Montjuïc des de l'antiga estació de La Magòria
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.81 mi
- Elevation gain
- 883 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 883 ft
- Max elevation
- 761 ft
- TrailRank
-
71
4.7
- Min elevation
- 182 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 2 hours 15 minutes
- Time
- 2 hours 58 minutes
- Coordinates
- 1651
- Uploaded
- March 12, 2023
- Recorded
- March 2023
near la Font de la Guatlla, Catalunya (España)
Viewed 285 times, downloaded 22 times
Trail photos
Itinerary description
Després de passar pel bonic carrer de la Font Florida, amb les seves cases unifamiliars, ens enfilem fins a la plaça de Sant Jordi i d'allí encarem cap a la plaça d'Europa on tenim una vista esplèndida de l'Estadi i el Palau Sant Jordi. A partir d'aquí el camí que seguim fins a pujar al castell possiblement és força desconegut per a molts, prioritzant camins de terra i de bosc.
Ja de baixada passem pels jardins de Joan Brossa i pararem a admirar les fantàstiques vistes de Barcelona des de la piscina municipal de Montjuïc abans no ens dirigim cap als jardins de Laribal passant primer pel jardí de les Escultures. I aprofitant que passarem per la Font del Gat ja podeu començar a practicar la cançó de "La Marieta de l'ull viu" per cantar-la in situ.
Després, des dels jardins de l'Umbracle ens dirigirem cap al passeig de Jean Forestier tot passant per sota de les restes d'un antic funicular, i en lloc de baixar per les escales de davant del Palau Nacional, seguirem encara més enllà tot passant per la zona de La Foixarda i l'antic Polvorí abans no baixem cap al parc de la Font Florida i d'allí tornem cap a l'antiga estació de La Magòria.
Espero que gaudiu de la caminada, i si us agrada us convido a fer les rutes "Montjuïc, pel camí de Mar" i "Montjuïc: la ruta dels dos castells", totes tres complementàries.
Waypoints
Train stop
226 ft
Antiga estació de la Magòria
Es tracta d'una antiga estació dels Ferrocarrils Catalans construïda entre el 1911 i el 1912 per l'arquitecte d'origen tarragoní Domènech i Estapa. L'arquitectura és força eclèctica, basada en models decimonònics d'arquitectura neomudèjar que l'arquitecte segueix amb alguns aspectes decoratius, tot i que també observem alguns detalls lligats al Modernisme. L'ús del maó com a element estructural i com a element decoratiu marcà molt la darrera època de l'arquitecte i en aquesta estació en veiem un clar exemple. L'edifici és de planta rectangular amb un gir a l'extrem dret per tal de situar-hi l'andana pels viatgers i l'entrada i sortida de trens. Consta de dos pisos: la planta baixa amb els usos i espais característics d'una estació, i la planta superior concebuda com a habitatge del cap de l'estació, el qual podia accedir-hi a través d'unes escales a l'espai triangular de la cantonada. Finalment, el conjunt és coronat per una torre-rellotge que marca la verticalitat de l'edifici; element diferenciador i atractiu decorat amb l'ús del maó. Hi ha també altres finestres i portes emmarcades amb maons com la finestra trigeminada sobre la porta principal. També utilitza la decoració de ceràmica vidriada en forma de trencadís en l'entrada al restaurant per la torre i a la coberta de la torre-rellotge, i ceràmica de color verd en diferents finestres per tal d'afegir un element de policromia. L'estació prengué el nom de la riera que mor en aquest indret. Malgrat que els Ferrocarrils Catalans ja feia temps que funcionaven, fins a l'any 1912 no s'instal·laren aquí. Avui, però, ja està fora d'ús, car ja fa temps es traslladà, amb caràcter subterrani, a la plaça d'Espanya, i ha perdut també la funció mercant a què últimament fou destinada. (Font: Viquipèdia)
Waypoint
301 ft
Carrer de la Font Florida
En entrar en aquest carrer sembla que que sortim de la ciutat i entrem en un poble. Hi trobem tot un seguit de cases unifamiliars adossades de planta baixa i primer pis amb balcó coronades amb un frontó esgrafiat. Les cases també compten amb un pati a la part del davant i segurament en un origen devien ser totes iguals i amb el temps cada propietari s'hi va anar afegint les seves singularitats. Varen ser aixecades entre 1930 i 1934 inspirant-se en el model britànic i constitueixen l'única part construïda del que havia de ser una ciutat-jardí, ubicada en uns terrenys que havien estat propietat del baró d’Esponellà i que van ser adquirits per la Cooperativa d’Obrers i Empleats Municipals perquè hi visquessin els seus treballadors.
Park
283 ft
Parc
Recorrem tot el tram de carrer de cases adossades i quan s'acaben, a mà esquerra, un camí ens dirigeix cap l'escola Pau Vila tot passant per un parc. Des de l'escola Pau Vila seguim amunt, passem per davant d'una porta d'accés a l'estadi municipal Joan Serrahima i finalment arribem al carrer del Polvorí.
Panorama
375 ft
Panoràmica
Des del carrer del Polvorí, i abans de creuar pel pas de vianants i pujar les escales que ens menaran a la plaça de Sant Jordi, podem gaudir d'una bona vista panoràmica de Barcelona.
Monument
404 ft
Sant Jordi
En arribar a la plaça de Sant Jordi, al capdamunt de les escales, a mà dreta trobem l'estàtua de tan insigne personatge. Sant Jordi, també coneguda com a estàtua eqüestre de Sant Jordi, Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant, és una obra de Josep Llimona de 1924, i va ser col·locada en el context de la urbanització de la muntanya de Montjuïc efectuada per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. Està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1780. (Font: Viquipèdia)
Monument
404 ft
Font de Ceres
Avancem cap a la rotonda situada a l'avinguda de l'Estadi i al bell mig hi trobem la font de Ceres. La Font de Ceres, també coneguda com El Sortidor, va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà i es va instal·lar inicialment al terme de la llavors independent vila de Gràcia, a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer de Provença, on va ser inaugurada el 28 de juny de 1830. Posteriorment, en el transcurs de la revolta de les Quintes el 1870, el general Eugenio Gaminde va situar en aquell lloc els seus canons, protestant de l'emplaçament de la font, que dificultava la seva estratègia. Llavors, l'Ajuntament de Barcelona en va aprovar el trasllat, i el 14 de maig de 1874 va ser col·locada a la plaça Blasco de Garay —actual plaça del Sortidor—, al Poble Sec. Aquest emplaçament no va acabar de convèncer el consistori, ja que el monument era massa gran per una placeta de petites dimensions, i al tombant de segle, quan es va començar a urbanitzar la muntanya de Montjuïc, es va pensar de posar-la en aquest indret. Finalment, el 1918 va ser instal·lada a la plaça de Sant Jordi, a prop de l'estàtua eqüestre del sant patró de Catalunya obra de Josep Llimona. La font està dedicada a la deessa romana Ceres, protectora de l'agricultura, advocació molt apropiada per al seu emplaçament original a la vila de Gràcia, llavors majoritàriament rural. Està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1781. (Font: Viquipèdia)
Sports facility
398 ft
Camp municipal de rugby La Foixarda
Creuem l'avinguda de l'estadi i ens dirigim cap a la dreta. A la nostra esquerra, i a la fondalada de l'antiga pedrera Foixarda coneguda com el Sot de la Foixarda, podem albirar el camp municipal de rugby La Foixarda.
Sports facility
423 ft
INEFC
Seguim endavant per l'avinguda de l'Estadi, que gira cap a l'esquerra, i creuem pel pas de vianants que hi ha davant de la porta d'entrada de l'INEFC. L'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) és un centre d'ensenyament superior que té per missió formar llicenciats en educació física i esport i la investigació científica en aquest terreny. (Font: Viquipèdia)
Waypoint
438 ft
Plaça d'Europa
Seguim cap a l'esquerra i trobem una porta d'entrada a la plaça d'Europa, una plaça circular de l'Anella Olímpica de Montjuïc que amaga al seu subsòl un gran dipòsit d'aigua potable. Al mig hi ha una gran font envoltada parcialment per una galeria coberta i per un mur amb un fris que té diverses inscripcions al·lusives a la Unió Europea, així com columnes lluminoses enllaçant aquest espai amb l'anella olímpica. Els arquitectes Federico Correa i Ruiz i Alfons Milà i Sagnier van dissenyar la plaça. (Font: Viquipèdia)
Waypoint
399 ft
Torre de Comunicacions de Montjuïc
Voregem la Plaça d'Europa i sortim al carrer Pierre de Coubertin, davant del Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas. Un pèl més endavant, i a la nostra esquerra, s'aixeca la torre de comunicacions de Montjuïc. La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a "Torre Calatrava", és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92. La promotora de la construcció de la torre va ser l'empresa Telefónica, i per això també ha estat denominada "Torre Telefónica". Aquesta torre d'acer de 136 metres d'alçada té un disseny innovador respecte a la majoria de torres de comunicació, amb una forma estructural que no es basa en un tronc vertical sinó que té una silueta que recorda el cos d'un atleta ajupint-se per recollir una medalla. Té la base recoberta de trencadís en clara referència a una de les característiques constructives de Gaudí i el seu col·laborador Jujol. La mateixa orientació de la torre fa que actuï com a rellotge de sol en projectar-se l'ombra de l'agulla central sobre la plaça d'Europa. A més, presenta la novetat tècnica d'incloure una plataforma circular amb els plats de transmissió de dades. (Font: Viquipèdia)
Sports facility
404 ft
Camp municipal de beisbol Carlos Pérez de Rozas i Camp municipal de Softbol de Barcelona
Davant de la torre de comunicacions trobem el camp municipal de beisbol, un estadi construït el 1990 i utilitzat per diversos equips, entre els quals el Futbol Club Barcelona, que porta el nom del fotògraf i entusiasta del beisbol Carlos Pérez de Rozas. Al costat del camp de beisbol, i davant d'unes taules de pícnic sota una pineda, hi ha el camp municipal de softbol de Barcelona.
Sports facility
455 ft
Complex esportiu municipal Pau Negre
Arribem a la zona d'aparcament del Palau Sant Jordi. Avancem i creuem el passeig Olímpic. Tot seguit ens enfilem per un caminet de terra que ens durà fins al passeig del Migdia. De camí, a mà esquerra, deixem l'estadi Parc del Migdia, que forma part del complex esportiu municipal Pau Negre, i que compta amb una pista d'atletisme i un camp central de gespa artificial on es practica l'hoquei sobre gespa. Darrere queda el palau Sant Jordi i l'Estadi Lluís Companys, i a l'esquerra la torre de telecomunicacions.
Religious site
480 ft
Cementiri de Montjuïc
En arribar al passeig del Migdia trobem una de les portes d'entrada al cementiri de Montjuïc. Nosaltres agafarem un camí de terra que va paral·lel al passeig del Migdia. El Cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a Cementiri del Sud-oest, i antigament com Cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Té una superfície d'uns 567.934 metres quadrats i unes 152.774 sepultures. Ocupa pràcticament tot el vessant sud de la muntanya. És el més gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'edat mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus. El cementiri va ser inaugurat el 17 de març de 1883. La seva creació va ser deguda a l'explosió industrial, demogràfica i ràpid creixement urbanístic que patí la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX. (Font: Viquipèdia)
Intersection
562 ft
Escales
El camí de terra, que en aquest últim tram ha anat tocant al passeig del Migdia, ara es converteix en un camí esglaonat que va pujant a poc a poc. Si girem el cap podem gaudir d'unes vistes panoràmiques del cementiri i, al fons, L'Hospitalet. El camí desemboca en un altre de més ample que prenem primer cap a la dreta i tot seguit cap a l'esquerra, fins a arribar a l'àrea de pícnic del mirador del Migdia.
Picnic
678 ft
Àrea de pícnic del mirador del Migdia
Des de l'àrea de pícnic prenem un camí de terra que s'endinsa pel bosc.
Provisioning
719 ft
La caseta del Migdia
Seguim el camí forestal. A mà dreta veiem La caseta del Migdia, una guingueta on a més de servir menjar i beure alguns vespres ofereix espectacles.
Castle
738 ft
Castell de Montjuïc
El camí desemboca a un camí força més ample. A l'esquerra del camí hi tenim una pineda, i entre els pins, una panoràmica de Barcelona. A la dreta un mur de pedra ens separa d'un camí paral·lel: el camí que ressegueix el fossat del castell de Montjuïc. Un xic més enllà veiem les muralles i la torre de guaita. El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Està ubicat al cim de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, situat a més de 170 m d'altura sobre una terrassa rocosa. L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossat. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt. (Font: Viquipèdia)
Sports facility
752 ft
Fossat de Santa Eulàlia
La transformació del Castell en Museu Militar va propiciar l’enjardinament dels fossats i l’ús del de Santa Eulàlia com a camp de pràctica de tir a l’arc. Posteriorment s’hi han dedicat espais en memòria dels afusellats durant els primers anys posteriors a la Guerra Civil i a Lluís Companys.
Waypoint
755 ft
Telefèric de Montjuïc
El camí pel qual anem i el camí del fossat s'uneixen. Seguim endavant, resseguint el fossat, fins a l'estació superior del Telefèric de Montjuïc. D'allí prenem unes escales de baixada que trobem a l'esquerra de l'estació i que ens duen fins al carrer del Castell.
Intersection
720 ft
Escales o rampa
En arribar al carrer de Castell ens dirigim a la nostra dreta i passada la parada de l'autobús, a mà esquerra trobem un nou tram d'escales que baixen. Si preferiu la rampa podeu prendre el camí que fa ziga-zagues a l'esquerra de l'escala, us durà al mateix punt.
Park
649 ft
Tobogans de Montjuïc
Si aneu amb quitxalla segur que s'ho passen d'allò més bé baixant una i altra vegada per algun dels dos tobogans que trobareu a la vostra esquerra en un dels replans de trams d'escales. Al peu dels tobogans hi ha una font i una taula de pícnic. Molt a prop també hi ha una guingueta.
Picnic
596 ft
Àrea de pícnic
Si seguiu baixant, arribeu al carrer dels Tarongers. Creueu pel pas de vianants i dirigiu-vos a l'esquerra. De seguida trobareu un nou tram d'escales que us duran fins a una àrea de pícnic des de la qual es pot accedir als jardins Joan Brossa.
Park
548 ft
Jardins Joan Brossa
Un cop creuem la porta d'entrada als jardins podeu optar per seguir baixant trams d'escales o bé fer el recorregut fins al parc infantil per la rampa que trobareu a la vostra dreta i que va fent ziga-zagues per salvar el desnivell. El que durant més de 30 anys va ser el Parc d’Atraccions de Montjuïc, avui és un gran espai verd cobert d’una vegetació esponerosa i molt mediterrània.
Monument
504 ft
Monument a Charlie Rivel
Arribem a una de les àrees de joc del parc. Abans de dirigir-nos a la nostra dreta i baixar un nou tram d'escales ens aturem a contemplar l'escultura del pallasso més popular i universal de Catalunya. L'escultura "El pallasso", de Joaquim Ros i Sabaté (1972), que reprodueix la figura de Charlie Rivel enlairant la seva famosa cadira, és una de les quatre escultures que s'han conservat de l'antic parc d'atraccions. (Font: https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html)
Monument
485 ft
Monument a Carmen Amaya
Al capdavall de les escales ens trobem amb una altra de les escultures recuperades de l'antic parc d'atraccions: la de la balladora de flamenc barcelonina Carmen Amaya, feta el 1966 per Josep Cañas. Ens dirigim cap a l'esquerra.
Waypoint
478 ft
Esfèric
Just davant d'una de les portes d'entrada als jardins trobem l'Esfèric. Es tracta d'un edifici singular, aïllat i de forma circular, que es va construir el 1929 com a Pavelló de Ciències per a l'Exposició Internacional de Barcelona. Als anys 60 va allotjar l'antiga cerveseria Damm i va formar part del Parc d'atraccions de Montjuïc, que va tancar el 1998. Quan el 2003 es van inaugurar els jardins Joan Brossa, aquest edifici va ser dels pocs que es van conservar, però va quedar buit, sense tancaments de façana, i es va deteriorar considerablement. L'any 2004 s'inicia el projecte de rehabilitació, ampliació i millora per l'arquitecte Joaquim Matutano Ros, i les obres van finalitzar el 2008. Actualment s'hi celebren casaments, festes i esdeveniments corporatius. (Font: https://www.esferic.es/es)
Monument
456 ft
Font de la Bellesa i monument a Dante Alighieri
Sortim dels jardins i anem a espetegar a la plaça de Dante. A mà esquerra podem veure un monument a l'autor de la "Divina Comèdia". Es tracta d'una còpia d'un original de Cesare Zocchi, inaugurada el 14 de setembre de 1921, que va ser regalada a la ciutat de Barcelona per la Società Dante Alighieri amb motiu del IV centenari de la mort del poeta i escriptor. Voregem la plaça per la dreta i creuem l'avinguda Miramar. Abans d'entrar al recinte de les piscines municipals de Montjuïc ens fixem però en el monument que hi ha al mig de la plaça: la Font de la Bellesa. L'escultura de marbre "La Bellesa", que s'alça sobre un pedestal envoltada de brolladors d'aigua, és una obra de Josep Llimona de 1925, i va ser col·locada en el context de la urbanització de la muntanya de Montjuïc efectuada per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929.
Sports facility
451 ft
Piscina Municipal de Montjuïc
Abans de dirigir-nos cap a l'esquerra per l'avinguda Miramar entrem al recinte de la Piscina Municipal de Montjuïc a gaudir d'unes bones vistes de Barcelona. Si volem, hi podem fer parada tot prenent alguna cosa ja que hi ha un bar amb taules a l'aire lliure amb unes vistes privilegiades. El complex esportiu actualment consta de dues piscines exteriors, una de 25 m i altra de salts. Va ser inaugurada l'any 1929 i posteriorment fou ampliada per a la celebració dels Jocs del Mediterrani 1955, comptant únicament en aquell moment amb una piscina de 50 metres. El 1990 s'iniciaren les obres de remodelació total de les piscines per esdevenir la seu de les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona. Una de les modificacions més importants va ser enderrocar la piscina antiga i formar dues piscines noves, una per als salts i altra per al waterpolo, així com dotar-les d'una graderia provisional per a 2.400 espectadors, que sumades a les 4.100 places permanents feien un total de 6.500 places. Durant la realització del Campionat del Món de natació de 2003, així com el del 2013, s'hi realitzaren les competicions de salts. Actualment les piscines són d'ús públic i estan en funcionament només a l'estiu. S'ofereixen cursos de natació, salts i waterpolo, així com diversos programes aquàtics de salut. (Font: Viquipèdia)
Train stop
466 ft
Telefèric i funicular de Montjuïc
A la vorera de muntanya de l'avinguda Miramar hi ha les estacions del telefèric i del funicular de Montjuïc. El funicular va ser inaugurat el 1928 amb motiu de l'Exposició Internacional que es va dur a terme l'any següent. L'obra es construí en 14 mesos. Un segon tram -de l'avinguda de l'Estadi fins al Castell de Montjuïc- s'inaugurà el 1929. En el moment de la seva inauguració, les instal·lacions van comptar amb el tapís rodant més llarg d'Europa. De 1981 a 1984 es realitzen unes obres de remodelació general i el 1984 es torna a reobrir el primer tram, de Paral·lel a l'estació Parc de Montjuïc, mentre que el segon tram fins al Castell ja no es va tornar a posar en servei mai més. L'any 1992 va ser objecte d'una nova renovació amb motiu dels Jocs Olímpics. També l'any 2005. El telefèric de Montjuïc és un remuntador que dona accés a la muntanya de Montjuïc des de la falda oriental unint l'Avinguda Miramar i el Funicular de Montjuïc amb el Castell de Montjuïc, situat just al punt més elevat de la muntanya. Malgrat el seu nom, no és pròpiament un telefèric, sinó un telecabina. La línia es va posar en servei el 1970, reemplaçant la secció superior del Funicular de Montjuïc. (Font: Viquipèdia)
Provisioning
478 ft
Avituallament
Seguim endavant i a la nostra dreta trobem una guingueta amb taules pícnic per si hi volem fer una parada per beure o fer un mos.
Park
464 ft
Jardí de les Escultures
Havent passat l'Escola del Bosc girem a la dreta i entrem al jardí de les Escultures, situat en un espai annex a la fundació Miró. Es va construir el 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando en un espai on des del 1909 estava situada l'escultura "Manelic" de Josep Montserrat, en homenatge a l'escriptor Àngel Guimerà. El 2002 el jardí fou reconstruït per Marina Salvador. Conté obres d'escultors com Tom Carr, Pep Duran, Perejaume, Enric Pladevall, Jaume Plensa, Josep Maria Riera i Aragó, Cado Manrique, Ernest Altès, Gabriel Sáenz Romero i Sergi Aguilar. (Font: Viquipèdia)
Waypoint
457 ft
Escales del Generalife
Al fons del jardí de les Escultures un camí a mà esquerra que ressegueix la part del darrere de la Fundació Miró ens comunica amb els jardins de Laribal. Aquí hi arriben les escales del Generalife. Per comunicar els antics jardins Amargós (ara jardins del Teatre Grec) amb la plaça del Solstici (actualment ocupada per la Fundació Miró), Forestier va dissenyar unes llargues escales inspirades en les del Generalife, a Granada. Com aquelles, estan flanquejades per unes baranes damunt les quals discorre l'aigua. Als replans hi ha petits sortidors i bancs per reposar. (Font: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9259)
Park
465 ft
Jardins de Laribal
Arribem als jardins de Laribal i anem baixant per les escales que hi ha al costat de la pèrgola. La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres. El conjunt dels jardins ocupen el pendent que va des de la part més alta dels Jardins de Laribal fins al passeig de Santa Madrona. Es tracta d'un conjunt de camins, terrasses i racons que s'adapten al relleu del terreny amb pèrgoles mirador, escales, rampes i una cascada monumental amb quatre seccions separades per camins i canals, que van connectant els diferents trams. Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós, i és aleshores que es converteix en un dels primers jardins públics de la ciutat i ja des de principis del segle XX en un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. També s'hi feien reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs. Entre el 1916 i el 1918 Jean Claude Nicolas Forestier, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí com a ajudant, va dirigir a partir d'un projecte propi la urbanització i condicionament del jardí del Laribal, altres zones pròximes i també l'espai del Roserar. Forestier va deixar Montjuïc el 1919 per les seves diferències amb Puig i Cadafalch i finalment fou Rubió i Tudurí qui acabà executant les obres, el qual va introduir alguns canvis importants respecte al projecte inicial. Actualment el jardí comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el Teatre Grec, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, i en el nivell més alt trobem l'enjardinament reticular. La presència de l'aigua té una gran importància arreu dels jardins, amb fonts, brolladors i cascades i fins i tot un abeurador. (font: Viquipèdia) (Font: https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal i Viquipèdia)
Park
427 ft
Font del Gat
La Font del Gat és un dels llocs més populars dels jardins de Laribal i de tot Montjuïc. A partir de 1919, quan Forestier va deixar el projecte de Montjuïc i fou Rubió i Tudurí qui va acabar executant les obres, dins el jardí del Laribal es va renovar l'espai de la Font del Gat i es va fer sortir la canella de la boca d'un cap de gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Hi ha poca informació i documentació sobre la Font del Gat anterior al projecte de Forestier, però sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament. Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: "La Marieta de l'ull viu", que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol. Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu. A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda, freqüentaven l'indret soldats i criades i tota mena de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font. Posteriorment, cap al 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció "1884" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch. (Font: Viquipèdia)
Fountain
379 ft
Font de Satanàs
Davant de la porta per on sortirem dels jardins de Laribal trobem aquesta font de pedra amb un cap de boc que representa Satanàs. El vianant que entra per aquesta porta des del passeig de Santa Madrona és la primera visió que té dels jardins.
Park
386 ft
Jardins de l'Umbracle
Creuem el passeig de Santa Madrona i entrem als jardins de l'umbracle. Els jardins es troben enfront de l'entrada dels jardins de Laribal, seguint la corba que en aquest lloc presenta el passeig de Santa Madrona, mentre que en la seva part posterior estan delimitats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, antic Pavelló d'Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional. Destaca en la seva part central un estany circular amb un sortidor central, després del qual es troben les restes de l'antic umbracle, del que queden les parets, que en la seva part frontal presenten unes obertures en forma d'arcs de mig punt. Aquest umbracle va ser construït el 1928, amb un disseny de Rubió i Tudurí, i era denominat de la Font del Gat, per trobar-se prop d'aquesta famosa font. L'edifici tenia forma semicircular, amb una galeria porticada i sostres de gelosia. Als anys 1960 l'edifici va patir un incendi que ho va deixar en estat ruïnós. Va ser utilitzat com a magatzem pel departament de Parcs i jardins, fins que a la fi de la dècada del 1980 va ser reformat, deixant-ho en el seu estat actual. (Font: Viquipèdia)
Fountain
347 ft
Font de Bacus
Sortim dels jardins de l'Umbracle per la part posterior de les arcades de l'antiga construcció i ens dirigim cap a l'esquerra. Darrere de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, en una zona envoltada de vegetació on el camí forma una placeta, trobem la font de Bacus, d’una sola aixeta, de 1919, obra de Josep Antoni Homs, en un monòlit amb la cara d’un jove begut.
Waypoint
371 ft
Antic funicular del Palau Nacional
Si seguim pel camí, un cop passada la zona de parterres veurem per damunt nostre una antiga construcció de pedra força deteriorada. Són les retes d'un antic funicular. Barcelona ha anat modernitzant el seu aspecte a cop de grans esdeveniments. Començant per l’Exposició Universal de 1888 i fins el Fòrum de les Cultures de 2004, la ciutat ha aprofitat sempre aquestes oportunitats per a presentar la seva millor cara al món. Una de les tradicions en aquest tipus d’esdeveniments ha estat sempre convertir zones degradades, oblidades o simplement no urbanitzades de la ciutat i convertir-les en espais modèlics. Algunes de les infraestructures després persisteixen en el temps tot i que d’altres tenen una vida efímera. En el cas de l’Exposició Internacional de 1929 la zona urbanitzada fou la muntanya de Montjuïc. Com a porta d’entrada al complex de l’exposició es va urbanitzar el que ara és Plaça Espanya. Dalt de la muntanya es va instal·lar el Palau Nacional (ara conegut per albergar el Museu Nacional d’Art de Catalunya). La Plaça d’Espanya va arribar a ser el destí de 14 línies de tramvia i 12 autobusos durant l’exposició. Tot i que tant als autobusos com als tramvies els costava molt tècnicament vèncer els importants desnivells de la muntanya. Per aquest motiu es van construir a la ciutat diversos telefèrics i funiculars que connectaven la zona urbanitzada amb els recintes més importants de la muntanya. Alguns d’ells segueixen en servei, però encara queden les restes fantasmagòriques abandonades de l’antiga estructura del funicular que connectava la base de la muntanya amb el Palau Nacional amagades entre la malesa i plens de grafits. Aquell funicular connectava el final de l’antiga línia del tramvia 61 (que enllaçava la Plaça Catalunya amb la base de la muntanya) amb el Palau Nacional. El seu recorregut eren tan sols 95,5 m, però salvava un pendent de 28,5 m. Comptava amb 3 cabines amb capacitat de fins a 100 passatgers cadascuna d’elles. En els moments àlgids, aquesta infraestructura va arribar a transportar fins a 3.000 passatgers per hora. La vida del funicular fou efímera, ja que va ser desmantellat tot just després de l’Exposició Internacional, tot i que els vagons es van reutilitzar per a traslladar passatgers en un funicular de la Vall de Núria. Ara es pot vèncer aquest desnivell per les escales convencionals o bé per les mecàniques, instal·lades precisament durant un altre gran esdeveniment: les olimpíades de 1992. (Font: Article de Dani Cortijo a https://www.naciodigital.cat/noticia/154768/funicular-fantasma-montjuic)
Monument
370 ft
Monument a Frederic Mistral
Seguint el camí, que ens durà fins al passeig de Jean Forestier, si alcem la vista cap a la nostra esquerra veurem un bust al capdamunt d'un pedestal. Amb un barret d’ala ampla i sense vestimenta, el retrat en bust del poeta provençal Frederic Mistral (1830-1914) reposa en un pedestal alt i esvelt, al replà d’una escala que condueix al Palau Nacional de Montjuïc. Al pedestal hi ha la inscripció. La part arquitectònica del monument és obra de Josep Puig i Cadafalch i l’escultòrica d’Eusebi Arnau. La influència de la poesia de Mistral (Premi Nobel el 1905) i de la poesia occitana en general sobre els poetes de la Renaixença catalana en el segle XIX explica aquest monument a un literat que compta també amb un passeig amb el seu nom a Barcelona. Inaugurat el 29 de juny de 1930, volia commemorar el primer centenari del naixement de Mistral. Amb motiu del centenari de la seva mort, el 25 de març de 2014 el monument es tornà a inaugurar, i a part de la inscripció «Catalunya a Mistral», se li tornaren a posar les inscripcions que havia tingut originalment i que havien estat esborrades amb el Franquisme. La primera, un text del propi Mistral extret de Lis Isclo d'Or que diu «AH! SE SABIEN ENTENDRE! / AH! SE ME VOULIEN SEGUI» i, la segona, un text de Víctor Balaguer de La dama del rat Penat: «MORTA DIUEN QUE ES, / PERO JO LA CREC VIVA». Ambdues cites fan referència a les llengües nacionals i als pobles. (Font: https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=622)
Monument
351 ft
Feníxia
Arribem al passeig Jean Forestier i, com si fos la porta d'entrada al passeig, ens rep l'escultura "Feníxia", de Sílvia Gubern.
Monument
360 ft
Palau Nacional i plaça de les Cascades
A una banda del passeig, si alcem la vista, veiem el Palau Nacional, que va ser construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, de la qual en fou l'edifici principal. Des del 1934 és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'altra banda, diferents nivells d'aigua formen la plaça de les Cascades, des de la qual podem contemplar les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, la Font Màgica, l'avinguda de la Reina Maria Cristina que desemboca a la plaça d'Espanya, amb la font de Jujol i Les Arenes, i més enllà una panoràmica de Barcelona i el Tibidabo.
Waypoint
353 ft
Escales del passeig Jean Forestier
Seguim endavant i pugem per les monumentals escales que hi ha a l'altre extrem del passeig Jean Forestier. Unes escales on la presència de l'aigua també té una importància cabdal ja que a banda i banda unes fonts ornamentals en forma de copa de pedra esculpida amb personatges mitològics fan brollar aigua que cau esglaonadament fins al capdavall.
Monument
420 ft
Poble Espanyol
En un replà de les escales, on es forma una plaça amb un sortidor al bell mig, a la dreta hi ha una porta d'accés al Poble Espanyol. Aquesta, però, sempre està tancada al públic, ja que l'entrada principal és per l'avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. El Poble Espanyol va ser construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional amb la idea d'esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d'Espanya. Tenia com a objectiu recrear un “poble ideal” que contingués les principals característiques dels diferents pobles peninsulars, i així fou com es va crear un recinte integrat per 117 edificis a escala real, juxtaposats harmònicament, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, una muralla defensiva, baluards i portal, església, campanar, monestir, plaça major, ajuntament, fonts, teatre, escola, restaurants i tallers artesans. La idea va ser impulsada per l'arquitecte català Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués. Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per recollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien. En total, els artistes van visitar mil sis-centes poblacions amb l'objectiu de construir no una col·lecció d'obres mestres de l'arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l'essència arquitectònica i cultural d'Espanya. El recinte, al qual en un principi se li va assignar el nom d'Iberona però que la dictadura de Primo de Rivera va rebatejar com a Poble Espanyol, tenia una vida programada de sis mesos, els mateixos que durava l'exposició. Tanmateix, l'èxit de públic va permetre que es conservés i que segueixi obert fins a l'actualitat. Actualment és un atractiu turístic de la ciutat amb art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn. És un conjunt arquitectònic protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. (Font: Viquipèdia)
Waypoint
432 ft
Antic pavelló de les elèctriques
Al capdamunt de les escales sortim a l'avinguda dels Montanyans. A mà esquerra ens queda l'antic pavelló de les elèctriques, fet construït amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 per companyies elèctriques, i on s'hi projectaven pel·lícules divulgatives que explicaven la producció i distribució de l'electricitat a Catalunya. Actualment roman tancat i amb estat d'abandonament.
Sports facility
419 ft
Hípica La Foixarda
Passem per sobre d'un pont i un xic més endavant, a mà esquerra i dins d'una antiga pedrera, trobem l'Escola Municipal d'Hípica La Foixarda, creada l’any 1992 amb la finalitat de fer accessible el món del cavall a totes les famílies residents a Barcelona i rodalies. Si baixem les escales ens hi podrem atansar.
Intersection
434 ft
Escales
Seguim per l'avinguda Montanyans i de seguida trobem un segon pont, aquest, però, no el creuem. Baixem per les escales que ens queden a l'esquerra. Quan arribem al capdavall anem cap a l'esquerra pel camí de La Foixarda, en direcció al Climbat.
Sports facility
357 ft
Zona d'escalada de La Foixarda
Després de passar pel costat de l'escola d'escalada Climbat i del camp municipal de rugby La Foixarda arribem a un dels espais urbans d'escalada més emblemàtics de Barcelona, el túnel de La Foixarda, equipat amb multitud de preses, algunes elaborades artesanalment amb forma de figures, que permeten realitzar des de travessies fins a escalada amb cordes.
Sports facility
359 ft
Estadi municipal Joan Serrahima
Sortim del túnel i a mà dreta, on antigament hi havia la pedrera de Safont, de la qual s'extreien roques per a la construcció d'edificis de Barcelona, ens queda l'estadi municipal Joan Serrahima, un estadi polivalent inaugurat el 1969, especialitzat en l'atletisme i dedicat a l'esportista olímpic català Joan Serrahima.
Waypoint
372 ft
Polvorí
Abans de girar cap a la dreta pel carrer Segura podem acostar-nos fins a l'antic polvorí. Just al costat hi ha una àrea de pícnic. El polvorí i els cos de guàrdia eren construccions auxiliars del Castell de Montjuïc, i així formaven part del conjunt d'instal·lacions militars que l'exèrcit espanyol va erigir després de la Guerra de Successió Espanyola per controlar la ciutat. Els edificis, si bé són de caràcter militar, tenen en comú una retirada amb les nostres masies. Damunt un dels portals del pavelló principal, hi ha un escut borbònic amb la data 1733. El conjunt del Polvorí està encerclat per una muralla amb espitlleres i torretes de sentinella. Després d'anys d'abandonament i degradació, l'edifici, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ser rehabilitat el 2005 i, actualment, acull en règim de cessió la companyia teatral Teatro de los Sentidos d'Enrique Vargas. (Font: Viquipèdia)
Park
328 ft
Parc de la Font Florida
Prenem el carrer Segura i, passats alguns blocs de cases, a mà dreta un camí baixa cap al parc de la Font Florida. D'allí, arribar a la Gran Via són quatre passes, i si tombem a la dreta arribarem al punt d'inici de la ruta, a l'antiga estació de tren de La Magòria. El parc de la font Florida té dues zones diferenciades: una gran plaça arbrada, amb bancs, fonts, àrees infantils, pistes de petanca i un safareig que aporta frescor a l'ambient, envoltada de bellaombres, i una zona verda encaminada pel vessant d'un alt tossal, on destaca una plantació de pollancres, mentre que a la seva base l'espígol forma una manta de color blau a l'estiu, que contrasta amb el groc de les tipuanes. La primera zona és més urbana, amb arbres alineats i espais per al gaudi de la gent, mentre que la segona és més silvestre, a imitació de l'estil jardiner iniciat a la muntanya de Montjuïc per Jean Claude Nicolas Forestier per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. (Font: Viquipèdia)
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Las descripciones de los puntos por donde pasa la ruta lo lleva al nivel de una guía turística. Conocía la mayoría de los puntos pero nunca hice la ruta hacia el Castell de esta manera.