa de camins i pistes que hi ha a l’interior d’aquest Espai Natural Protegit, on trobem grans extensions de bosc, clapades per camps de conreu.

Per la carretera C-37, a nou quilòmetres del Pont d’Armentera en direcció a Igualada, arribem al poble de Querol. A la sortida del mateix, a la dreta puja una estreta i virada pista asfaltada que ens durà fins al coll de Montagut, voltat de vinyes, on girarem a l’esquerra fins a l’extensa planúria on s’aixeca l’imponent església de Sant Jaume de Montagut, excepcional exemple de l'arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV, tot i que els seus orígens daten del segle X, tractant-se de l’antiga parròquia del castell de Montagut, aixecat al seu turó homònim. L’edifici actual presenta un aspecte molt robust, accentuat per l’existència de contraforts i la manca d’obertures importants als seus murs. A la façana sud, on hi ha dos campanars d’espadanya, és on es troba la porta d’accés.

Aparcarem a una esplanada que hi ha al costat del temple, prou procurant no interferir visualment la majestuositat de l’església, doncs hi ha molt d’espai per fer-ho, anant a buscar una pista en la que veiem un rètol indicador de Turisme de Catalunya. Veurem un corriol que s’enfila directe pel mig de la pineda, fins arribar en un tres i no res (100 metres de desnivell en 580 metres de recorregut) al capdamunt del Montagut, on hi ha un vèrtex geodèsic alçat sobre una base cilíndrica i una curiosa bastida de troncs. També trobem un plafó orientatiu de les panoràmiques que es tenen sobre el seu vessant sud. Del desaparegut castell de Montagut no hem trobat restes.
Baixem en direcció a l’antena de telecomunicacions, que ens deixa a una pista per la que marxem cara avall, parant compte a una estaca de fusta de l’Espai Natural d’Ancosa-Montagut (anirem trobant d’altres al llarg de tot el recorregut) que ens indica l’entrada a un corriol que ens deixarà al camí de Querol i al proper coll de Montagut. Seguim a la dreta uns pocs metres per la pista que ens ha dut en cotxe fins aquí, fins veure una cruïlla a l’esquerra amb un indicador que ens diu la direcció a seguir cap a Querol i el Pi de les Quatre Soques. Avancem per un corriol ombrívol, fitat amb les marques blanques i verdes d’un sender local, fins arribar a aquest fantàstic arbre monumental. Un plafó ens diu les seves característiques, però la principal és que el tronc principal de l'arbre es diversifica a poc més d’un metre de la seva base en altres quatre que s'eleven fins a una alçària de vint metres.

Marxem cara avall pel sender, entrant en una zona boscosa, humida i ombrívola, anomenada Les Trencades, farcida de roques entapissades de molsa, on les marques de pintura són molt escadusseres i sinó fos per les fites de pedra, seria fàcil perdre l’orientació correcta. Arribem a la llera del torrent on veurem una estaca i seguim a l’esquerra fins trobar un rètol indicador, on el camí esdevé pista.
A la dreta i cara amunt aniríem a parar a Sant Jaume de Montagut, però en el nostre cas seguim recte, perdent una mica d’alçada, fins arribar a una cruïlla, en el punt més baix de la ruta (646 metres), on girem a la dreta. És un tram monòton, en el que la pista va traçant llaçades per superar el grau, fins arribar al mas de l’Aranya, edificació rural amb excel·lents vistes, on l’estança principal ha estat molt ben restaurada.

Marxem pel camí de la masia (més endavant veiem que hi ha una cadena que tanca el seu accés), fins arribar a una cruïlla de pistes, de la que marxem a l’esquerra, per fer més endavant el mateix en un segon encreuament. Arribem als camps i a les Cases Noves de Formigosa, als peus del seu cim homònim, al que decidim no pujar, tot i que és força proper, doncs ens separen 120 metres de desnivell per corriol definit.
Un rètol indicatiu ens fa saber que ens hem incorporat al GR 172, que uneix el refugi de la Mussara amb la població de Bellprat, tot passant pels espais naturals de les Muntanyes de Prades, el d'Ancosa-Montagut, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i el de la Serra de Miralles-Queralt. De fet, aquest sender és el resultat d’unir els camins tradicionals de les comarques tarragonines per arribar fins al monestir de Montserrat. Tombem a la dreta, per una pista ampla, sense gaire desnivell, tot i que primer visitarem un altre indret curiós, l’estany de Formigosa, que queda lleugerament enclotat a l’esquerra per sota la pista, al que s’hi arriba per un camí molt evident. Es tracta d’una gran bassa artificial construïda a principis dels anys setanta, que recull les aigües per abastir algunes de les urbanitzacions situades al peu de la muntanya. Avancem de nou pel GR 172 fins que ja tenim a la vista l’església de Sant Jaume de Montagut, on el deixarem, marxant a l’esquerra per un corriol que voreja un camp de conreu i que ens duu directament a l’esplanada on s’alça el temple, donant per acabada aquesta ruta circular, que ens ha permès conèixer alguns punts d’interès d’aquest espai natural d’Ancosa-Montagut.

Ressenya de xrs1959