Montcorbison des de la Bassa d’Oles

L'ascensió a l'emblemàtic Montcorbison des de la Bassa d’Oles és una magnífica excursió matinal, amb inici suau, mitjançant llaçades de camí pel bosc, per convertir-se de seguida en una costeruda pujada, per prada, després, si es vol, igualment costeruda per bosc, amb una destacada vista, que s'amplia i amplia a mesura que pugem, la qual, d'aquesta manera, es converteix en una espectacular panoràmica a dalt del cim.
Es deixa el cotxe a les zones habilitades a la Bassa d'Oles, cota 1.600 m. Hi vam anar des de Vielha, cota 980 m, passant per Gausac, cota 990 m, seguint per la pista d'era Bassa d'Oles, asfaltada, fent força giragonses.
Iniciem la caminada sortint de la zona de la Bassa d'Oles pel costat del refugi forestau dera Bassa d'Oles, a la part sud-est de la bassa. Ho fem per una pista no asfaltada. Està ben indicat. Anem fent llaçades, a la primera de la qual ens trobem la Bòrda dera Vila, al cap de 600 m des la sortida, cota 1.636 m. Al cap de 800 m més, en dues llaçades més, arribem al Prat de Tomàs, on deixem la pista, cota 1.708 m, per prendre el camí que ens durà al cim, ara en direcció sud-oest, després direcció oest. Anem ascendint, fortament, durant 800 m, al cap dels quals hi ha una divisòria, cota 1.913 m, on podem triar entre ascendir fins la carena --molt propera al cim-- de forma quasi directa per inclinada coma herbada, a l'esquerra, o pel bosc, quelcom a la dreta, fent una mica de volta, per claps esclarissats de pi negre. Els dos camins es tornen a trobar al cap d'uns 400 m, de forta ascensió, a la cota 2.043 m, una mica per sota de la carena, a la qual arribarem seguint durant 200 m més, en forta ascensió, cota 2.100 m. Caminem uns 150 m més per la carena, ara en direcció sud, sempre ascendint, i arribem a l'avantcim, cota 2.172, 4 m. L'autèntic cim està a uns 150 m, cap al sud, cota 2.172,7 m, Entre mig hi ha un mirador natural sobre Vielha i la figura de la Mair de Diu de Mijaran.
La vista de 360º des dels cims és espectacular. Comprèn l’esvelt i majestuós massís de la Maladeta al sud-oest, el Pic de Salvaguarda a l'oest, el Mijaran al nord-oest, el Tuc de Maubèrme al fons i el Cap des Cròdos en primer terme mirant nord-est; el Nauth Aran a l'est; Vielha molt destacada sota nostre i l’altiu Tuc de Montardo al fons mirant al sud-est, i el Tuc deth Pòrt de Vielha cap al sud, tot això entre molts altres localitzacions destacades.
La tornada la vam fer pel camí de pujada, amb la variant que vam passar pel bosc, quelcom més a l'oest, mentre que a la pujada ho havíem fet més directament, per la coma herbada.
En total 518 m de desnivell i quelcom més de 6 km de caminada, amb una ascensió demandant, per assolir unes vistes cobejades i inoblidables!
Un menjada sota els pins, a la vora de la bassa d'Oles, contemplant les truites com saltaven, una vegada i una altra, i els deixants agusats dels ànecs nedant, van ser el colofó de l'excursió.