MONTALT PUNTA NORD(100 CIMS FEEC) PER CANAL DEL MANO-AVIONETA ESTAVELLADA I COVES DE LES DUES BOQUES, REMER, LA FOU I SENDAL

Tremenda ruta per la Serra de Llaberia, exigent, però que es pot escurçar en més d'un punt, on sortint de les immediacions de la població de Capçanes, al Priorat, pujarem a un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, el Montalt Punta Nord, a més de visitar notables i singulars coves com les de les Dues Boques, la del Ramer, la de la Fou i la del Sendal, veure el gran Teix del Ramer i anar a la recerca de l'avioneta estavellada al 1994 a la cinglera de l'Enderrocada a la Serra de Calàs.
Arribats a Capçanes seguim la pista asfaltada amb les indicacions cap al Restaurant Hotel "Mas Collet", deixant el cotxe a l'alçada d'una senyal de prohibició on se'ns indica que entrem a un camí particular. Pel que sembla, hi ha gent que deixa el cotxe més endavant obviant la senyal, sembla que no hi ha cap problema, però per si de cas...
Passem una serie de corrals i masos entre vinyes com el de les Vinyasses o el del Gavaldà, on trobem una cruïlla senyalitzada dels Senders de Capçanes, anant cap a la dreta en direcció a la Fou-Llaberia. Una mica més endavant, a l'alçada d'altra corral, seguirem la pista a la dreta, deixant a l'esquerra la pista de terra per la qual tornarem. Seguim, deixant el Mas del Rosalio a l'esquerra i una mica més amunt, deixem la pista per agafar un corriol fressat a la dreta que comença a pujar remuntant el Barranc de la Font Vella. Quan assolim els 575 m aproximadament, veurem unes fites a la dreta que ens conviden a pujar per un corriol que ens porta a la singular Cova de les Dues Boques, de dues entrades comunicades. Visitada la cova seguim pel corriol arribant poc després a la Portella del Montalt, on trobem senyals del GR-7 i on el corriol comença a davallar. No trigarem en arribar a la cruïlla senyalitzada on hem de deixar el GR-7 anant a l'esquerra per començar a pujar per un corriol que ens porta cap a les abruptes parets on arribarem a l'entrada de la Canal de Mano, on seguim les marques de pintura verd i on en algun punt, res complicat, haurem d'ajudar-nos de les mans. Arribats a un collet, un cop ja amunt a la carena, anem a l'esquerra per anar al cim del Montalt Nord (762 m), un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, on arribem un cop fet un petit flanqueig i des d'on tenim excel.lents vistes del Priorat i les muntanyes que s'extenen fins al Massís dels Ports si agafem un bon dia. Tornats al collet anem a l'altra banda de l'aplanat promontori on es situa el Montalt Sud i on trobem un vèrtex geodèsic. Anirem cap a l'esquerra sense camí definit però en camp obert per anar a buscar un corriol on començarem a trobar senyals grogues i blaves per començar a baixar durant un kilòmetre i assolir una pista que prendrem a l'esquerra i que seguirem pasant pel Coll de la Mina ja molt a prop del Mas del Ramer. Arribarem a una bifurcació de pistes on nosaltres anem a la dreta per anar a visitar el Gran Teix del Ramer, tot i que si es vol escurçar camí, és evident que l'opció més curta és seguir la pista que portem fins anar cap al Mas del Ramer, que haurem de passar deixant-lo a la nostra esquerra. Per anar al teix, seguim la pista a la dreta fins arribar un cop arribats a una corba, a un evident corriol a la dreta, que s'enfila, trobant un curt tram equipat per ajudar-nos, fins arribar al Gran Teix del Ramer, magnífic exemplar de teix situat a una raconada d'impressionant bellesa. Visitat el teix, tornem a la pista i baixem fins a la bassa del Ramer, on seguim el corriol que baixa per creuar el torrent del Ramer i arribar al Mas del Ramer, vell conegut nostre per ser punt d'avituallament de l'antiga Marxa dels Dips i de l'actual Marxa de Colldejou. Al costat del Mas del Ramer, comencem a pujar pel camí vell de Tivissa a Llaberia seguint les marques grogues. El camí vell puja fent zigazagues fins que a un punt fitat, ens desviem a la dreta per seguir un corriol que flanqueja la cinglera i que ens deixa a l'entrada de la bonica Cova del Ramer, que val la pena visitar per dintre, tot fent un mica de contorsionisme i una petita grimpada al final per accedir a una gran sala amagada presidida per una magnífica estalagmita. Tornem al corriol un cop visitava la cova i continuem pujant en una tram on caminem per una zona boscosa, creuem una pista i arribem al Collet del Planet del Vent, on el camí cap a Llaberia continua, fins arribar a la carretera TV-3111, on anirem cap a l'esquerra i on al revolt, al bosc i una mica amagada, trobarem la Creu de Llaberia. Seguint la carretera arribem al bonic poble de Llaberia, que forma part del terme municipal de Tivissa, un dels més extensos de Catalunya. Visitem el poble passant pel Carrer del Forn i el de l'Església, a més d'apropar-nos a l'església de Sant Joan Degollat. Anem carrer avall creuant tot el poble on seguim per un camí que enllaça amb el GR-7. Arribats a la Font de l'Horta, la deixem a la nostra dreta i agafem un corriol que deixa durant un curt tram el GR-7 però que torna a enllaçar pocs metres més endavant. Entre alzines i pins passem pel poc definit Collet de la Remullana que identifiquem per un pi doblegat en forma de cadira. Atenció, perque uns 300 metres més endavant trobem una cruïlla senyalitzada on podrem fer el llarg anada-tornada opcional per anar a la troballa de l'avioneta estavellada al 1994. Si volem anar-hi hem de girar a la dreta en direccó al Pas del Forat, tenint en compte que allargarem la ruta uns 5 km entre anar i tornar i haurem de superar desnivell per arribar a la cinglera de l'Enderrocada on es troba l'avioneta estavellada, a més a més de un cop arribats a la carena de la cinglera, haver de progressar entre roques i matolls per camí poc definit, però intuitiu, fins arribar a les restes de l'avioneta. De les moltes vegades que hem estat a la Serra de Llaberia, mai havíem anat a veure aquesta avioneta, de la qual gent de la zona sempre ens havíem parlat. El dia 12 de març de l’any 1994, a conseqüència del mal temps, concretament a causa de la boira, l'avioneta, procedent de l'aeròdrom de Tres Cantos a Madrid, quan anaven a assistir a una calçotada a Vilanova de Prades, es va estavellar al cingle de Calàs. En l’accident van perdre la vida els seus tres ocupants. El rescat dels finats va ser dificultós donat l'escarpat e inaccessible de l'orografia de la zona. Un cop près el desviament, el camí descendeix primer deixant les restes de la Barraca de la Font de la Plana a la nostra esquerra fins arribar a la riera del Barranc del Tortó, per la qual anirem durant uns metres fins deixar-la agafant un corriol que entre alzines comença a pujar a la dreta guanyant alçada progressivament per camí on haurem de seguir les fites que anirem trobant fins arribar amunt de la cinglera a l'alçada del Portell de la Punta. Ara, es tracta d'anar a la dreta seguint amb compte, a prop de la cinglera de la Serra del Calàs com a guia, intentant trobar el millor pas entre pedres, matolls i guiant-nos pels camins trepitjats per les cabres, fins arribar a les restes de l'avioneta. Si ens fixem, en alguns punts trobarem alguna escadussera fita que ens facilitarà l'avanç. Més enllà de la dificultat del camí, on possarem els nostres turmells a prova, i el poder trobar l'avioneta, les vistes des de la cinglera, són espectaculars, obrint-se davant nostre tota la comarca del Priorat i molt més enllà, amb la Serra del Montsant i el Massís dels Ports com a elements més identificables. Arribem a les restes de l'avioneta, i aprofitant l'esforç d'haver arribat fins allà, passada l'avioneta, anirem uns 300 metres més enllà resseguint sempre la cinglera fins assolir el punt més alt de la mateixa, el cim de l'Enderrocada (765 m). Desfem tot el camí fet, ara de baixada, fins arribar al punt on havíem deixat el GR-7, que continuem amb tendencia a baixada fins apropar-nos als imponents Cingles del Tortó, on arribarem a un grauent on començarem a baixar apropats a les parets del cingle. Durant el descens, farem un curt anada tornada per apropar-nos a la Cova de les Gralles, una gran bauma on també trobarem vies d'escalada. Acabat el descens, sortim del Barranc del Tortó, on trobem una cruïlla senyalitzada, arribant al poc a un corriol emboscat i poc visible d'inici, que després d'una corta pujada ens deixa a la Cova de la Fou, on trobem pedres a l'entrada degut a una esllavissada. La cova, és coneguda per ser l'origen de la surgència que trobarem uns metres més endavant, la surgència de la Mata. L'extrema violència i gran cabal amb que sorgeix l'aigua per la boca de la cova en algunes ocasions i el fet de que no depengui del fet que hagin hagut pluges torrencials abans, fan que sigui un clar exemple de font de tipus vauclusià. Tornats al GR-7 després de visitada l'entrada de la cova, trobarem l'evident surgència escasos metres més endavant a la nostra dreta, guiats pel soroll de l'aigua cristalina que raja fort aparentment entre les roques barranc de la Fou avall. Seguim el GR-7 direcció Capçanes sortint a una pista on deixem un conjunt de xiprers a la nostra esquerra. Arribarem a una cruïlla on un indicador ens convida a agafar un corriol senyalitzat a la dreta on s'ens indica Capçanes per la Sandel PR C 91. El corriol s'endinsa al bosc que envolta el turó on es troba l'hotel restaurant Masa Collet, actualment abandonat, però adquirit al 2021 pel propietari de les Vinyes Domènech que es troben just als costat. El corril passa per bonic indret conegut com a Racó i Coves del Sendal, un conjunt de cavitats intercomunicades on trobem les típiques formacions de roca tosca i de travertins. Amb el Barranc de Capçanes a la nostra dreta, el corriol continua fins acabar sortint a la pista on havíem trobat una cruïlla senyalitzada al començament de la ruta. Des d'aqui, només cal seguir la pista de tornada en sentit invers per arribar al punt on havíem iniciat aquesta exigent però inoblidable ruta.

IBP INDEX 157 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).