Montcada Ripollet St Pere de Reixac La Conreria Mollet Sta Rosa

Excursió llarga i dura per causa del desnivell a superar que transcorre per la part més meridional de la serra litoral, que sortint de Montcada i acabant a Mollet , enfila i visita L'Església de Sant Pere de Reixac, el Poblat Ibèric de Les Maleses , el Turó de la Coscollada , La Conreria al Coll de Montalegre , el cementiri del Còlera o la Febre Groga, Turó de Galzeran , Dolmen i Poblat Ibèric de Castellruf, l'Església i algunes fonts de Martorelles i acaba finalment a l'Estació de Mollet Sta Rosa de la R3 .

Llocs a destacar del recorregut

Església de St Pere de Reixac. L'antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d'un turó, al vessant occidental de la Conreria. Està documentada des de l'any 992. Va ser refeta a mitjan segle XI i consagrada el 1048. Cap a l'any 1676 es va transformar adquirint el se aspecte actual. Va ser parròquia fins el 1876. Consta de dues naus paral·leles capçades amb sengles absis, cobertes amb voltes de canó d'època moderna. Es creu que la nau de migdia podria ser del segle X i l'altra correspondria a la reforma del segle XI. Al costat de la porta, adovellada i situada al mateix lloc que l'original, s'alça el campanar, de base quadrada i coronament octogonal, del segle XVII. Adossada a l’església hi la casa conventual, amb una finestra gòtica. El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l'any 1951.

Les Maleses. Els 2000 m2 que ocupa l’àrea del poblat ibèric es troben al cim de Les Maleses, a 800m d’altitut, a la Serralada de Marina. Actualment està integrat al Parc Natural de la Serralada de Marina.
La privilegiada panoràmica que hi ha des de Les Maleses, amb el control de tot el Vallès, part del Barcelonès i del Maresme no és casual, sinó que en època ibèrica, a l’hora de triar un lloc per assentar-se, hi era fonamental el potencial defensiu, es a dir, dominar visualment tot el territori.
El moment més algid d’ocupació del poblat fou entre els segles III-II a.n.e. i molt probablement fou abandonat rere l’arribada de les tropes romanes.

La Coscollada . La Coscollada és el turó més alt de la ciutat de Badalona. Situada a 466,3 metres sobre el nivell del mar, la Coscollada se situa entre el Turó del Pi Candeler (462,2 m.) i el coll de la Jeia d'en Pujol (393,8 m). El turó fa de límit municipal entre Badalona i Sant Fost de Campsentelles, amb la serra de les muntanyes de l'Amigó.
Al seu peu hi ha la Font de l'Amigó on neix la riera de Canyet, que amb una llargada de 6 km és la més llarga de Badalona.
A dalt hi ha una torre de vigilància forestal, i des del mateix peu d'aquesta es poden veure els Pirineus; el Montseny; la serra litoral i prelitoral (amb Montserrat); el mar; el pla de Barcelona, i alguns dies fins i tot es pot veure l'illa de Mallorca.

La Conreria. La Conreria està situada en el límit del municipi de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles. Es troba al punt més alt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, coneguda com la "carretera de la Conreria". El topònim comprèn també una sèrie de boscos, més frondosos a la banda de Sant Fost, on es troba situada la urbanització de la Conreria, fundada cap al 1910 com a Colònia-Bosc de la Conreria de Montalegre.
La Conreria comprèn un conjunt d'edificis i terrenys amb orígens al segle XIII, quan es fundà com un convent de monges agustines, aleshores considerat al terme parroquial de Sant Fost. Al segle XV fou adquirit per la cartoixa de Vallparadis de Terrassa, on s'instal·là la comunitat, alhora que començava la construcció del nou monestir (i actual Cartoixa de Montalegre) on baixaren a mitjans del XV. Aleshores el vell convent fou destinat a granja o conreria del monestir, dirigida per un cartoixà, el Pare Conrer. Això durà fins al 1835 quan tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades. Poc després l'edifici es convertí en hotel i restaurant, funció que tingué fins al 1932, quan fou destinada a Sanatori de Tuberculosos. El 1940 s'instal·là el Seminari Menor de Barcelona, fins que el 1998 tancà les portes. Des d'aleshores i fins al moment funciona com a casa de colònies La Conreria, gestionada per la Fundació Pere Tarrés.

Cementiri del Còlera. A pocs metres de l’antic seminari, seguint direcció la Font de l’Alba, hi trobarem un curiós i desconegut recinte funerari: el Cementiri del Còlera. L’any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l’illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l’epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l’Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.
Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l’edifici de l’antic seminari i el convent. El metge responsable n’era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l’assistència d’infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d’altres morts per malalties comunes. L’epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d’aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d’una parcel·la d’un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d’un metre d’alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d’entrada però sembla que n’hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l’únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d’entre 1,70m i 2 m i un pes d’uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s’alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871

Turó de Castellruf . Al turó es troben les restes d'un dolmen, un vilatge ibèric i un castell del segle XI; els dos darrers han estat anomenats també "Castell Ruf" i "Castell-Ruf". És un indret molt transitat per excursionistes, que hi troben itineraris fàcils des de les publicacions que l'envolten.
El dolmen de Castellruf és un megàlit que fa 1,60 m. de llarg per 1,50 d'ample i 60 cm. d'altura. Al seu costat hi havia un menhir que, modernament, s'ha traslladat a la plaça de Santa Maria de Martorelles.
El Poblat Ibèric del Turó de Castellruf és veí dels poblats ibèrics catalans del Turó de Montgat, del Puig Castellar i del Turó d'en Boscà. Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic (es conserva una resta arqueològica del segle VII aC) i va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i dels seus seguidors. Algunes de les restes que s'han trobat en les excavacions empreses es conserven en el Museu de Granollers.

Martorelles. Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia. L'Esglèsia de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia l'any 992 . També hi ha notícies d'una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.
Informació de Viquipèdia.