Montcau, Roc de Forellac, Puig d’Agulles, Torre del Telègraf i Creu del Coll d’Ordal des de l’Ordal

Senzilla caminada, que va generalment per pista, que només ha tingut l’inconvenient de la boira. N’hi ha hagut quasi tot el matí pel que no hem pogut gaudir de les vistes que ofereixen els cims del Roc de Forellac i el Puig d’Agulles.




Com he dit, la caminada no té cap dificultat tècnica. Només hi ha un punt, evitable, en el que hem tirat “bosc a travers” uns 80-100 metres per anar a cercar una pista. Ha estat en el punt en el que hem anat a veure una creu en memòria d’uns mossens afusellats durant la Guerra Civil ( hi ha un waypoint que marca aquest indret) Es una creu que està a pocs metres de la pista que seguiem i per la que pensàvem continuar. Un cop vam arribar a l’altura d’aquesta creu ens vam adonar que a pcs metres per sobre nostre hi passava una pista que conectava amb la que portàvem nosaltres abans de desviar-nos per anar a veure la creu. El problema es si voliem anar cap a aquesta pista que teniem a sobre no ens quedava més remei que anar pujant per marges, sense camí, i amb branques de pí tallades que ens dificultaven el pas. Ho vam fer però no es necessari, de fet el millor es desfer el camí des de la creu i tornar a la pista per la que es venia




Aquesta caminada tenia dos objectius bàsics. El primer era el de pujar als tres cims que donen nom a la ruta per gaudir de les panoràmiques que ofereixen ( encara que el Montcau no té visibilitat al seu cim). Com he dit abans la boira ens ha esgavellat aquesta intenció. El segon objectiu era el de veure l’efecte que tenen les pedreres de la zona en els ecosistemes de l’Ordal i de passada anar a veure la torre del Telègraf i recordar aquells dies, de jovenets, en que la N340 passava pel Port de l’Ordal i per la proximitat de la seva creu. Aixòho hem pogut fer, ja que la boira ha començat a escampar quan arribavem a l’altura de la pedrer del Telègraf. Quin esvoranc! Quina destrossa! . La primera cosa que et passa pel cap es la de demanar que es prohibeixin aquestes activitats però després arribes a la conclusió de que si no son aquí hauràn d’estar en un altre lloc, que el problema no son aquestes indústries sino la nostre exigència de tenir_ho tot asfaltat, tot construït, tot fet amb materials que només poden obtenir-se a canvi de destruir la natura. En tot cas passar pel costat d’aquesta pedrera ( una mica més allunyada, a la nostre esquerra n’hi ha una altre) ens ha fet reflexionar sobre les consequències del “ progrés”.




Als corresponents w@yoints hi he posat el que diu la Vikipèdia sobre la Torre del Telègraf i la Creu de l’Ordal. Per això no en dic res aquí.