Montconill i Collbaix

És una ruta circular per bé que els primers i darrers nou-cents metres són comuns. Un cop guanyat el coll de Collbaix i hem baixat fins a creuar la riera de Fonollosa o de Fals, ens dirigim cap a la tossa de Montconill, proper al seu extrem oest, on hi ha la font, seguim 1'5 quilòmetres el seu marge sud, i baixem per creuar novament la riera de Fonollosa i ens enfilem al Collbaix per la obaga. Finalment baixem pel camí del Solell.

L'itinerari parteix de la pista de Monistrolet passat El Molí (celler Collbaix)

Emprenem el camí de Fonollosa (popularment conegut com camí del pedregar, per l'abundància de pedres, que darrerament algú n'ha retirat bona part) i admirem el seu marge esquerre format de pedra seca de grans carreus. Atansem el coll de Collbaix on es troba la pista de l'obaga. A l'altre costat de la pista localitzem un corriol que baixa. Algun tram està massa erosionat pel pas de les motos i l'aigua, i en temps de pluges poden ocasionar alguna relliscada. Passem pel costat del mas Torreblanca i tot seguit la carretera de Fonollosa qm 4’2. A l'altre costat de la carretera tenim les granges del Pujol (en el cartell posa Balaguer). L'indret es diu Entrecreus. Emprenem la pujada per un camí (si més no el començament és pista) per la dreta de les granges del Pujol per una pistota amb una cadena, i anem a buscar un rastre de camí més evident un tros amunt. Seguim corriol per bosc. Quan som sota una línia que baixa de Montconill atansem un camí/pista i l’agafem cap a l’esquerra. Anem guanyant alçada, i quan hem travessat la rasa de la font de Montconill trobem un corriol que ve de la font i l’agafem. El camí que fèiem fins aquí continua cap a Jaumeandreu. Pugem fins la pista que puja a Montconill per sobre de la font. Des de la pista podem baixar a visitar a la font i tornem a dalt. *(abans d’arribar a dalt trobem una bifurcació a la dreta, que va directe a la font i també a dalt la pista. És just abans d’una esllavissada. Si agafem el corriol de la dreta que va directe a la font podrem veure i pujar per un saltador de marge en bon estat, de tres graons). Un cop som dalt, per un corriol o per l’altre –el track passa pel de dalt directe – travessem la pista i acabem de pujar al pla, que seguirem un tros en sentit contrari a les busques del rellotge fins la barraca de vinya de Montconill. Allí localitzem un corriol que va a un fantàstic mirador. En el curt trajecte entre la barraca i el mirador trobem un corriol a la dreta i el prenem. Passem pel costat d’una roca amb una declaració d'amor pintada i poc després fem un tomb de 180 graus a l’esquerre. Camí molt erosionat pel pas de motos i l'aigua. Quan el pendent es suavitza localitzem un rastre de corriol a la dreta, que baixa i voreja un camp per sobre, dins el bosc. Anem a sortir en un camp d’oliveres, que travessem en direcció SW, tombant a S, i quant trobem un camp de cereal, el camí segueix a SE (esquerra), travessant-lo per una llenca de bosc estreta (des de l’oliverar anem seguint camí). Arribem a una pista, que travessem i seguim avall fins la carretera (aproximadament en el qm 2’6). La travessem, travessem també la riera, i pugem cap a la casa de Campserver. En el pla de sota passem pel costat d’un pou revestit amb pedra seca i totxanes, mig esfondrat. Visitem les interessants tines; unes apartades cap a l’esquerra i dues adossades a la casa, pel nord. Les dues estan en bon estat. També ens fixem en la magnífica era de la casa, enrajolada, i la pallissa. Tot seguit que hem deixat el mas, a l’esquerra localitzem un conjunt de quatre tines més. Tot pujant pel camí per bosc entre camps direcció SW, el camí torça a S entre bosc, fa una ziga-zaga per sortejar un camp (a poc de seguir el camp tombem a dreta per després recuperar la direcció S. Arribem a la pista principal de l’obaga. La travessem i pugem; a poc, a la bifurcació prenem a l’esquerra, que primer ens menarà fins la tina de cal Jepot,( a la ruta del Collbaix per les tines). Fem el cim del Collbaix i contemplem el magnífic panorama sota l'estelada, i tot seguit baixem anant a buscar el camí del Solell fins el nostre punt de partida. Passarem pel lloc on el 31-12-2012 morí l’atleta olímpic Andreu Vivó baixant del Collbaix.

Elements que veurem prop del camí, a més a més de diverses barraques de vinya i parets seques
-Tot just sortir, marge de paret seca de grans carreus a l’esquerra, senyal de camí important. És el camí de Fonollosa, Castelltallat...
-Coll de Collbaix
-A la dreta i a baix Ca n’Oms, entre altres cases i edificis, propers a la riera.
-Mas Torreblanca.
Informació extreta del portal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torreblanca

Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a escassos metres de la façana nord hi havia hagut fins fa uns cinc anys (cap el 2000) un grup de tines amb barraques, així com una premsa. L'estat de conservació d'aquest conjunt era molt dolent i es va optar per acabar d'enderrocar el conjunt. Com a curiositat, cal destacar que s'ha conservat la porta original de fusta que protegia el portal adovellat primitiu d'accés, sobre la qual es troba clavada una pota de gallina almenys des del segle XIX, i que els actuals propietaris s'han negat a treure. La casa comptava amb un molí d'oli que va estar en actiu fins el 1984, i actualment ha desaparegut. També comptava amb un forn d'obra que servia per coure rajoles i teules per la casa.
... Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. La propietat de Torreblanca es va constituir com una de les grans explotacions agrícoles del nucli de Fals, especialment dedicada al conreu de la vinya. Testimoni d'aquesta prosperitat econòmica va ser la construcció d'un conjunt de tines aïllades en una finca propietat del mas, i un altre important conjunt de tines a tocar de la casa actualment desaparegut. A nivell familiar el mas ha estat propietat de la família Oller almenys des del segle XVIII. L'any 1792 era propietat de Valentí Oller Puigdellívol, que l'havia heretat del seu pare. L'any 1797 es casava amb Margarida Molins, neboda del rector de Boixadors i en segones núpcies amb Teresa Centelles, amb qui va tenir un fill hereu. A la seva mort, l'any 1811, el mas comptava amb tretze quarteres de sembradura, cinc de vinya pròpia, seixanta-quatre de vinyes llogades a parcers, dos d'olivar, cent-noranta-quatre de bosc i trenta de terra erma. El 1837 va néixer Isidre Oller, qui seria hereu de la casa. Li va succeir el Tomàs Oller l'any 1914. En aquells moments la casa comptava amb un molí d'oli propi i un celler d'enormes dimensions. La casa s'ha mantingut dins l’àmbit familiar fins l'actualitat. [AA.DD;2004-2005,nº11:92-93]
Les tines queden a 1 quilòmetre apartades, riera amunt.
-Riera de Fonollosa
-Font de Montconill
-El mas Montconill. Informació extreta de la fitxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montcunill
El mas Montconill és sens dubte un dels masos històrics i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Al capbreu de Fals de l'any 1791, apareixen aglebats al mas Montconill els masos de Trulls, Narbonés, Franqués i Torraguitsana [AA.DD, 2004-2005, nº 2: 14] La família Montconill consta com a propietaria del mas si més no fins a mitjans del segle XX. Entre ells destaca la figura de Lluís Monconill i Perellada, fill petit de Cristòfol Monconill, autor de nombrosos edificis de caire modernista a la ciutat de Terrassa, com la Masia Freixa o la teulada del Vapor Aymerich. La base de l'economia familiar va ser el cultiu de la vinya, de gran importància durant els segles XVIII i XIX. Malgrat tot la casa no compta amb un celler important ni amb tines de gran categoria, ja que es va optar per arrendar la terra als pagesos dels voltants, especialment del terme de Sant Joan de Vilatorrada, que produïen el vi a casa seva i es limitaven a pagar les rendes al mas Monconill. La producció de la casa era doncs mínima. L'últim membre conegut de la família Monconill va ser Joan Monconill, que a la dècada del 1960 va vendre la casa a la família del metge Trullàs de Manresa. El senyor Trullàs va ser l'autor de les últimes restauracions dutes a terme la dècada del 1990. Actualment la casa pertany als seus nebots, i és guardada per un vigilant que ocupa l'edifici de ponent destinat antigament a casa de pastors.
-Barraca de vinya (he posat de Montconill per la proximitat amb aquest mas) en molt bon estat, i mirador a 50 metres.
-Mas Campserver. Malgrat que el seu nom tradicional és "Campserver", actualment apareix com a "Can Server". La informació és extreta de https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-campserver
Els orígens del mas Campserver es remunten amb tota seguretat al segle XV-XVI. La construcció que actualment s'aprecia respon arquitectònicament a aquest segles, conservant-se alguns trams de mur -especialment a la façana nord- d'aquest període. El mas sofrí una ampliació important al segle XVIII, afegint un cos rectangular a la façana de ponent. Memòria d'aquesta ampliació resta a la llinda de la finestra (1728).
... Com a complement del mas destaca l'existència a escassos metres al nord de la casa de dues grans tines adossades, que semblen haver estat restaurades recentment. Es tracta de dues tines amb coberta inclinada i recobertes interiorment de cairons de ceràmica. També destaca l'existència d'un edifici de paisa ubicat a la cantonada SO de la casa, davant d'un espai destinat a era que ha conservat les rajoles de ceràmica. Es tracta d'un edifici aixecat amb pedra i maó, amb coberta a dues aigües reforçada per un pilar que recau al centre.