Montgrony-La Berruga-La Covil-Costa Pubilla- Roc dels Llamps i Búnquer, passant per Refugi Planelles, Forat Sant Ou

SERRA DE MONTGRONY: Montgrony- La Berruga (1.785 m) - La Covil (2.001 m). -Costa Pubilla - Roc dels Llamps i Búnquer, passant pel Refugi de Planelles el Forat de Sant Ou, Coll Roig, Pla de Monegals, Plans de Feners, Coll de Pan, Coll de Coma Ermada, Coll de la Bona, i Collet de les Eres (Montgrony pertany al municipi de Gombrèn, al Ripollès).

Aquí va néixer la llegenda del comte Arnau i d'Otger Cataló, segons alguns renaixentistes, l’iniciador de la nació catalana.

El Costa Pubilla o Pla de Pujalts (2.056 metres) és el punt més alt de la Serra de Montgrony, i un dels 100 CIMS de la FEEC.

Nota: La major part de la ruta no segueix un camí definit, sinó que aquests cims que farem avui es caracteritzen per estar envoltats de prats i lloms herbats, o sigui que el que seguirem seran pastures, "corriols de vaques" o "caminar sense camí" ; )

RECORREGUT (ruta en sentit anti-horari):
- MONTGRONY (1400 m.a). Area d'aparcament, des d'on es veuen els diferents sectors d'escalada. - Hostatgeria-Restaurant, amb un gran pati. Al costat d'una arcada hi ha una argolla rovellada que es diu va substituir la que utilitzava el comte Arnau per lligar el seu cavall: segons la llegenda, les escales van ser ordenades construir pel comte i que, per mal pagar-ne la feina, li va suposar la condemna eterna. Enfilem escales amunt, són unes escales ben dretes excavades a la paret. A la meitat, està el Santuari o CAPELLA DE SANTA MARIA de Montgrony, excavada a la roca i amb una bruna Marededéu trobada en el seu interior, ben negre.

Arribem dalt de l'altiplà, amb prats verds i vaques. La panoràmica és magnífica! Ens apropem a visitar l'Església romànica de SANT PERE DE MONTGRONY (S. IX).

Al costat hi ha un Pal indicador "Coll de Mansillo a Coll Roig" (corriol dreta, obviar). Nota: Les marques grogues fan el recorregut de Coll Roig.

A l'esplanada mateix veiem està el Pal indicador del Camí del Mal Pas. - EL MAL PAS: caminet arran de cingle, protegit amb baranes - Fi del Mal Pas- REFUGI DE PLANELLES (amb la teulada foradada, tancat). Al costat del refugi hi passa un riu, i hi ha taules i bancs per seure. Continuem per una pista ampla i ombrívola, sota grans faigs - Desviació al Forat de Sant Ou - FORAT DE SANT OU (avenc de 67 metres de fondària; durant força temps va ser el més profund del Pirineu català). Marques vermelles fins la cavitat.

- Reculem i continuem per la pista ampla fins un Pal indicador: seguir a l'esquerra. Marques vermelles i de "El Cami".
- Arribem al COLL ROIG (1716 m.a) - Ull: aquí cal seguir un corriol poc evident: primer recte, buscant les marques vermelles i després cap a la dreta. És un corriol en ombra encisador, amb molts boixos, faigs i boix grèvol, i encatifat de fulles. - PLA DE MONEGALS. - Camí ample. - Faig monumental. - ULL: Obviar les desviacions a l'esquerra: no hi ha camí definit; està molt espès i és difícil de progressar (no anar); nosaltres ho vam provar i vam recular. - Així que continuem planejant per la pista ampla. - Més enllà veiem un corriol a l'esquerra amb marques vermelles que també hem obviat.

- PLANS DE FENERS: veiem 2 cavalls i un 4x4. Ull: aquí millor no seguir el track i buscar les marques vermelles/ grogues, doncs nosaltres hem anat un tram sense camí definit fins enllaçar amb el corriol de les marques i està força emboscat. - Fita esquerra. - Arribem dalt de la carena: camí carener ample al costat postes i filat, que cap a la dreta ens porta fins el Cim de LA BERRUGA (1.785 m.a.). Cim sense interès paisatgistic. Reculant i continuant cap a l'esquerra, arribarem al COLL DE PAN, vall amb molts cavalls. - Deixem la pista i ens desviem a l'esquerra, marques grogues. - Abeurador vaques. - Pujada bosc a través i despres per carena herbada ben costeruda.!

- Cim de LA COVIL (2.001 m.a.).
- COLL DE COMA ERMADA (1878 m.a.).
- Cim de COSTA PUBILLA o PLA DE PUJALTS (2056 m.a): Senyera, vèrtex geodèsic, taula vents, verge i vistes al Pedraforca, Pirineu i valls i muntanyes circumdants.
- ROC DELS LLAMPS (2051 m.a.).
- BUNQUER (bunker), amb geocatxing.

- COLL DE LA BONA (1889 m.a). Baixada per lloms herbats. Camins de vaques. - Corriol- caminot de vaques que va planejant, sense perdre alçada. - FONT DELS OCELLS (font natural, on hi ha 8 bidons de llauna com abeurador de vaques; ens desviem una mica per anar a trobar la font) - Cami ample. - RASOS DELS CAMPS - CAMP DE L'ORDI: surt un corriol amb marques grogues i de "El Cami". - COLLET DE LES ERES: corriol fletxes vermelles. - Carretera. - Aparcament Montgrony. - Fi de la ruta.

CURIOSITATS:
* Mossèn Cinto Verdaguer va qualificar Montgrony de “lo rovell de l’ou de Catalunya”. És al Pirineu, a la comarca del Ripollès. És un lloc on podem veure unes boniques vistes panoràmiques que agafen des del Pedraforca fins al Montseny. Veurem una interessant església romànica i el santuari dedicat a una marededéu trobada. També ens hi podem hostatjar i fer-hi un bon àpat. (Extret de: Sortides amb Gracia).

* MONTGRONY o més genuïnament Mogrony (Joan Coromines estableix en el DECat (V, 779a6-8) que "Mogrony és la forma correcta, antiga, etimològica i encara usada en el país", i que "Montgrony no és gaire més que una alteració deguda als forasters") és una de les entitats de població que conformen el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès. Al cens de l'any 2006 tenia nou habitants. En aquest indret s'hi troba el Castell de Montgrony, de gran importància per la comarca i amb nombroses referències al mite del comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony. El topònim Mogrony ve del llatí mucronio 'mugró', si bé els forasters han escampat la forma Montgrony, contaminada per la paraula mont 'muntanya' present en altres topònims semblants (Montserrat, Montseny, etc.).

* Santuari o Capella de Santa Maria de Montgrony: un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes, es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. aquesta escala comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna, refeta en gran part després que un incendi casual, el 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere. però les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són del 1400, época en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. l'edifici modern fou basti el 1650-52. Una tradició vol que fos trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí una capelleta amb una inscripció al·lusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits; per això ha estat anomenada la Mare de Déu de la Llet i advocada per les dones que alletaven els seus fills. Font, imatge i inscripció, on es parla del primer i llegendari Hug de Mataplana del 804, són obra del segle xvii, cotània a la del santuari. L'hostaleria fou renovada i ampliada al segle XVIII.

* FORAT DE SANT OU, o Forat de Sant Hou, o Sot de Santons, és un avenc en calcàries de 67 metres de fondària a Gombrèn, Ripollès. "La primera exploració fou realitzada per Mossèn Norbert Font i Sagué el dia 6 d'agost de l'any 1901. En Font li assignà exageradament una fondària d'entre 95 i 100 metres. Durant la vigília de l'exploració i en el decurs de la mateixa, s'aplegaren més de 300 persones encuriosides per veure l'esdeveniment. Anteriorment, a primeries de segle, en Font i Sagué trobant-se com auxiliar del canonge Almera, es feu acompanyar al Forat de Sant Ou i el sondejà. La cavitat consta de dos pous. El primer té una secció el·líptica aproximadament d'uns 7 metres i una fondària de -31 metres. A -22 metres, mitjançant un pèndul cap a la dreta podem accedir a una petita sala anomenada el Pilar. Quan hem davallat uns 27 metres, s'obre un gran portaló que origina una sala amb un fus de considerable altura. La planta es troba coberta de materials clàstics i en fort pendent (37º), al final d'aquest ens situem en el segon i darrer pou. Aquest és de proporcions menors que el precedent, amb -26 metres de fondària que situen el fons de la cavitat a -67'70 metres. A uns -17 metres de davallar aquest pou, hi trobem un nínxol de reduïdes dimensions, al final d'aquest s'obre una xemeneia la qual comunica amb la volta del fus lateral que trobem al fons de la cavitat". (Extret de: Espeleoindex).