Monteixo i Norís
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.89 mi
- Elevation gain
- 3,238 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 3,238 ft
- Max elevation
- 9,531 ft
- TrailRank
-
76
4.2
- Min elevation
- 6,640 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 9 hours 52 minutes
- Coordinates
- 998
- Uploaded
- July 23, 2017
- Recorded
- July 2017
near Areo, Catalunya (España)
Viewed 10207 times, downloaded 494 times
Trail photos
Itinerary description
Des de la Pleta dels Frares per l’Estany d’Aixeus
El Monteixo és el més alt i ponentí d’un cordal de cims que s’estén des del de Sanfonts a sol ixent, entre les conques de la Noguera de Vallferrera al nord i la de Tor a migdia. Aquesta situació, la seva alçària —2905 metres— i prominència, li confereixen el caràcter de talaia privilegiada del Pirineu Occidental català, veïna dels tres-mils del massís de la Pica d’Estats.
El seu vessant ponentí és suau i herbat, contràriament al llevantí, rost i pedregós. El cim s’acostuma a guanyar per tres itineraris, un pel nord i dos pel vessant ponentí. Per aquest cantó es parteix del mateix poble d’Àreu, seguint la Milla Vertical d’Àreu —antiga Cuita del Sol— i l’altre del Pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos. Són molt desnivellats —superen els 1600 metres— i, pel meu gust, monòtons.
El del vessant nord parteix de la Pleta dels Frares i a tocar l’estany d’Aixeus. És menys desnivellat i paisatgísticament més interessant. Per allargar-lo hi ha l’opció de visitar el veí Pic de Norís i recórrer la carena entra aquest i el Monteixo. És la ressenya que segueix, en el sentit de les busques, però també pot fer-se en sentit antihorari. En aquest cas tenim l’opció d’escurçar-lo baixant per una canal molt empinada, però ampla i franca.
Seguirem bàsicament l’itinerari que dibuixen els mapes, però al tram entre l’estany d’Aixeus, el Pic de Norís i el cim del Monteixo, no trobarem camí fressat, tan solament alguna fita escadussera per confirmar-nos que anem bé. Caldrà dons, guiar-nos pel nostre bon criteri. Trobarem alguns passos en els que ens caldrà ajudar-nos amb les mans, però són fàcils i poc exposats. Si el terreny presenta més dificultats que aquestes, cal recular dons haurem errat el camí.
Accés
Des del poble d’Àreu prenem l’estreta pista indicada a la Pica d’Estats i el Pla de Boet. A un quilòmetre, al Pont de Sorguen trobem una indicació pel Monteixo. És el camí que hi puja per les Bordes de Crusos.
Passem per l’aparcament de la Farga —no cal oblidar que som a la Vall Ferrera on les fargues deurien abundar— i pugem al Pla de la Selva, on deixem la pista —que segueix en direcció a l’aparcament del Pont de la Molinassa— per una altra a mà dreta que, en llargues llaçades, s’enfila a la Pleta dels Frares on hi ha l’aparcament d’Aixeus, amb capacitat per a una trentena de vehicles. Són 11 quilòmetres en total, el primer dels quals és pavimentat i la resta de terra.
L’estat d’aquests vials varia d’una temporada a l’altra, habitualment és precari però apte, amb precaució, per a tota mena de vehicles.
Pleta dels Frares (2024m)
Seguim els indicadors de l’itinerari d’Aixeus continuant (SE) la pista pel marge hidrogràfic esquerre del barranc homònim —més precària i amb circulació restringida— fins a la Font Mentidora on, d’una passera de fusta, parteix al camí al mirador de la Pica d’Estats (1) i la pista esdevé sender ben fressat. Canviem de marge, ens en separem deixant-lo a la dreta per tornar a creuar-lo de nou (S). Pendent entre suau i moderat.
Barranc d’Aixeus (2210m)
El torrent, a l’esquerra del camí, fa uns bonics salts i gorgs per salvar la graonada, vestigi de l’antiga morera glacial. L’estany queda just a sobre. El pendent augmenta considerablement fins que atenyem una mena de collet on, per la dreta, continua el camí directe al Monteixo, pel que retornarem.
Telenivòmetre (2408m)
Tal com indica el seu nom, serveix per informar telemàticament del gruix del mantell nival. Situat sobre un planell entre l’estanyol i l’estany d’Aixeus. El primer, més amunt, ens resta amagat. El segon podem veure’l enclotat a llevant. Des d’aquest punt podem albirar els dos cims que ens disposem a guanyar i l’itinerari que seguirem per fer-ho.
A partir d’aquí no hi ha camí fressat o senyalitzat. Sense baixar directament a la riba de l’estany, anem a travessar (N) el seu desguàs, propers a un estanyol que deixem a mà esquerra.
Estany d’Aixeus (2370m)
Aquest topònim d’origen èuscar provindria d’Exo-ibi «aigües d'Eixo» (Monteixo), o potser, eixe-be, passant a eixe-(u)e i perdent la e final, «sota la casa, sota la cabana».(2)
És el més accessible de la Vall Ferrera, situat a la cubeta glacial entre els pics de Norís i Monteixo, en una raconada de gran bellesa.
Un cop a l’altra riba, comencem a flanquejar esbiaixadament per guanyar la carena entre lo Sentinella i el Pic de Norís, alternant trams herbats amb altres de tartera. Un cop atenyem la carena solament cal pujar l’ampla pala que mena al cim.
Pic de Norís (2828m)
Tot i que és més baix, hi gaudirem d’una panoràmica molt semblant al seu veí Monteixo.
Davallem i continuem carenejant (E) superant els turons que ens separen del germà gran. Avencem pel vessant de migdia, ben propers al carener. El darrer dels turons el flanquegem per l’esquerra, en el sentit de la marxa, per un pendís fort i herbós. Un cop superat, sortim sobre un collet entre el turó i un contrafort o espatlla que davalla del cim.
Pel vessant de migdia albirem inequívocament una curta i estreta canal (2) per la que ens enfilem al contrafort i sortim al vessant nord. No continuem per aquest cantó, difícil i exposat, sinó que grimpem buscant de nou el de migdia i progressem, sempre propers al fil del crestall, fins al cim.
Monteixo (2905m)
Hi ha la hipòtesi que aquest topònim és una adaptació romànica de l’èuscar mendi-eixe «la cabana, la casa, de la muntanya» (2)
Tal com s’ha dit a la introducció és un mirador excel·lent. Resultaria prolix detallar tots els cims que s’hi atalaien. Com a referències més llunyanes a ponent albirem fins al massís de la Maladeta, al NW el Valièr, al NE el Tristaina, al SE al Cadí i al SW la Torreta de l’Orri.
Davallem (N) per camí ben fressat seguint el llom del carener que separa els vessants ponentí i llevantí. Primer en fort i pedregós pendent, després suaument i herbós.
Camí de les Bordes de Crusos (2727m)
El llom fa una colzada (NW) i, just abans de que el nostre camí torni a girar a nord, deixem a mà esquerra el que puja des del pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos.
Continuem baixant entre esquistos i herbei fins a retrobar al camí d’anada a l’alçada del telenivòmetre.
(1) Prescindible: tindrem vistes immillorables de la Pica durant bona part del nostre recorregut.
(2) Joan Coromines. «Onomasticon Cataloniae» Vol.II, p. 49 i 50.
(3) Precaució, especialment si es va en un grup nombrós, perquè el rocam d’aquest punt és força inestable.
Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHsm4StrZy
El Monteixo és el més alt i ponentí d’un cordal de cims que s’estén des del de Sanfonts a sol ixent, entre les conques de la Noguera de Vallferrera al nord i la de Tor a migdia. Aquesta situació, la seva alçària —2905 metres— i prominència, li confereixen el caràcter de talaia privilegiada del Pirineu Occidental català, veïna dels tres-mils del massís de la Pica d’Estats.
El seu vessant ponentí és suau i herbat, contràriament al llevantí, rost i pedregós. El cim s’acostuma a guanyar per tres itineraris, un pel nord i dos pel vessant ponentí. Per aquest cantó es parteix del mateix poble d’Àreu, seguint la Milla Vertical d’Àreu —antiga Cuita del Sol— i l’altre del Pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos. Són molt desnivellats —superen els 1600 metres— i, pel meu gust, monòtons.
El del vessant nord parteix de la Pleta dels Frares i a tocar l’estany d’Aixeus. És menys desnivellat i paisatgísticament més interessant. Per allargar-lo hi ha l’opció de visitar el veí Pic de Norís i recórrer la carena entra aquest i el Monteixo. És la ressenya que segueix, en el sentit de les busques, però també pot fer-se en sentit antihorari. En aquest cas tenim l’opció d’escurçar-lo baixant per una canal molt empinada, però ampla i franca.
Seguirem bàsicament l’itinerari que dibuixen els mapes, però al tram entre l’estany d’Aixeus, el Pic de Norís i el cim del Monteixo, no trobarem camí fressat, tan solament alguna fita escadussera per confirmar-nos que anem bé. Caldrà dons, guiar-nos pel nostre bon criteri. Trobarem alguns passos en els que ens caldrà ajudar-nos amb les mans, però són fàcils i poc exposats. Si el terreny presenta més dificultats que aquestes, cal recular dons haurem errat el camí.
Accés
Des del poble d’Àreu prenem l’estreta pista indicada a la Pica d’Estats i el Pla de Boet. A un quilòmetre, al Pont de Sorguen trobem una indicació pel Monteixo. És el camí que hi puja per les Bordes de Crusos.
Passem per l’aparcament de la Farga —no cal oblidar que som a la Vall Ferrera on les fargues deurien abundar— i pugem al Pla de la Selva, on deixem la pista —que segueix en direcció a l’aparcament del Pont de la Molinassa— per una altra a mà dreta que, en llargues llaçades, s’enfila a la Pleta dels Frares on hi ha l’aparcament d’Aixeus, amb capacitat per a una trentena de vehicles. Són 11 quilòmetres en total, el primer dels quals és pavimentat i la resta de terra.
L’estat d’aquests vials varia d’una temporada a l’altra, habitualment és precari però apte, amb precaució, per a tota mena de vehicles.
Pleta dels Frares (2024m)
Seguim els indicadors de l’itinerari d’Aixeus continuant (SE) la pista pel marge hidrogràfic esquerre del barranc homònim —més precària i amb circulació restringida— fins a la Font Mentidora on, d’una passera de fusta, parteix al camí al mirador de la Pica d’Estats (1) i la pista esdevé sender ben fressat. Canviem de marge, ens en separem deixant-lo a la dreta per tornar a creuar-lo de nou (S). Pendent entre suau i moderat.
Barranc d’Aixeus (2210m)
El torrent, a l’esquerra del camí, fa uns bonics salts i gorgs per salvar la graonada, vestigi de l’antiga morera glacial. L’estany queda just a sobre. El pendent augmenta considerablement fins que atenyem una mena de collet on, per la dreta, continua el camí directe al Monteixo, pel que retornarem.
Telenivòmetre (2408m)
Tal com indica el seu nom, serveix per informar telemàticament del gruix del mantell nival. Situat sobre un planell entre l’estanyol i l’estany d’Aixeus. El primer, més amunt, ens resta amagat. El segon podem veure’l enclotat a llevant. Des d’aquest punt podem albirar els dos cims que ens disposem a guanyar i l’itinerari que seguirem per fer-ho.
A partir d’aquí no hi ha camí fressat o senyalitzat. Sense baixar directament a la riba de l’estany, anem a travessar (N) el seu desguàs, propers a un estanyol que deixem a mà esquerra.
Estany d’Aixeus (2370m)
Aquest topònim d’origen èuscar provindria d’Exo-ibi «aigües d'Eixo» (Monteixo), o potser, eixe-be, passant a eixe-(u)e i perdent la e final, «sota la casa, sota la cabana».(2)
És el més accessible de la Vall Ferrera, situat a la cubeta glacial entre els pics de Norís i Monteixo, en una raconada de gran bellesa.
Un cop a l’altra riba, comencem a flanquejar esbiaixadament per guanyar la carena entre lo Sentinella i el Pic de Norís, alternant trams herbats amb altres de tartera. Un cop atenyem la carena solament cal pujar l’ampla pala que mena al cim.
Pic de Norís (2828m)
Tot i que és més baix, hi gaudirem d’una panoràmica molt semblant al seu veí Monteixo.
Davallem i continuem carenejant (E) superant els turons que ens separen del germà gran. Avencem pel vessant de migdia, ben propers al carener. El darrer dels turons el flanquegem per l’esquerra, en el sentit de la marxa, per un pendís fort i herbós. Un cop superat, sortim sobre un collet entre el turó i un contrafort o espatlla que davalla del cim.
Pel vessant de migdia albirem inequívocament una curta i estreta canal (2) per la que ens enfilem al contrafort i sortim al vessant nord. No continuem per aquest cantó, difícil i exposat, sinó que grimpem buscant de nou el de migdia i progressem, sempre propers al fil del crestall, fins al cim.
Monteixo (2905m)
Hi ha la hipòtesi que aquest topònim és una adaptació romànica de l’èuscar mendi-eixe «la cabana, la casa, de la muntanya» (2)
Tal com s’ha dit a la introducció és un mirador excel·lent. Resultaria prolix detallar tots els cims que s’hi atalaien. Com a referències més llunyanes a ponent albirem fins al massís de la Maladeta, al NW el Valièr, al NE el Tristaina, al SE al Cadí i al SW la Torreta de l’Orri.
Davallem (N) per camí ben fressat seguint el llom del carener que separa els vessants ponentí i llevantí. Primer en fort i pedregós pendent, després suaument i herbós.
Camí de les Bordes de Crusos (2727m)
El llom fa una colzada (NW) i, just abans de que el nostre camí torni a girar a nord, deixem a mà esquerra el que puja des del pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos.
Continuem baixant entre esquistos i herbei fins a retrobar al camí d’anada a l’alçada del telenivòmetre.
(1) Prescindible: tindrem vistes immillorables de la Pica durant bona part del nostre recorregut.
(2) Joan Coromines. «Onomasticon Cataloniae» Vol.II, p. 49 i 50.
(3) Precaució, especialment si es va en un grup nombrós, perquè el rocam d’aquest punt és força inestable.
Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHsm4StrZy
Waypoints
Car park
6,640 ft
River
Waypoint
Lake
Summit
Risk
Intersection
Comments (20)
You can add a comment or review this trail
Bona nit.
Vull anar a fer aquesta ruta.
Per les fotos veig que hi ha un rierol al barranc d´ Aixeus , però m´agradaría saber si hi ha alguna font o algun brollador
d´aigües potables durant l´itinerari.
Moltes gràcies per totes les explicacions i fotogràfies del teu enllaç.
Vic68, no que jo recordi.
Gràcies, saps en quin estat està la pista desde Areu ?
Si no ha canviat des de St. Joan està bé. L'any passat la van arranjar, ara s'havia malmès una mica però jo vaig passar bs amb un turisme.
Ok, al final vam anar amb 4X4, de totes formes la pista està bé. Una ruteta divertida !!!, gràcies.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Entre moderat i difícil depenent de l´experiència pirineista i estat de forma.
Hi ha algun pas de grau IV per grimpar i algun pas aeri perfectament salvable.
Vic68, agraït per la informació i comentaris.
Esta ruta no es factible con perros, nos hemos tenido que dar la vuelta en la última grimpada a 100 de la cima del Monteixo, aun y así ha sido muy chula.
Se agradecería se informará de si las rutas son aptas para perros.
Gracias
Animm gràcies pel comentari i la valoració.
Bon dia
aquesta ruta la vàrem fer el 15/6/2019. El track és pot seguir i et porta a l'objectiu. Fort desnivell en pocs Km. Cal bona forma física, pujades fortes i algunes grimpades. Hi ha algun pas que s'ha de vigilar i tenir cura de no relliscar.
Els torrents baixaven amb força aigua, punt a tenir en compte per omplir ampolles.
En definitiva val la pena l'esforç¡¡¡
Ah, la pista que porta al parking, en general està força bé. És pot anar amb turisme convencional.
salut.
manel
Potser encara hi vàreu trobar neu en algun punt? Gràcies Manel pel comentari.
Si, congestes de neu. Vàrem creuar unes quantes. De fet a dalt feia bastant fred.
Una salutació.
manel
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Com sempre, qualsevol ruta teva que seguim es garantia de que es excel.lent, ja sigui per les indicacions, la qualitat del track (amb waitpons, sense errors, ben calibrat...) i l’entorn. Al no haver massa senyalitzacio, no es massa frecuentada i també perqué es exigent, però no expossada. Ens ha agradat força poder gaudir de les extenses vistes i d’un recorregut expectacular. Mercis per compartir!!
Molt agraït pel comentari i la valoració margalida
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
Havent fet aquesta ruta ahir 08-09-19 puc dir que te un entorn preciós. Ara be es una ruta on nosaltres no vàrem trobar ningú fins al cim del Monteixo i aparentment no hi va gaire gent.
Això que està molt be te els seus inconvenients i un d'ells es que la ruta es molt poc fresada i hi ha absència total de fites o indicadors i que davant qualsevol succés es difícil que ningú ens trobi.... no es un problema menor.
Començo a estar preocupat pel seguiment dels tracks en entorns d'alta muntanya, doncs la precisió dels mateixos deixa molt que desitjar (suposo que degut a la verticalitat) ja que un grau de diferencia pot suposar mols metres de desnivell.
Així, el track tot plegat ens indicava que anàvem per la dreta del mateix com, 10 metres més enllà, feia un salt sobtat i ens deia que erem desplaçats a l'esquerra. Això en terreny pla o poc pendent es fàcil de corregir però no en pendents tant acusats. M'agradaria saber com va ser grabat aquest track, si amb el mobil i wkiloc o be un gps. He observat que te uns 900 punts i en canvi un altre track d'un usuari de la mateixa ruta, en te 2500, potser més precís ?.
El tram entre Noris i Monteixo es delicat per vertical, almenys per on vàrem passar nosaltres pensant que seguiem el track, doncs vàrem fer la canal estreta de la fotografia i, efectivament, impossible passar a la cara nord pel que vàrem progressar per ponent però no tant a prop de la cresta com es veu a les fotos que després he revisat sembla que i fou força feixuc.
Si poguessis retolar el camí seguit per pujar al Noris desde l'estant sobre la fotografia que vas fer baixant del Monteixo potser aniria mes be per veure'n el recorregut, tampoc tinc clar que pujessim per on el track pel mateix problema.
I ja de baixada del Monteixo cansats del coi del gps ens equivocàrem de nou i vàrem fer un tros de baixada per la milla vertical, un mal dia sempre el te tohom,. Llavors el mes fort va marrar cap a l'estany per retornar on el vehicle i jo vaig baixa per la milla..... que deu n'ho do. -1600 per mi aviat es dit.
En fi, estic d'acord en la qualificació de difícil, potser fins i tot a molt difícil, si les condicions meteorológiques no son les magnífiques d'ahir i hi ha humitat, fred o vent. Es a tota llum una ruta exigent.
Agrair-te tota la magnífica explicació i documentació gráfica que hauria d'haver repassat millor abans i/o cunsultar-te dubtes. Gràcies.
Salut i muntanya.
Jordiben: molt agraït pels comentaris i la valoració.
Els receptors GPS que utilitzem a muntanya no són eines de precisió. Caldria equipament més complex que resultaria inapropiat per la nostra afició. A això cal afegir-hi que el propi sistema ja dóna un marge d’error. Aquesta deriva, juntament amb la del nostre receptor s’ajunta a la que ha sofert el track que estem seguint. Fins i tot en condicions òptimes de plena cobertura tenim derives tant en superfície com en alçada. Això és molt fàcil d’observar quan projectem tracks sobre ortofotomapes. Si a tot plegat hi sumem un terreny complex (parets, canals, cingles,...) la precisió decau extraordinàriament.
Jo utilitzo un receptor Garmin amb doble sistema: GPS i Glonass. Però hi ha telèfons mòbils que poden incorporar receptors tant fiables com aquest.
El que un track tingui un major nombre de punts no necessàriament implica major precisió. Ampliant-lo podem veure si aquests punts descriuen una ruta lògica o si, com sovint passa, són madeixes i “nebuloses” en indrets com per exemple llocs on s'ha fet una aturada o on, per les condicions del terreny (canals, cingles,...), s’avança lentament.
Abans de publicar-los edito tots els meus tracks, intentant corregir aquestes deficiències sobre l’ortofotomapa i el mapa topogràfic.
Malgrat tot, en terreny complex com és el cas que ens ocupa, sense camí fressat ni senyalització, el track solament ens pot aportar una visió genèrica de per on va l’itinerari. I la ressenya tampoc poc recollir una descripció exhaustiva. Ha de ser el muntanyenc qui vagi esbrinant la millor opció de pas en funció del obstacles amb que es va topant.
Per això advertia “Caldrà dons, guiar-nos pel nostre bon criteri. Trobarem alguns passos en els que ens caldrà ajudar-nos amb les mans, però són fàcils i poc exposats. Si el terreny presenta més dificultats que aquestes, cal recular dons haurem errat el camí” malgrat ser conscient que això de la dificultat és també subjectiu.
Hola Toni.
Estoy mirando de comprar un GPS y me han hablado bien del Garmin Etrex touch, me gustaria saber tu opinion ya que yo soy nuevo en esto del senderismo. Si me puedes comentar algo por email te lo agradeceria. wolhusen@
gracias
Un saludo
Antonio
wolhusen, t'he respost per e-mail.
Salut!
Gràcies per compartir la ruta, m'ha semblat espectacular, no hi tingut cap problema en seguir el teu track. En quant a la grimpada final al cim del monteixo, no ha sigut difícil, en el meu cas, pese a ser quasi tot sostingut en II grau amb algun pas aïllat de III. Pels qui estem acostumats a grimpar o escalar asumint certs riscos no és problema, però els que no, potser han de recular pel mateix lloc que han vingut, amb la sola visió de la canal descomposta d'entrada.
Jo per aquesta qüestió la posaria com alpinisme i no com senderisme.
Però reitero les gràcies per la ruta i les explicacions.
Hola pequeñin. Gràcies pel comentari. En aquesta mena d'itineraris sempre dubto si posar-los en un apartat o l'altre. Si al d'alpinisme, amb bon criteri l'hauria de qualificar de fàcil. Però llavors temo que es valori adequadament la dificultat.