Montfalcó

De la Pertusa a Santa Quitèria per la passarel·la del Seguer i les escales

Recorrem el Camino Natural (que és de tot menys natural) bastit, amb fons de la Unió Europea, pel ministeri de torn i inaugurat el maig del 2013.
Uneix el GR 1 des del Congost de Mont-rebei amb el despoblat de Montfalcó (Viacamp i Lliterà). Una passarel·la al Congost del Seguer permet el pas entre les dues ribes de la Noguera Ribagorçana i dues grans escales superen sengles espadats.
Obra tant faraònica com, en bona part, prescindible. Si be la passarel·la és útil per recuperar un camí històric negat per l’embassament de Canelles, les escales son supèrflues. Això sí: atreuen visitants perquè aporten la dosi justa d’aventureta per a un determinat tipus de públic, en una zona que ja compta amb altres equipaments semblants (vies ferrades, el camí del congost, etc.).
Aquestes consideracions no volen menystenir el fet que la ruta resulti d’allò més plaent en un entorn bellíssim.
La qualifico de moderada dificultat atesa la llargària i desnivell. No tinc en consideració la dificultat del trànsit per les escales on, el vertigen o fòbia a l’alçada, son mals companys.

Accés. Al quilòmetre 199 de la C-12, prop d’Àger, prenem la carretera que puja a Corçà. A partir d’aquí una pista, apta per a tota mena de vehicles, ens mena a l’aparcament proper a l’ermita de la Pertusa.

Aparcament de la Pertusa (660 m)
Marxem vers del N per un molt ben definit camí seguint el GR 1, pel marge esquerre de la Noguera Ribagorçana. Aviat atenyem la riba esquerra del Barranc de la Pardina. Deixem a mà dreta el camí que s’hi endinsa per l’obaga i baixem a creuar-ne la llera. A l’altre riba passem per entremig de l’enrunat mas de la Pardina. Enfilem pel solell i, quan sortim del barranc ja podem albirar les escales, a la falda de la paret d’Aragó.
Continuem per camí fàcil i fressat vers el N i, desprès d’una colzada, abastem el mas Carlets.

Mas Carlets (755 m)
En estat precari, conserva però la coberta. Serveix de refugi.
Sempre vers el N per camí evident, ens anem apropant al Congost de Mont-rebei. Cinc-cents metres abans d’entrar-hi, canviem de camí abandonant el GR.

Camí del Seguer (625 m)
Un gran plafó ens indica un ben condicionat camí (esglaons, baranes,...) que baixa al riu fent llaçades.

Passarel•la del Seguer (500 m)
Sòlida, penjada sobre la Noguera Ribagorçana al Congost del Reguer, al punt més proper entre les dues ribes.
Recuperem alçària per un camí esglaonat i moderat pendent. Aviat atenyem el primer tram d’escales, el més llarg, que ens serveixen per davallar l’espadat.
El camí planeja i desprès baixa a trobar un segon espadat que salvem amb el corresponent tram d’escales, més curt que l’anterior.
Amb moderat pendent ens anem allunyant de la riba.

Corral de la Vinya (625 m)
O del Balle (segons la cartografia). Restes d’una edificació envaïdes per la malesa.
Planerament anem a creuar el Barranc de la Font i per enfilar-nos de nou.

Font de Montfalcó (675 m)
Ben apariada amb taula i viver. En parteix una pista, però nosaltres continuem amunt per un senderol amb penells explicatius de la flora i la fauna de la contrada. Creuem la pista i ben aviat atenyem l’alberg.

Casa Batlle (775 m)
O, segons la cartografia, Cal Balle. Construcció datada del 1850 amb coberta a quatre aigües, ubicada al despoblat de Montfalcó, terme de Viacamp i Lliterà. Després de la recent restauració, s’ha convertit en un ben equipat alberg.
Un fressat corriol marxa per l’obaga de la Serra de Santa Quitèria i, en cosa de deu minuts, ens deixa als peus de l’ermita.

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci (825 m)
Encimbellada dalt d’un roquer, gaudeix d’una magnífica panoràmica de l’entorn amb el pantà de Canelles als peus.
Data del segle XI. És d’estil romànic-llombard amb un absis original semicircular que posteriors restauracions deixaren rectangular. Solament és accessible per una escala de fusta i la porta del mur nord.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/2URS5YLypDTzoLto8