Monte Perdido pel Barranco de Góriz i l'Escupidera des de Cuello Gordo (Massís de Monte Perdido)

Ascensió al Monte Perdido, punt culminant del massís calcari més alt d'Europa -massís que forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido- per la ruta més habitual, la que remunta pel barranc de Góriz per acabar pujant per l'àmplia i llegendària canal de la Escupidera, que pràcticament deixa al cim. En tractar-se del cim més alt del massís, les panoràmiques des del Monte Perdido en un dia clar són excepcionals, en una ascensió que es caracteritza pel seu paisatge, feréstec i espectacular, i sense dificultats tècniques remarcables (llevat que la fem en condicions hivernals ja que l'Escupidera, que a l'estiu és una tartera inestable i costeruda, amb neu és un dels punts negres del Pirineu i una caiguda sovint és mortal) (1).

La ruta comença a Ciarracils a prop de Cuello Gordo, a la Sierra de las Cutas, on arribarem utilitzant el bus de muntanya que hi puja per una pista des de Nerín. Des de l'indret on deixa el bus seguirem un còmode i planer camí que progressa entre la Serra Custodia a l'est i l'espectacular fondalada de la Vall d'Ordesa a l'oest, i que porta al concorregut refugi de Góriz (a l'anada podem fer drecera seguint un corriol en diagonal que deixa més amunt del fressat camí que puja des del refugi) .

Remuntant en paral·lel al barranc de Góriz pel seu vessant oriental des del refugi, superarem diversos ressalts per terreny pedregós, deixant a la dreta la desviació cap a la Punta de las Escaleras (itinerari d'ascens més dificultós tot i que evita l'Escupidera) i més endavant una altra cap a l'esquerra (en direcció a la Faja Roya per ascendir al Pic de Marboré).

Després de superar un corredor oblic i una zona d'enormes blocs (anomenada la Ciutat de Pedra), s'ascendeix per una canal de roca polida, equipada amb cadenes en algun tram, i per una cornisa que, a la part alta del barranc de Góriz, desemboca a prop de la profunda clotada del Lago Helado (les seves aigües alimenten subterràniament l'espectacular Cascada de Gavarnie), enfonsat sota els contraforts sud-orientals del Cilindro de Marboré, enmig d'un paisatge corprenedor que, cap a l'est, remunta per l'àmplia canal de l'Escupidera en direcció al Monte Perdido.

Progressant penosament pel corredor costerut i artarterat de la Escupidera, primer per un tram més estable i després més descompost, finalment assolirem la seva part alta que ens deixarà al petit replà de l'avantcim des d'on, amb un petit esforç final (a l'estiu encara hi sol romandre una curta congesta de neu), assolirem el cim.

Des del cim les vistes són extensíssimes i espectaculars, abastant les principals elevacions i massisos del Pirineu Central: a més dels cims i valls del mateix massís del Monte Perdido, els massisos del Posets, Perdiguero, Vignemale, Maladeta...

El retorn al punt de partida es fa pel mateix recorregut d'ascensió, amb la possibilitat de fer una aturada al sempre concorregut refugi de Góriz i així poder vorejar més àmpliament l'extraordinària vall d'Ordesa, completant d'aquesta manera els gairebé 21 km i més de 1500 metres de desnivell positiu d'una excepcional ruta d'alta muntanya.


---------------
(1) Depenent de l'any, fins ben avançat l'estiu hi sol haver congestes de neu, per la qual cosa no està de més dur grampons i piolet per precaució.

---------------

Per veure el REPORTATGE FOTOGRÀFIC COMPLET cliqueu al següent enllaç (fotos fetes el 09-08-2008 i el 28-07-2011):