Montarenyo de Boldís (100 cim), Cap de Montarenyo, Roca Cigalera i Pic del Racó Roi

Recorregut circular pel sector del Montarenyo de Boldís, al Pallars Sobirà, que hem traçat sobre el terreny, ja que la idea inicial era fer una ràpida pujada i baixada a aquest cim. Però un cop dalt, vistes les possibilitats que ofereix aquesta muntanya, hem decidit eixamplar la volta i per tant hem pujat altres tres cims més, ampliant d’aquesta manera les extenses panoràmiques que ofereix la serra, per altra banda, molt oblidada, tot i que la seva inclusió al llistat ampliat dels 100 cims de la FEEC acabarà per canviar aquesta tendència. Una acotació prèvia a la ruta que es detalla i és que per arribar al seu punt d’inici cal demanar permís a l’Ajuntament de Lladorre, ja que la pista d’Estanilles està tancada al trànsit per una barrera i, per tant, en cas de no disposar de la clau, haurem de pensar en que ens caldrà recórrer de forma extra 6,6 quilòmetres, superant 550 metres de desnivell, a l’anada i el mateix a la tornada, per tant, igual caldria buscar una altra alternativa.

En tot cas, el final de la pista queda uns metres per sobre l’estany d’Estanilles (que hem trobat pràcticament sec), al que cal baixar en sentit antihorari per un corriol mig definit. Veurem una perxa nivològica, les restes d’una cabana de pedra i un modern refugi de pastors, que va ser aixecat l’any 2015, dins del Projecte LIFE+ Piroslife, gestionat per la Generalitat, per a ús del pastor que vigila els caps de bestiar oví, propietat de diferents ramaders de la vall de Cardós, que pasturen durant l’estiu en aquesta zona, on s’hi ha detectat la presència continuada de l’ós bru. Del costat de la cabana surt un camí bastant clar ens enfilarà fins a l’estany de Montarenyo, als peus d’una coma, anomenada Clot Roig, que pujarem per un sender definit que avança proper a la seva torrentera central.

Al final arribem a uns extensíssims plans herbats, que al mapa de l’ICGC s’anomenen Coll dels Berdissos, tot i que l’editorial Alpina situa aquest topònim al sud del pic de lo Clot Roig o Racó Roi. Fora de camí, camp a través, ens enfilem per aquest altiplà, amb alguna que altra mullera, que més amunt rep el nom de Plaus de Boldís, en direcció a una mena d’enorme esquenall de cetaci (com el d’una gran balena), que és la forma que té el Montarenyo de Boldís, res a veure amb les muntanyasses que veiem al nostre entorn. Dalt de tot, a 2593 metres d’alçada, quedem estorats per les panoràmiques que ofereix, ja que abasten de l’Aneto a la propera pica d’Estats, per a donar dos referents arxiconeguts.

La idea inicial era fer una curta circular de tornada, però vista la poca estona que hem trigat en pujar i els amplis cordals que s’estenen pel vessant nord de la muntanya, optem per allargar l’itinerari. Per tant, baixem del Montarenyo pel vessant oposat pel que hem vingut en direcció a la collada de Boldís, perdent uns 150 metres de desnivell, on entronquem amb el traçat de la Porta del Cel (marques grogues), enfilant-nos arran d’un filat pel bestiar per l’ampli llom, fins que el deixem per a dirigir-nos a l’esquerra per un senzill cordal en direcció al Cap de Montarenyo o Turó de la Ribera, segons el mapa Alpina, de 2551 metres d’alçada, coronat per un vèrtex geodèsic, des d’on tenim una vista privilegiada sobre el sector Tavascan - Certascan i la capçalera de la vall de Cardós, amb el pla de Boavi, petit des d’aquí, als nostres peus. Reculem per on hem vingut i ens reintegrem a la ruta de la Porta del Cel, passant per l’inapreciable Roc d’Ausini, de 2545 metres, que no deixa de ser una elevació del terreny. Les marques grogues ens duen al capdamunt de la Roca Cigalera, pic de 2668 metres d’alçada, que esdevé la cota màxima de l’itinerari, balconada privilegiada sobre el sector Baborte - Pica d’Estats, tot i que les panoràmiques que ofereix són extensíssimes.

El recorregut de la Porta del Cel marxa en direcció al coll de Sellente, per tant, optem per veure per on tornem, sense haver de repetir camí. Ens apropem a una balconada sobre el barranc del Torn, que davalla fins a la Noguera de Vallferrera als peus del pla de la Selva i no ens convenç, per tant, anem a mirar la següent vall, que és la de la Ribera de Tírvia, en la que ens havíem fixat des del Montarenyo, i decidim que és la bona. Perdem alçada per un llom una mica dret i rocallós, travessem un collet i acabem en una àmplia collada que no sembla tenir nom, des d’on marxem en direcció a la cubeta en la que hi ha un grapat d’estanyols i aiguamolls, ben afectats per la sequera persistent. Mirant de no perdre gaire alçada, resseguim la carena per la seva base, fins arribar a un altre refugi de pastors que, com el d’Estanilles, és de nova factura, però tancat.

Just aquí veiem que surt un camí molt clar que sembla que ens hagi de dur fins a la collada de Boldís i, per tant, el seguim. I efectivament, ens hi porta directament, sense cap mena de fita, però sense cap problema. Donada la forma arrodonida del Montarenyo, tenim clar que no cal pujar-hi altre cop per anar a parar al coll dels Berdissos, ja que es pot flanquejar per la seva cara est i així ho fem, una mica camp a través i a estones seguint traces del bestiar, fins que coincidim amb la ruta d’anada, on decidim pujar al proper cim del Racó Roi, de 2477 metres, que, com s’ha dit, al mapa de l’Alpina se l’anomena pic de lo Clot Roig. També de forma arrodonida, està coronat per una gran fita de pedres i als seus peus veiem l’estany d’Estanilles. Marxem pel seu cordal sud, perdent alçada en direcció a un esperó de roca i tot i que no sabem que hi ha més enllà, la idea inicial era baixar per aquí, per tant, hi anem amb una relativa confiança. Ens trobem amb un tram encrestat, amb una roca una mica inestable, perdent alçada per una mena de corriolet que s’hi ha dibuixat, havent de fer ús de les mans de forma esporàdica en alguna que altra desgrimpada. Arribem a un collet poc definit (el dels Bardissos segons l’editorial Alpina) i pugem a una elevació secundària de 2404 metres, que al mapa de l’ICGC (a escala 100 m / 1,3 m/pix) se l’anomena Escales de Pallars.

La ruta que havíem pensat inicialment baixava d’aquí al coll de la Pleta dels Ceps, on aniríem a buscar la pista d’Estanilles, però optem per anar-la a trobar en la nostra vertical, donat que els plans inclinats que ens hi duen no semblen comportar complicacions, com així ha estat, per tant, camp a través, baixem per on millor ens va, enllacem amb la pista i, per ella, tanquem aquesta circular que ben poc, per no dir gens, ens pensàvem fer.

Dificultats tècniques: No hi ha passos complicats, llevat en tot cas del tram de cresta que ens baixa del Racó Roi, que no és res de l’altre món. El que sí hem de tenir en compte és que anirem molta estona fora de camí i que, tret del tram que coincideix amb la Porta del Cel, no trobarem ni fites, ni marques de pintura

Accés al punt d’inici: Aquest itinerari l’hem començat al final de la pista que de Boldís Sobirà porta a l’estany d’Estanilles. Tal i com s’ha dit a l’inici, el seu trànsit està regulat i roman tancada tot l’any a partir del mirador. En el nostre cas hem demanat la clau d’accés a l’Ajuntament de Lladorre, que té la potestat de cedir-la si ho considera pertinent i hem tingut la sort de rebre tota mena de facilitats al respecte, agraint des d’aquí l’amabilitat amb la que ens han tractat. En tot cas, venint de Llavorsí per la L-504, sortim pel trencall de Lladorre i a la dreta veurem una carretera veïnal que porta a Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Es estreta i virada, però en molt bon estat. Al cap d’uns 4,5 quilòmetres s’arriba al capdamunt d’aquest petit nucli de població, iniciant-se a la dreta la pista del bosc de Boldís, seguint el GR 11 en direcció a Àreu. És de terra i millor anar preferentment amb un cotxe alt o bé un SUV / 4x4, ja que no sembla molt transitada i hi ha vegetació entre les roderes. Al cap de 2,5 quilòmetres, arriba a l’alçada del camí al mirador del Roc Bataller on veurem la tanca que la barra. A partir d’aquí s’inicia el tram regulat que, com s’ha dit, té una llargada de 6,6 quilòmetres, tot i que si es va a peu no cal seguir-la fil per randa