Montgrí - Ruta del Vent i Ruta de les Dunes

La ruta comença al Mas Moreu i Mas Ramades, urbanització Torre Vella de Torroella de Montgrí, dos masos històrics que ja existien al segle XVII. Aquesta ruta combina la ruta del Vent i la ruta de les Dunes.
És una ruta que no és aconsellable fer-la a l’estiu o als mesos de més calor.
Descripció de la ruta del Vent treta de Naturalocal.net
https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-parc-natural-del-montgri-illes-medes-i-baix-ter/la-ruta-del-vent
“Aquest itinerari permet veure el vell entramat agrícola de l’interior del massís del Montgrí. Entre pinedes i garrigues, passarem per antics aixarts, és a dir, segons la parla local, els murets de pedra amuntegades com a resultat d’artigar i de despedregar un terreny boscós per fer-ne espais aptes per al conreu, el que en altres bandes del país es coneix com a clapers. Per extensió, en aquesta zona de l’Empordà, un aixart és el total de l’espai agrícola delimitat per aquest tipus de murs. També podrem veure una dolina, els cisternons, barraques de pedra seca, un pou i antics forns de calç.
L’itinerari de la Ruta del Vent, anomenat així ja que l’espai és fortament sotmès a la tramuntana quan aquesta bufa fort, ens porta a voltar per la zona est de la gran duna continental, formada antany precisament per l’embat del vent carregat de partícules de sorra provinent del golf de Roses. A finals del segle XIX i principis del XX, les plantacions de pins varen frenar l’avanç de la duna, que va arribar a superar el principi del vessant sud d’aquest tram baix del massís del Montgrí pel lloc anomenat per aquesta raó el coll de les Sorres, d’on comença més o menys aquest itinerari.
Seguint un tram del camí del coll de les Sorres, doncs, passarem per un primer forn de calç i travessarem l’aixart d’en Busqueta, on podrem veure un parell de bons exemplars de pins pinyoners solitaris i dues barraques de pedra seca.
Entre garrigues i restes d’aixarts, els murets de pedra amuntegades com a resultat d’artigar i de despedregar un terreny boscós per fer-ne espais aptes per al conreu, arribarem al còrrec de Coma Llobera, un dels torrentets més vertebrador d’aquesta zona del Montgrí, gairebé, però, sempre sec. És a causa d’aquesta aridesa, que els antics habitants i pagesos d’aquesta zona, se les havien d’enginyar per tal de conservar i disposar d’aigua. És en aquest sentit, que prenen importància tant la dolina com els anomenats cisternons que veurem una mica més endavant.
El traçat fa un gir tancant la volta de l’itinerari tornant pel camí dels Aixarts, de nom tan evocador, tot passant per la bonica barraca dels Hereus i les restes d’un altre forn de calç. Tot seguit passarem pels camps de les Ànimes i del Porrer, amb una gran quantitat de restes d’aixarts i d’alguna barraca, i, pel mig d’una esclarissada pineda i, abans d’una breu zona d’alzinar, veurem el pou del Mustinyà, quan ja falti poc per arribar un altre cop al coll de les Sorres.”