Monte del Navarro. Montsià

18 d'abril de 2021

Entre la finca de la Revertera, els Garroferals, el Barranc dels Castellans i la Tancada, del Montsià canareu, s'aixeca un petit turó de poc més de 250 m. d'alçada: el Monte del Navarro, que amaga les restes d'un vell maset i possiblement els marges de pedra en sec més espectaculars de tota la serra.
Us convido a fer un nou itinerari de descoberta de patrimoni "rural". Un cop més adverteixo que bona part del traçat de la ruta, transcorre fora senders, entre vells bancals perduts i algun tram de "malea", que tot i no ser especialment dur, és si més no, incòmode, i poc aconsellable de fer en pantaló curt. Quedeu avisats.
Som-hi, val la pena!!

Aproximació: Tot just passar la rotonda d'entrada a les Cases d'Alcanar de la N-340 en direcció sud, prenem el primer entrador que trobem a la dreta, on ja veiem un indicador de Cal Naudí. Seguim un camí alquitranat sempre seguint els indicadors de Cal Naudí. Abans d'entrar a la finca d'aquest hotel de muntanya, a la dreta del camí podem deixar el cotxe a un dels entradors que s'hi troben.

Desnivell: 450m. acumulats.

Dificultat: Moderada, bona part del traçat es fa fora sender.

Durada: Uns 3 h. 6 Km.

Itinerari: Entrem a la gran finca de l'hotel Cal Naudí, edificat on en altres temps hi havia el Mas de la Revertera, un altre dels masos de referència de la Serra. Actualment és un preciós i tranquil allotjament a la falda de la Cogula. Seguim el camí que accedeix a l'hotel que deixem a la nostra dreta. A l'esquerra veiem unes grans premses, imagino que d'oli, i un gran dipòsit d'aigua. En aquest punt prenem un empinat camí molt descompost que puja en direcció sud-oest. A mitja pujada veiem un sender a la dreta marcat amb una fita que ens portaria al coll entre els Garroferals i el barranc dels Castellans, per on puja el sender a la Cogula. Seguim recte fins a la carena. per l'esquerra del sender s'obren les grans bancalades del Monte del Navarro. Crida molt l'atenció, que tot i ser una lloma de desnivell molt suau cap al sud, en aquests bancals s'aixequen un marges espectaculars a dos cares, algun de prop de dos metres d'alçada. Aparentment no hi ha cap raó per fer aquestes acumulacions tant grans de pedra, molt ben treballats en la tècnica de la pedra en sec, la única explicació que li veig és el fet de despedregar els bancals que en aquest indret devien estar coberts de lloses de pedra. En alguns punts d'aquests marges hi ha fins i tot escales, senzillament per seguir remuntant en alçada. Podem trobar també, passejant-nos per aquest petit parc temàtic de pedra en sec, les restes d'alguna barraca de planta circular, i una barraca de filat que encara aguanta en peu conservant la falsa bòveda i la piqueta. I encara em crida més l'atenció el maset del Navarro al mig de la finca: mentre que els marges estan fets en bona mesura amb lloses planes i molt ben escairats i aplomats, el mas està construït amb pedra més basta i arrodonida, donant-li una aparença poc ferma i en conjunt molt basta. Sembla que el mas i els marges no els ha fet el mateix margenador. A la cara nord del mas, i aprofitant el petit desnivell del bancal hi ha una gran cisterna d'accés exterior, amb el sostre parcialment enderrocat.
Torno al sender que ara comença a baixar cap al barranc dels Castellans. A tocar d'un pal de la llum, deixem el camí per la dreta i resseguint un bancalet perdut vaig cap al llit del barranquet que amaga la bonica Font dels Castellans. Potser més un povet que una font, només un any de molta sequera la vaig veure completament seca.
Baixem cercant el millor pas, per la dreta del llit del barranquet, cap al fons del barranc principal, on trobarem el sender que puja cap a la Cogula.
El seguim per l'esquerra, pel llit del barranc dels Castellans. A l'esquerra veiem també les restes una vella barraca de planta quadrada. Més endavant un primer pal indicador de l'itinerari dels Poblats de l'edat del Ferro. El sender s'ha convertit en camí, i més endavant encara trobem a la dreta la bifurcació per pujar cap a la Moleta del Remei.
A pocs metres de la bifurcació, i ara a l'esquerra del camí, trobem unes grans lloses de roca, on he posat una petita fita de pedres per indicar que cal deixar el camí i començar a pujar pel fil de la carena de l'esquerra, al principi per la partició entre una finca perduda i la malea, i més endavant ja per terreny completament perdut. Sempre amunt, de pujada trobarem a la dreta les restes d'una petita caseta que encara conserva les vigues del sostre.
L'objectiu el tenim quasi a tocar de la carena del monte, on visitem una altra curiosa construcció de pedra en sec. Una gran barraca de planta circular, amb el sostre parcialment caigut, que al seu interior, i sota unes lloses de pedra amaga una gran cisterna. Desconec fins ara el topònim d'aquesta caseta. Des de l'interior i mirant cap enfora veig que la porta està completament encarada a la Moleta del Remei, on s'intueix en la distància el mur perimetral del poblat íber.
Ara cal seguir en direcció sud-est per guanyar la part alta del turó. Pocs metres abans d'arribar-hi trobo les restes d'un vell forn de calç colgat de vegetació. Al pla del turó retrobo el sender, recentment obert, que per l'esquerra em tornaria al Mas del Navarro, des d'on podríem retornar al cotxe desfent el camí de la Revertera, però per als més agosarats encara hi ha pendents dos petites joies amagades.
Prenc el sender de la carena per la dreta, en direcció a Alcanar, però aviat el sender s'acaba, just quan comença el fort pendent cap al camí dels Castellans. Caldrà baixar camp a través.
La referència més clara us la donarà el GPS, però fixar-nos en una bassa quadrada d'aigua que hi ha al pinar, quasi al fons del barranc, també pot ajudar.
Al límit superior d'aquest petit pinaret trobarem el preciós Cocó del Camí dels Castellans. Com en la barraca de la cisterna, també desconec el topònim, però la visita val la pena tot i estar completament sec. Aprofita una empinada llosa de roca, just sota una gran pedra, i amb un petit mur es configura el bassal que recull l'aigua de pluja que recull la llosa.
Ara seguint bancals perduts sense perdre alçada i per l'esquerra ens dirigim al collet de la Tancada. Des del coll i mirant cap al nord veiem la serreta dels Sant Jaumes, la del Fandango, Los Garroferals... però a un petit turonet abans de la Revertera, les restes del vell corral de Bitxac, cap a on comencem a baixar. Aconsello anar trencant cap a l'esquerra, perquè recte avall la cosa es complica a un sector molt dens de vegetació. Arribats als bancals perduts que envolten el corral ja és relativament senzill visitar les restes. Per les dimensions devia ser una paridora amb alguna petita caseta adosada per als pastors. Seguint els màrgens de la dreta del corral també hi trobem una curiosa barraca de marge.
Només cal creuar el petit coll de dalt del corral, molt brut de coscoll, per retrobar els bancals perduts d'una finca, abans de la Revertera, per on retornem al camí, i al cotxe.
Per als més incondicionals del Montsià, una nova ruteta de descoberta, molt aconsellable!!

Salut i muntanya!!