Montjüic (circular desde Metro Fira)

Punts d’interès, curiositats.
- Parc del mirador del Poblesec : El parc del Mirador del Poble-sec, en bona part penjat de la muntanya de Montjuïc, reuneix les característiques d'un parc forestal i les d'un parc urbà, cosa que permet passejar tant pel vessant de la muntanya i veure el passeig de Colom i el port de Barcelona, com seure a descansar al gran espai que hi ha a tocar del passeig de Montjuïc, tot gaudint de la cascada que baixa des de la part més alta del parc.

- Jardins de Miramar: Es troben a la muntanya de Montjuïc, i van ser fets entre 1919 i 1923, amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. Van ser obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, en paral·lel als Jardins de Laribal i els del Teatre Grec. Els jardins se situen en una esplanada al Mirador de Miramar, una balconada a 60 m d'altitud des d'on s'observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i el port de Barcelona. Després d'aquest espai es troba l'Hotel Miramar, un edifici construït com a restaurant de l'Exposició Internacional i que, entre 1959 i 1983, fou la seu de TVE a Catalunya; el 2006 fou reconvertit en hotel. El jardí està format per diversos parterres de flors vorejats de bardisses baixes, així com arbres de diverses espècies. A la seva part central hi ha una font, i decoren aquest espai tres escultures de figures femenines: Fertilitat (1929) i Serenitat (1929), de Josep Clarà, i La veremadora (o Pomona, 1927), de Pau Gargallo.

- Monument a Charlie Rivel: Encara que la dedicatòria del monument sigui genèrica, la figura representada és la del pallasso català de fama internacional Josep Andreu Lasserre (Cubelles 1896-1983) conegut com a Charlie Rivel. Una llarga samarreta, una cadira, una guitarra i el seu característic udol eren els seus atributs. Es trobà atrapat a Alemanya quan esclatà la segona guerra mundial. El 1970 participà a la pel·lícula de Federico Fellini I clowns. A Cubelles hi ha un monument i una exposició permanent en honor de la seva figura.
AUTOR: Joaquim Ros i Sabaté

- Monument a la Sardana: Aquest monument a la sardana és obra de l'escultor Josep Cañas. Va ser inaugurat en el seu emplaçament actual el 19 de març de 1966. Està compost de vuit figures de dos metres d'alçària esculpides amb pedra calcària d'Ulldecona. Al centre hi ha una roca de Montserrat, simulant el munt que els sardanistes fan amb les seves pertinences. Situats a la part alta del monument, amb una vista panoràmica de Barcelona al fons, podem llegir el poema "Les fulles seques" d'Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 -Barcelona, 1924), que es va convertir, amb música d'Enric Morera, en una popular sardana.

- Mirador de l’Alcalde: Es tracta d'un seguit de terrasses en diferents nivells, que formen un atractiu conjunt de jardins i fonts ornamentals. Un curiós mosaic a base de fragments de vidre reciclat, dibuixa el terra de les diferents plataformes en què s'organitza el mirador. A la part superior, la font dissenyada per Carles Buigas refresca l'indret. Hi ha també dues escultures notables: L'Homenatge a Barcelona de l'escultor Josep Maria Subirachs, i la popular Sardana, obra de Josep Cañas. Aquesta última sembla dansar eternament per donar la benvinguda als visitants d'aquesta part de Montjuïc.

- Escultura de Subirachs: Homenatge a Barcelona ; Aquesta obra va ser encarregada per la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona amb motiu del seu 125è aniversari. És una obra esvelta, creada en bronze i formigó, vertical, centrada en una estilització cúbica metàl·lica de l’escut de la ciutat.

- Punt geodesic: l’astrònom francès Pierre Mêchain va obtenir les coordenades geogràfiques de Barcelona i va establir el punt geodèsic que serviria per mesurar l’arc meridià de Dunkerque. Les dimensions d'aquest arc que unia Barcelona, París i Dunkerque s’utilitzarien com a base del sistema mètric decimal.

- Castell de Montjuic: El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores realitzades en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, un fossat i un camí cobert perimetral.

- Mirador del Migdia: Es tracta d'una gran zona forestal situada a la vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Es troba entre el Castell de Montjuïc i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, al costat del Cementiri del Sud-oest i el Fossar de la Pedrera, i inclou la zona del Sot del Migdia, una antiga pedrera reconvertida en espai per a concerts i esdeveniments esportius. La forta pendent del parc fa que els seus camins estiguin traçats en ziga-zaga, mentre que les zones verdes recreen el típic bosc mediterrani.

- Cemintiri ( Tomba de Francesc Macià ) El cementiri es va crear el 1883, en plena efervescència del modernisme, i va ser dissenyat per Leandre Albareda. La burgesia barcelonina va fer ostentació de la seva riquesa en aquest cementiri; van encarregar, als millors artistes catalans, un gran nombre d'obres modernistes: panteons, gravats, decoracions de forja, làpides, escultures... Per conèixer bé el modernisme català, a més de passar per la Pedrera i per la Sagrada Família, cal visitar Montjuïc.

- Passeig dels Xiprers: En aquest passeig es van plantar el 1999 els anomenats Arbres dels cònsols, un conjunt de 45 arbres representatius de diferents països plantats per 45 consols acreditats a Barcelona

- Mirador d’ocell de Mar

- Fossar de la Pedrera: La pedrera Moragas, al vessant de Montjuïc de la Zona Franca, és coneguda com el Fossar de la Pedrera. Durant anys, en aquest indret foren enterrats els cossos de gent sense recursos i de persones sense identificar, a més, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) també de víctimes de la repressió franquista i dels bombardeigs feixistes. El Fossar de la Pedrera, però, és conegut sobretot per haver acollit les despulles de moltes persones afusellades a la ciutat de Barcelona entre 1939 i 1952

- El Castell del Port segle XI: Des del principi del segle XI es construí a Montjuïc l'anomenat castell de Port, que inicialment era propietat de la família vescomtal de Barcelona. Més tard, ja en poder directe de la casa comtal, fou, infeudat a un tal Berenguer Bernat (1119), a Guillem de Torrelles (1265) i a Bernat de Sarrià (1329). Als segles XIV i XV havia perdut tota la importància política i es trobava ja en ruïnes pel 1460. Sembla que es pot relacionar amb el castell l'aparició de la capella de la Mare de Déu de Port (existent el 1030), sobre l'antic port.
Hi ha una placa, col·locada pel Foment Excursionista de Barcelona, explica que va ser residencia temporal dels Comtes Sobirans de Barcelona Ramon Berenguer (Cap d'Estopa) i Berenguer Ramon II (El Fratricida)



- Teatre dels Sentits: D'edifici militar a espai per a la cultura
Encara que és una construcció militar, sembla una típica masia catalana, de pedra i amb coberta de teula. Construït en 1733, formava part de les edificacions que Felip V va manar aixecar després de la guerra de Successió per a reprimir la ciutat.

- La Foixarda: La Foixarda va ser una de les vàries pedreres de la muntanya de Montjuïc explotades des de mitjan segle XVII fins a mitjan segle xix per la família de molers barcelonins Foixart
Els seus terrenys van recaure a la fi del segle XIX en Jacinta Bruguera i Rius, muller de Ramon Rovira i Casanella i filla de Jacint Bruguera i Foixart, avi de l'industrial i polític regionalista Josep Rovira i Bruguera, la família de la qual els va cedir a l'Ajuntament de Barcelona el 1915, segons projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929

- Palau Nacional: El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya

- Jardins de L'Aribal: El primer jardí públic de Montjuïc estava ubicat en una antiga propietat del periodista i polític republicà Josep Laribal comprada per l’ajuntament l’any 1909. L'any següent van ser oberts al públic, concretament la nit de Sant Joan

- Font del Gat: Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al parc de Montjuïc de Barcelona. La font està ubicada dins d'una arcada feta amb pedra tosca. Es troba en una zona de jardins, escalinates i fonts que condueixen des del passeig de Santa Madrona cap a la font.

- Cascada de la Font del Gat: La cascada aprofita el desnivell des de la part alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona. Està format per diversos trams, tots ells esglaonats, separats per replans amb bancs i canals d'aigua. Els airosos xiprers del capdamunt accentuen la sensació de verticalitat del conjunt.

- Jardí de les Escultures: El 1990 va sorgir una iniciativa per a situar un jardí d'escultures a l'espai annex a la Fundació Miró, la coneguda antigament com Plaça del Sol, on des del 1909 estava situada l'escultura Manelic de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà.


- Estadi Municipal de la Satalia: L'Estadi Municipal de la Satalia és un estadi situat al barri del Poble Sec, dins del districte Sants-Montjuïc.[1] Actualment alberga entitats històriques com la UE Poble Sec, l'Atlètic la Palma, FC Mercat de Sant Antoni; i altres entitats no tan antigues com el CF Atlètic Poble Sec, el CE APA Poble Sec.[2] El camp comprèn un total de 3.500 espectador asseguts, i el terreny de joc és de gespa sintètica. També hi ha un camp de futbol 7 de sorra. El camp s'inaugurà l'any 1936

- Jardins de la Primavera: El parc de la Primavera es troba a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. Va ser creat en 2007 amb un projecte de Patrizia Falcone.[1] Aquest parc va ser concebut amb criteris d'autosuficiència i sostenibilitat, una de les premisses bàsiques en la creació d'àrees verdes a la ciutat comtal en l'actualitat.