Montconill Est/Nord i Jaumeandreu

Interessant ruta que segueix sis elements patrimonials de notable interès:
Forn de maons
Pedra del Sacrifici
Marques comtals MC2
Mas de Jaumeandreu
Saltador de Jaumeandreu
Marques comtals MC1


La ruta comença al costat del forn de maons de can Pla Vell, en el camí de la Sal.
Per arribar-hi, el trajecte més planer és agafar la C-55; a l’alçada de Sant Martí de Torroella (restaurant can Pla i benzineres), deixar-la, i creuar el Cardener pel pont del Molinet. Un cop atravessat tombar a la dreta primer, i tot seguit girar a l’esquerra pel ramal asfaltat que puja. Aviat la pista ja és de terra. Agafem el primer trencall a l’esquerre (camí de la Sal) i seguim fins el forn de maons (hi ha fita indicadora)
Tot just començar, en menys de cinc minuts visitem dos dels centres d’interès de la ruta. El primer és el forn de maons.
Ara prenem el corriol que s’enfila i endinsa en el fenàs pel darrera i a la dreta del forn, guanyem una pista i la travessem. Tot seguit se’n desprèn una altra a la dreta que va a una clariana on hi ha abellers. Abans d’arribar-hi ens fiquem en el bosc a l’esquerre a buscar el punt més alt. La pedra del Sacrifici es troba allí. Aquest és el segon punt d’interès que dèiem.
La Pedra del Sacrifici és com es coneix aquest roc situat dalt d’un turonet de 300 m al terme de Sant Joan de Vilatorrada, sota del pla de Montconill.

Tot seguit ressenyo informació extreta d'Eloi Font, http://torcularium.blogspot.com.es

"És possible que tingui relació amb l'elaboració de l'oli o del vi. Segurament una premsa molt simple; mitjançant un corró es molia el raïm o l’oliva i el líquid, gràcies a la inclinació de la pedra, regalimava pel relleu gravat damunt la roca. En qualsevol cas es tracta d’un sistema molt primitiu i rudimentari.

Són habituals els casos que la tradició ha atribuït la funció de taula de sacrificis a pedres que havien servit per premsar olives o raïm. Per tant, i malgrat el nom, no sembla desencaminat suposar-li una funció agrícola.

La pedra figura en el mapa de l'ICC, per tant alguna vegada se'n deu haver publicat una ressenya, però no hi ha informació que n’expliqui l'origen. Per tant, qualsevol informació que en tingueu serà benvinguda. Mentre, i tal com indica el nom, seguirem pensant que és una pedra per a sacrifici"
(Les coordenades de la Pedra del Sacrifici (geocatxing) són:
N 41 ° 46.000 E 001 ° 46.794
UTM: 31T E 398585 N 4624589)

Tornem la mica enrere i seguim per la pista en direcció ponent. Aviat ens ve per l’esquerra obliquament un corriol ben fressat. L’agafem i el seguim fins que s’encreua amb un de transversal. Agafem aquest cap a la dreta, que poc a poc va prenent direcció gairebé nord, fins que tomba a l’oest, tot seguint el perfil dels plecs del Montconill.
Arriba un moment que el corriol aborda una pistota. El nostre corriol la creua, però nosaltres prenem la mala pista amunt (en aquest punt podem decidir si fem la ruta a la inversa, i si fos així seguiríem pel corriol a l’altre costat de la pista))
Fa una ziga-zaga, i quan la pista mor, continuem per corriol, que també fa una ziga-zaga, i segueix per bosc cap el nord paral•lel a pocs metres del caire del pla de Montconill. A punt d’atansa’l, el camí discorre pel damunt de grans roques planes. Atenció. Aquí hi localitzem unes marques de límit comtal esculpides sobre la roca plataforma del mirador. Transcric tot seguit el contingut de la fitxa de l’element continguda a: patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa

“Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomenada de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis esculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava immers el terme de Fals” Segueix amb l’afirmació: “Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.”

L’escut de Manresa efectivament és una creu de sant Jordi i les quatre barres (actualment la creu de sant Jordi és a baix i les quatre barres a dalt, tot dins un escut caironat truncat) En el que figura en les tres ubicacions esculpides, la forma és la típica d’escut defensiu tipus blasó, amb la creu a dalt i les barres a sota. No tan clara és la flor de lis. En l’escut de Cardona figuren tres cards, no pas els tres pètals de la flor de lis (lliri)

Es pot dubtar sobre el contingut de la fitxa, tota manera, no hi ha dubte que són un testimoni molt humil del nostre passat, però d’un gran valor. Al llarg de la cinglera de Montconill tinc coneixement d’un total de tres marques com aquesta. La que ens ocupa l’he batejada com a MC2 (marques comtals 2).

Acabem de pujar al pla i seguim per la vora cap el nord. En un moment donat veiem una llenca de terra enmig del camp, i el travessem per aquí. A l’altre costat el bosc ens amaga una granja. Seguim també per la vora cap a la dreta sense ficar-nos al bosc fins que veiem una barraca de vinya que té el sostre esfondrat. Ara travessem la franja boscosa, i seguim la pista avall i en la cruïlla cap a l’esquerra. Albirem el gran mas de Jaumeandreu. Abans d’arribar-hi torcem a la dreta vorejant el camp allargat sota la casa. Acostuma haver-hi vaques. Passem pel seu costat. Seguim la rasa avall pel millor pas que trobem. Seguirem l’ampla corba d’una de les rases que alimenten el torrent de Jaumeandreu. Arribem a creuar la que baixa de l’altre costat del mas, en un indret pla i bell.
Salta a la vista un nou element d’interès. Es tracta d’un magnífic saltador de marge. No he trobat cap altra denominació per aquest element arquitectónic tan interessant; simplement saltador. El que tenim a davant és excepcional. Per un costat salta una paret de pedra seca d’alçada remarcable (calen 10 graonades), ho fa amb la tècnica constructiva de pedres planes suspeses, que és la més espectacular, i els graons del saltador de Jaumeandreu arriben als 50 centímetres d’ample, tret dels dos primers, que no sembla pas que s’hagin trencat, sinó que van ser posats tal qual són ara.
A la feixa de sobre hi ha una balma parcialment tancada amb pedra seca.
Seguim rasa avall, la travessem i guanyem la pista que va baixant fins a travessar el torrent. Podrem valorar el profund encaixonament d’aquest senzill torrent, i les salvatges rases que hi drenen, formant tolls. Ara el cabal d’aigua és gairebé inexistent, però estacionalment deu ser considerable. Travessem dues vegades el torrent, passem un balç i trenquem una pista a la dreta. Atansem un camp i el seguim a la dreta per una pista poc fressada. Pugem al pla i agafem la pista cap a l’esquerra que va a una altra granja (sembla germana de l’anterior; aquesta seria per a mi la granja N (de nord) Revoltem la granja i darrera el gran dipòsit circular de purins agafem un corriol que en lleugera pujada ens portarà fins el veritable extrem nord més elevat del pla de Montconill (El pla de Montconill és circular rodejat de fortes costes boscoses que van de nord a oest seguint el sentit del rellotge, excepte una franja per on el pla s’estén cap el nord, en el que s’assenten les dues granges)

Des d’aquí ja veiem l’estelada, el mirador i el gronxador. En el mapa, d’aquest indret en diu Garrigà (mirador del Garrigà) Panoràmica excepcional de Callús i més enllà. Hi baixem i gaudim del lloc.

Mirant avall agafem el corriol que surt cap a l’esquerre, depassem un corriol també a l’esquerre, i una mica més enllà, a la dreta, damunt una roca que fa plataforma, localitzem noves marques de límit comtal (per a mi he batejat aquestes marques MC1) Si ens fixem en la fotografia veurem que en aquesta no hi ha una línia entre els dos escuts, sinó dues línies, una a cada costat -travessades en el punt mig de cadascuna per una línia perpendicular més curta- que marquen la direcció fronterera a banda i banda.

Reculem fins el corriol que havíem deixat, el prenem i el seguim en direcció sud, travessem un bosc i sortim al garrigà, on no hi ha conreu. Quan arribem al camp seguim per la vora fins que veiem un corriol que se’n va avall i l’agafem. Anirem seguint aquest agradable corriol transversal fins a trobar la pista en el punt on l’hem atansat pujant. Seguim ara la pista avall i al mig d’una corba pronunciada a l’esquerra, veiem un corriol poc marcat a la dreta i l’agafem, i ens conduirà fins molt a prop de la pedra del Sacrifici i el punt de partida on tenim el cotxe.

Gaudiu del Bages!