Montargull – Castell i església de Sant Miquel – Cim de Montmagastre (100 cims) – Santuari de la Vedrenya

Bonica i distreta caminada des del petit poble de Montargull al cim de Montmagastre (inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC) ben visible degut a la seva estructura piramidal, en que sortint des de l’entrada de la població, seguim una ampla pista que passa al costat de masies i granges, fins que anem a creuar el barranc de les Pletes (no hi ha gens d’aigua). Passat el torrent, anem pujant per un camí fins arribar a la pista asfaltada que va al poble de Montmagastre, passant pel menhir i desviant-nos a l’esquerra abans d’arribar a la població.

Encarem la pujada al cim, però abans d’arribar-hi hi ha les ruïnes de l’antic castell i l’església de Sant Miquel, que observem pel seu interior molt malmès. Pugem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i on podem gaudir d’imponents vistes sobre la plana de la Noguera i els nombrosos cims i serres que l’envolten. A sota el cim hi ha les runes de l’antiga població, que creuem a la baixada fins arribar al nucli actual de Montmagastre, que pertany al municipi d'Artesa de Segre.

Seguim un petit tram de carretera i ben aviat anem a l’esquerra per visitar el domen de Montmagastre, on veiem perfectament la cambra funerària amb les pedres laterals dretes i la llosa superior ajaguda al costat. El camí davalla suaument marcat amb moltes fites de pedres, fins arribar a una pista que va creuant el camps de can Teixidoret i el serrat de Samsó, fins que ens desviem per anar a visitar el Santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya, església romànica, restaurada i amb un bonic campanar amb una curiosa campana en forma d’obús.

Retornem a la pista asfaltada que seguim un tram, fins que passada la masia de can Gironet, prenem un camí ample que va creuant la plana de Montargull, amb la verdor dels conreus i la silueta del cim de Montmagastre sempre present. Arribem a la població de Montargull, situada dalt d'un turó, però abans d’acabar la ruta, fem un tom pel poble tot visitant l’església nova, les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria i la plaça convertida en un excel·lent mirador de tota la plana.

Castell i Església de Sant Miquel de Montmagastre.-
Les poques restes conservades del castell (en queden només fonaments de murs al penyal coronat per l'Església de Sant Miquel) fan suposar que aquest castell devia seguir la mateixa tipologia dels castells fronteres de la zona, amb un torre circular i recinte. La torre devia estar ubicada al SE de la part més alta de la muntanya, i per les restes que en queden devia fer uns 6m de diàmetre, el que es veu avui dia són les restes del mur ensorrat que fan uns 2 m d'alçada. De l'edificació original hi ha les restes a la banda de migdia. Al NE de la torre hi havia un recinte de planta rectangular, en aquest lloc encara s'observen les restes del mur exterior d'uns 2m d'alçada, fets amb carreus de bona mida, però molt erosionats. El conjunt va quedar força malmès per les trinxeres que s'hi van practicar durant la Guerra Civil de 1936-1939.

L'Església de Sant Miquel de Montmagastre és un edifici d'una sola nau, força llarga. Una inscripció de 1643 en una dovella d'una porta indica una data de reconstrucció de la part de ponent. La part de llevant de l'actual edifici, feta damunt unes estructures antigues parcialment aprofitades, sembla que correspon a la construcció d'època medieval resolta amb l'aplicació d'unes formes arquitectòniques datables a final del segle XI. Conserva part de la volta de canó lleugerament apuntada.

El mur nord presenta la construcció de dues capelles, mentre que al mur sud hi ha dues finestres de doble esqueixada flanquejant una absidiola. Capçalera amb absis semicircular, de tres absidioles separades per columnes, que sembla ser construït damunt unes estructures preexistents. La porta d'accés a l'edifici és de mig punt i s'obre al mur de ponent. Sota la nau hi ha una estança independent a l'església feta probablement per anivellar el terreny. La part de ponent, relacionada amb la reforma del segle XVII, era coberta amb voltes de rajol i llunetes, ara desaparegudes. S'hi troba el campanar, també molt malmès i diferents capelles i sales.

Santuari de la Vedrenya.-
Església romànica dedicada a la Mare de Déu, ben conservada, restaurada i amb cementiri adossat i on es pot trobar encara una estela discoidal (una de les poques que es conserven a la zona). Curiós el seu campanar d’espadanya de dos ulls un dels quals conté una campana d’obús. La planta de l’església té afegit al costat de ponent un cos descobert que data del segle XVII i també, molt curiós, dins de l’església, entrant a l’esquerra, penjat a la paret un mecanisme on segons els veïns de l’indret hi havia penjades unes campanetes que guarien el mal de cap a aquell que les tocava. Actualment hi resta el mecanisme però no hi són les campanes. Font: http://www.artesadesegre.cat