Montcada i Reixac Casino de La Rabassada-Can Ribas- Sant Cugat del Vallès

La idea era visitar les ruïnes del Casino de la Rabassada i Can Ribes. Es pot fer la ruta mes lleugera des de Sant Cugat, però ha sortit aixi, des de Montcada. A mes, fugint de les pistes per no ser atropellat per els ciclistes (a primera hora eren pocs i ven educats) He donat algunes voltes amb camis ven atractius, al principi, però que després desapareixien.
Dificultat mitjana per la llargada i pot ser algun pas, pero la major dificultat m'he la he buscada tot solet investigant camins que no cal que feu.
Recorregut fresc i boscos en la seva major part.
Surto de l'estació de RENFE de Montcada Santa Maria en direcció nord, fent ziga zagas per els carrers fins travessar la N150, just per passar per sota la C58. De seguida de passar per sota la C58 agafo un cami-pista a la meva esquerra. La segueixo sense deixar-la, tot planejant i alguna petita pujada, travesso uns camps de cultiu i després arribo a una bifurcació senyalitzada, podem agafar les dues opcions , l'esquerra es mes atractiva ja que s'endinsa dins el bosc i sembla mes curta, ji agafo la dreta per que vull veure l'aqüeducte que senyala el mapa però no el puc veure gaire be ja que esta ballat i la balla plena de vegetació. Es un aqüeducte romà o pot ser del segle XVI però sembla que les arcades actuals son del segle XIX.
Passat l'aqüeducte giro a la meva esquerra (sud) fins arribar al GR173 que seguirem sempre cap el sud per la pista. Una mica després de bifurcació a dreta que va a can Coll i que no agafaré, seguin dret prenem un caminet que puja a la dreta i deixem la pista. Seguin aquest camí trobarem la pista pero segueixo sempre per el caminet lateral fins la Cota del 250 metres, Jo vaig seguir passant per la torre d'alta tensió però no val la pena, preneu la pista aquí (cota 250 metres). Després d'embolicar-me per el bosc i tornar a la torre, agafo un corriolet que baixa dret cap a la pista. Un cop retrobada la pista (amb els pantalons estripats) la seguim fins el Coll de Valldaura. Jo vaig anar a esmorcar a Can Valldaura caminant per la carretera i vaig descobrir una drecera al parquing del mirador que vaig prendre a la tornada. Perdre tres quarts per esmorzar no es perdre res ja estar amb la cervesa i la torrada de pernil (uns ciclistes es varen fotre uns ous ferrats que feien molt bona pinta) va ser un moment de plaer apoteòsic!!.
Torno al Coll de Valldaura per la petita drecera, segueixo la pista unes passes per agafar el camí que puja a ma dreta que ens dura al Turó de Valldaura i al pas del Rei. A la bifurcació baixo a la dreta fins arribar ala pista que prenc a la dreta fins arribar a un altre pista que travesso per agafar la drecera que baixa dret cap a Sant Medir.
De sant Medir anem cap el SUD, direcció contrari de sant Cugat, com per anar a Can Janer, però de seguida trobarem un camí que puja a l'esquerra i deixem la pista.
Aquest camí surt del principi de la pista que va a Can Janer fins a sota del Turó de Sant Antoni, Arribem a una pista que va cap el nord a Can Borrell i al sud la pista va cap a Can Ribes. Vaig unes passes direcció Can Ribes però aviat agafem el cami de la dreta. Aquest Camí ens porta en direcció al Casino que podeu consultar la seva Historia de vida i mort per internet o amb el molt recomanable llibre "Excursions per la Historia de Collserola" de Iñaki Núñez.
Abans d'arribar al Casino, anirem per bon camí fins les fonts de la Rabassada i de Can Ribes. Em quedo amb les ganes de visitar la font de can Ribes, diuen que paga la pena anar-hi, però ja fa moltes hores que camino i vull anar per feina. El camí va paral·lel al camí de l'aqüeducte però mes baix, a un moment , desvia-nos dues passes, podem estar a sota l'aqüeducte
Si que tenim que passar per la font de la la Rabassada, tot baixant unes escales de fusta i terra. Aquesta font son en realitat tres força boniques però seques quant jo hi passo. Es un lloc molt agradable i ombrejat. Tenim que passar les fonts i seguir per un camí en força mal estat amb un Cartell ben gros que diu que no es pot passar per que el Casino es de propietat particular , al·lucino una mica i passo com puc fins el Casino.
Les ruïnes del Casino estan en molt mal estat i s'ha d'anar una mica en compte, el pas cap a les diferents parts de ruïnes es difícil per la molta vegetació.
Volia tornar per el mateix camí i anar a la font de Can Ribes, però em fa mandra tornar per el caminet precari i vaig , com puc, cap al carretera de l'Arrabassada a on hi ha la porta principal del casino.
Pujo uns metres per la carretera fins arribar al pàrquing de can Ribes-
A l'altre cantó de la carretera i ha les ruïnes de can Torres i de Can Puigventós, d'aquesta ultima es veuen el dracs que flanquejaven la porta principal. Es molt difícil accedir-hi i sembla perillós i ho deixo córrer. De la banda del pàrquing hi una caseta del patronat, el camí cap a can Ribes i mes enllà la carrereta que va a can Janer.
Agafo el camí direcció a can Ribes i troben la casa dels guardes, que sembla habitada.
De seguida trobem l'aqüeducte de can Ribes i un cop passat, a l'esquerra, les ruïnes de Can Ribes.
El senyor Ribes no va poder acabar de fer la seva casa, amb aqüeducte inclòs, ja que va morir abans, però si va deixar el testament per fer el Patronat Ribes , a Horta, per nens orfes..
Deixem Can Ribes a l'esquerra i seguin el camí que va baixant fins la bifurcació de Can Borrell que em passat abans, aquesta vegada si que l'agafo.
Tot baixant trobem una camí a l'esquerra que va al pantà de Can Borrell. es pot agafar sense problema, però jo l'agafo una estoneta mes avall a un altre camí senyalitzat a l'esquerra.
Prenc aquest segon camí que em porta al Pantà. Es pot donar la volta al pantà per l'esquerra, però jo vaig per feina i passo per sobre la presa per les passerelles i pujant unes escales arribem a la Pista que ens portara a Can Borrell i la pista de sant Medir.
Segueixo direcció Sant Cugat, passant per el Pi d'en Xandri i final de l'excursió