Montdois-Querós pel Quer
near Susqueda, Catalunya (España)
Viewed 2444 times, downloaded 52 times
Trail photos
Itinerary description
PER FER AQUESTA RUTA ÉS IMPRESCINDIBLE TENIR GPS I SABER-LO SEGUIR MOLT BÉ.
Ruta interessantíssima que acompanya els vianants pels boscos més salvatges, especials i espectaculars de les Guilleries amb unes vistes excepcionals del Pantà de Susqueda.
La caminada comença a la bifurcació de Montdois a Querós, pràcticament a tocar de l'ermita de Montdois. Hi ha un rètol de fusta clavat a un arbre que diu que Sant Martí de Querós roman a una hora i trenta-cinc minuts. Al començament, però, no es va cap a Querós sinó que es continua recte, direcció a Montdois, es passa pel Casal de Montdois i cinc minuts després ja s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de Montdois que per les seves dimensions era coneguda com la Catedral de les Guilleries.
Aquests primers metres de recorregut es fan per pista. Visitada l'ermita per fora i gaudits els paisatges del Collsacabra amb la zona de Rupit i el Far com a estendards principals, cal seguir per l'esquerra de l'ermita i baixar per una drecera emboscada, però neta i de bon passar la majoria de trams. És un sender de baixada molt dret i llarg que va esquivant alzines amb algun petit pas de bardissa molt evitable. Una baixada bonica i treballada, un plaer de baixada pel Bosc de la Muntada que passa per la casa ben arruïnada de la Muntada i que arriba al Coll de la Palomera per endinsar-se a la serra dels Morers, una península que presenta el Pantà de Susqueda als caminants.
Aquesta caminada entra un xic a la serra per visitar una tomba i torna al Coll de la Palomera des d'on agafa un sender preciós que paral·lel al riu Ter va pujant, primer suaument i després decididament fins al mas enorme i també abandonat i enrunat del Quer. La pujada és de bon seguir menys en un petit espai poc abans d'arribar a la casa que cal fer-lo intuïtivament perquè els senglars han erosionat la drecera.
Les ruïnes del Quer no tenen gaires vistes perquè hi ha el Roc del Quer davant, imponent, que evita unes vistes cap a les Guilleries. Des del Quer cal vorejar la casa per la dreta -si es vol veure un bocoi impressionant que hi ha dins d'una cort abandonada- i per sobre la casa s'agafa un camí que va fins a la font. La font i el safareig estan de costat; però no tenen aigua.
Es desfà un xic de camí i poc abans d'arribar a la casa, es puja per una drecera paral·lela al sender de la font que es va enlairant sense perdó i sense pèrdua. És el moment més difícil del dia perquè la pujada és seriosa; tanmateix, també és un dels moments més idíl·lics de la caminada perquè hi ha un parell de miradors que permeten apaivagar el cansament fruint d'unes vistes úniques del Pantà gironí de Susqueda.
Acabada la pujada s'arriba al cim de Montdois i ara comença la baixada per pista fins a la Casa Nova de Montdois, una masia molt ben restaurada. Poc després de la casa, s'abandona la pista principal -que tornaria a l'ermita de Montdois- i s'agafa un ramal que baixa per l'esquerra fins a la pista principal de Querós, a set-cents metres de la sortida. Si s'agafa la dreta i es fan els set-cents metres ja s'ha acabat una caminada. Aquesta però, se'n va cap a l'esquerra i pista avall primer i per drecera després baixa fins a l'ermita de Sant Martí de Querós, un lloc prodigiós amb un rerefons històric de bandolerisme inesgotable i, sobretot, sobretot, amb un silenci eixordador que impressiona. És un indret únic on el temps s'ha aturat per sempre.
Des de Sant Martí de Querós es veu el Turó del Mal Sopar (famós per en Serrallonga), i els boscos frondosos de les Guilleries i els diferents cabals del Ter que envoltats de Pantans -Sau i Suqueda- romanen immòbils com el pas del temps. Un indret màgic.
Per acabar la caminada "només" (5 quilòmetres de pujada, aproximadament) resta desfer la drecera que travessa la Carena de la Rectoria i tornar a fer tota la pista, sense deixar-la mai, fins que s'arriba als cotxes, a la bifurcació de Montdois, lloc d'inici i de fi d'aquesta caminada austera de vistes, però prodigiosa de racons inoblidables.
Els Senyderistes iLusos, molt ben acompanyats per DACAMA, us aconsellem que la feu quan tingueu ganes de gaudir del silenci, de la quietud i de practicar amb els gps perquè no us en penedireu mai.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Ruta interessantíssima que acompanya els vianants pels boscos més salvatges, especials i espectaculars de les Guilleries amb unes vistes excepcionals del Pantà de Susqueda.
La caminada comença a la bifurcació de Montdois a Querós, pràcticament a tocar de l'ermita de Montdois. Hi ha un rètol de fusta clavat a un arbre que diu que Sant Martí de Querós roman a una hora i trenta-cinc minuts. Al començament, però, no es va cap a Querós sinó que es continua recte, direcció a Montdois, es passa pel Casal de Montdois i cinc minuts després ja s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de Montdois que per les seves dimensions era coneguda com la Catedral de les Guilleries.
Aquests primers metres de recorregut es fan per pista. Visitada l'ermita per fora i gaudits els paisatges del Collsacabra amb la zona de Rupit i el Far com a estendards principals, cal seguir per l'esquerra de l'ermita i baixar per una drecera emboscada, però neta i de bon passar la majoria de trams. És un sender de baixada molt dret i llarg que va esquivant alzines amb algun petit pas de bardissa molt evitable. Una baixada bonica i treballada, un plaer de baixada pel Bosc de la Muntada que passa per la casa ben arruïnada de la Muntada i que arriba al Coll de la Palomera per endinsar-se a la serra dels Morers, una península que presenta el Pantà de Susqueda als caminants.
Aquesta caminada entra un xic a la serra per visitar una tomba i torna al Coll de la Palomera des d'on agafa un sender preciós que paral·lel al riu Ter va pujant, primer suaument i després decididament fins al mas enorme i també abandonat i enrunat del Quer. La pujada és de bon seguir menys en un petit espai poc abans d'arribar a la casa que cal fer-lo intuïtivament perquè els senglars han erosionat la drecera.
Les ruïnes del Quer no tenen gaires vistes perquè hi ha el Roc del Quer davant, imponent, que evita unes vistes cap a les Guilleries. Des del Quer cal vorejar la casa per la dreta -si es vol veure un bocoi impressionant que hi ha dins d'una cort abandonada- i per sobre la casa s'agafa un camí que va fins a la font. La font i el safareig estan de costat; però no tenen aigua.
Es desfà un xic de camí i poc abans d'arribar a la casa, es puja per una drecera paral·lela al sender de la font que es va enlairant sense perdó i sense pèrdua. És el moment més difícil del dia perquè la pujada és seriosa; tanmateix, també és un dels moments més idíl·lics de la caminada perquè hi ha un parell de miradors que permeten apaivagar el cansament fruint d'unes vistes úniques del Pantà gironí de Susqueda.
Acabada la pujada s'arriba al cim de Montdois i ara comença la baixada per pista fins a la Casa Nova de Montdois, una masia molt ben restaurada. Poc després de la casa, s'abandona la pista principal -que tornaria a l'ermita de Montdois- i s'agafa un ramal que baixa per l'esquerra fins a la pista principal de Querós, a set-cents metres de la sortida. Si s'agafa la dreta i es fan els set-cents metres ja s'ha acabat una caminada. Aquesta però, se'n va cap a l'esquerra i pista avall primer i per drecera després baixa fins a l'ermita de Sant Martí de Querós, un lloc prodigiós amb un rerefons històric de bandolerisme inesgotable i, sobretot, sobretot, amb un silenci eixordador que impressiona. És un indret únic on el temps s'ha aturat per sempre.
Des de Sant Martí de Querós es veu el Turó del Mal Sopar (famós per en Serrallonga), i els boscos frondosos de les Guilleries i els diferents cabals del Ter que envoltats de Pantans -Sau i Suqueda- romanen immòbils com el pas del temps. Un indret màgic.
Per acabar la caminada "només" (5 quilòmetres de pujada, aproximadament) resta desfer la drecera que travessa la Carena de la Rectoria i tornar a fer tota la pista, sense deixar-la mai, fins que s'arriba als cotxes, a la bifurcació de Montdois, lloc d'inici i de fi d'aquesta caminada austera de vistes, però prodigiosa de racons inoblidables.
Els Senyderistes iLusos, molt ben acompanyats per DACAMA, us aconsellem que la feu quan tingueu ganes de gaudir del silenci, de la quietud i de practicar amb els gps perquè no us en penedireu mai.
AMUNT QUE FA BAIXADA!!!
Waypoints
Comments (6)
You can add a comment or review this trail
Bon dia! per que l'heu catalogat com a difícil?
Perdona catsexit pel retard.
Jo l'he catalogat de difícil perquè hi ha algun tram de mal seguir i perquè els últims quilòmetres són ds pujada. Després d'una caminada trencacames i relativament llarga, és costós acabar amb uns quants km de pujada.
Moltes gràcies pel teu interès!
Molt agraït per l'aclariment. Salut.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
En aquest moment aquesta ruta és quasi impossible de seguir. Els camins s'han perdut, menjats per la vegetació. Nosaltres com que semblem senglars, ens en vem sortir, però ben esgarrinxats. Tot això la part circular doncs la part segona d'anar i tornar a l'ermita de Querós, no ofereix cap problema.
Moltes gràcies per la informació Ramon Pineda. És una llàstima, doncs, perquè els senders eren molt bonics i passaven a tocar del pantà amb unes vistes extraordinàries.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
Hola! He fet avui la ruta. Gràcies pel track. A diferència del darrer comentari, no m'ha semblat tan complicada de seguir (tenint en compte totes les advertències donades i que es tracta d'una ruta salvatge).
De fet, la primera baixada des de Montdois fins al Serrat de Morers m'ha fet falses il·lusions de que existiria sempre un rastre. Potser perquè estic acostumat a fer rutes senglar, però es progressava prou bé ja que la vegetació no impedeix el pas i sembla existir un rastre i tot (encara que obliga a tirar de GPS sovint per confirmar).
Després un tram boníssim de corriol fins una mica abans del Sot de Montdois, on es perd de cop i cal fer una mica el senglar fins al sot, allà tornem a trobar de nou camí. La major dificultat el tram del waypoint "Pujada salvatge", he pujat massa aviat i m'he trobat rodejat d'esbarzers... he hagut de desfer uns metres avall, i seguir rodejant fins la "divisòria" dels dos barrancs (per on puja el track) que està prou neta.
Des del Quer fins Montdois hi ha un rastre de corriol i fins i tot alguna pintada de punt taronja fosforescent (crec que tres en tota la pujada). A vegades cal verificar el GPS per no perdre el rastre, quan s'arriba a zones més obertes, però si no el perdem no és gens complicat de seguir.