Montjuïc: la ruta dels dos castells

Download

Trail photos

Photo ofMontjuïc: la ruta dels dos castells

Author

lauimbert

210 7 290

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 5.33 mi
Elevation gain: 951 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 951 ft
Max elevation: 599 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 91 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 11 minutes
Time: 3 hours 25 minutes
Coordinates: 1537
Uploaded: January 21, 2023
Recorded: January 2023

Be the first to clap

near La Bordeta, Catalunya (España)

Viewed 19 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

Es tracta d'una ruta circular que s'inicia i acaba a la plaça d'Espanya.

Transcorre per diferents jardins (Roserar de la Colla de l'Arròs, Laribal), s'enfila tot passant pel museu Etnogràfic i de Cultures del Món i la Fundació Joan Miró fins al castell de Montjuïc i d'allí, resseguint el fossat, es dirigeix al mirador del Migdia. Seguidament, un camí poc transitat i immers en la vegetació ens condueix tot vorejant el cementiri fins a un altre mirador, l'espectacular mirador d'Ocell de Mar, des del qual es poden apreciar unes vistes formidables de Barcelona i el Baix Llobregat. D'allí, un camí que davalla en ziga-zaga ens aproxima a l'indret on hi havia hagut l'antic castell de Port del segle XI, un altre gran desconegut per a molta gent (avui dia només s'hi pot trobar un monticle de pedres i una placa commemorativa, però) des d'on tenim unes vistes privilegiades del fossar de la Pedrera. Ja de tornada, i abans d'arribar de nou a l'avinguda Reina Maria Cristina, passem per la plaça de Sant Jordi, on a part de l'escultura eqüestre de Josep Llimona hi podem admirar la font viatgera de Ceres, i una mica més endavant el Poble Espanyol i el CaixaForum.

Així doncs, a part d'una passejada entre jardins i natura, la ruta es pot combinar amb visites culturals als diferents museus i punts d'interès.

Si us agrada la ruta i voleu recórrer altres indrets de Montjuïc, us convido a fer les rutes: "Montjuïc, pel camí del Mar" i "Montjuïc des de l'antiga estació de La Magòria".

Waypoints

Plaça d'Espanya i Torres Venecianes

Iniciem la ruta a la plaça d'Espanya, on hi trobem la plaça de toros de les Arenes, actualment un centre comercial, i al bell mig una font monumental de l'any 1929, obra de Josep Maria Jujol, que representa els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures en bronze representen la navegació, la salut pública i l'abundància, i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià Oslé. Tot seguit ens dirigim cap a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, passant pel costat d'una de les torres d'estil venecià. Les Torres Venecianes eren les torres d'accés al recinte de l'Exposició de 1929 i estan declarades Bé Cultural d'Interès Local.

Font màgica de Montjuïc i Les Quatre Columnes

La Font Màgica és l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes per brolladors il·luminats de proporcions semblants i manteniment més senzill. La font va ser construïda amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 per l'enginyer Carles Buïgas i Sans al lloc on eren situades originàriament les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, enderrocades el 1928. Les Quatre Columnes que podem apreciar avui dia són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919. Simbolitzen les quatre barres de la bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929. L'any 2010 van ser reconstruïdes, a pocs metres de distància del seu lloc original. Actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana. (Font: Viquipèdia)

Palau Nacional

En arribar al passeig Jean Forestier girem a l'esquerra; abans, però, alcem la vista i contemplem el Palau Nacional. Es tracta d'un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, de la qual en fou l'edifici principal. Des del 1934 és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Feníxia de Sílvia Gubern

En arribar a l'escultura "Feníxia" de Sílvia Gubern, la porta de pedra de la qual emmarca el Mercat de les Flors i les torres bessones de la Vila Olímpica, prenem unes escales mecàniques que ens queden a mà dreta i que ens duen a un mirador des d'on podem contemplar bona part de Barcelona, des de Collserola fins al mar.

Panoràmica

Des de la terrassa mirador al qual hem arribat per les escales automàtiques, prenem l'avinguda dels Muntanyans de baixada fins a la seu que el Museu Etnològic i de Cultures del Món té a Montjuïc (l'altra és al carrer Montcada).

Museu Etnològic i de Cultures del Món

Prenem el passeig de Sta. Madrona tot deixant el museu a la nostra esquerra, i des de la part posterior del museu descendim per un camí que ens du a una porta d'entrada a un pati ovalat envoltat de xiprers: el Roserar de la Colla de l'Arròs.

Roserar de la colla de l'Arròs

La Colla de l'Arròs era un grup entre gastronòmic i polític que a començament del segle XX es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic. El jardí consta de patis vorejats de xiprers i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers. Una pèrgola amb pilars de terracota ens condueix fins a una glorieta de xiprers amb una font al centre. Pugem un petit tram d'escales fins a un camí que ens creua i encara un altre tram més que, dirigint-se cap a l'esquerra, ens mena a la part alta dels Jardins de Laribal.

Jardins de l'Aribal

Al començament del segle XX, aquests jardins eren lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs. La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres. Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós. (Font: https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal)

Fundació Joan Miró

Sortim dels Jardins de Laribal per la plaça de Neptú i a mà esquerra ens queda la Fundació Joan Miró. Nosaltres haurem de creuar l'avinguda Miramar i pujarem per una de les dues escales que emmarquen una font en cascada adossada al mur de pedra que queda davant mateix de la Fundació. La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català. Conté més de 104.000 peces entre pintures, escultures i tapissos. (Font: Viquipèdia)

Font de les palmeres

El camí ens dirigeix cap a l'esquerra i seguim pujant escales. Arribem a un replà a l'esquerra del qual hi ha una porta d'entrada al Viver dels Tres Pins, el viver municipal de Barcelona. Davant nostre trobem aquesta font d'obra actualment en desús. Seguim pujant les escales que surten de la part posterior de la font fins al carrer dels Tres Pins. El prenem de pujada, cap a l'esquerra, fins a arribar al carrer Doctor Font i Quer. Just davant ens queden els jardins de Petra Kelly.

Viver Tres Pins

En arribar al carrer Doctor Font i Quer ens dirigim a l'esquerra. Des d'aquí tenim una bonica panoràmica de Barcelona. Als nostres peus ens queda el viver dels Tres Pins. Abans d'arribar al revolt a mà dreta que fa el carrer, prenem un caminet al costat del qual hi ha un panell informatiu sobre l'itinerari botànic pels jardins temàtics de Montjuïc. Sortim a un altre carrer asfaltat, però gairebé ni el trepitgem i ens enfilem per un camí de terra que ens queda a mà dreta. El camí va pujant paral·lel al mur que delimita els jardins de Petra Kelly fins a arribar al passeig del Migdia. Des d'allí prenem el carrer del Castell.

Telefèric de Montjuïc

Al final del carrer del Castell ens trobem amb l'estació superior del telefèric de Montjuïc. Girarem a la dreta per unes escales fins arribar davant la porta d'entrada del castell.

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Està ubicat al cim de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, situat a més de 170 m d'altura sobre una terrassa rocosa. L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossat. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt. (Font: Viquipèdia) Recordar-vos que si esteu empadronats a Barcelona teniu accés gratuït al castell qualsevol dia de la setmana si prèviament us heu inscrit en el programa "Gaudir més" de l'Ajuntament de Barcelona (https://www.barcelona.cat/gaudirmes/ca). Des de l'entrada al castell ens dirigim cap a la dreta i anem resseguint el fossat.

Fossat de Santa Eulàlia

El fossat de Santa Eulàlia, on va ser afusellat el president Lluís Companys, actualment és un camp de pràctica de tir a l'arc.

La Caseta del Migdia

Seguint el camí que voreja el fossat del castell arribem a La Caseta del Migdia, una guingueta al bosc, amb vistes al Mediterrani, propera al mirador del Migdia i on a més de menjar i beure alguns vespres hi ha espectacles.

Mirador del Migdia

Una mica més enllà arribem al Mirador del Migdia, des d'on es pot veure la Zona Franca, el Baix Llobregat, part del port de Barcelona, l'aeroport i el Cementiri de Montjuïc. Al costat hi ha unes taules de pícnic per si s'hi vol fer parada per fer un mos. Després d'haver contemplat les vistes des del mirador baixem per un camí fet pel pas de les persones en direcció al cementiri. Al capdavall girem a la dreta i en lloc de prendre el camí empedrat en prenem un de paral·lel a aquest, més petit i de terra, que el flanqueja per l'esquerra. Depèn del temps que faci que no hagin passat a esbrossar podem trobar en tot aquest tram una vegetació considerable.

Palmerar

El caminet pel qual venim gira a l'esquerra fins a arribar a una mena d'avinguda de palmeres. A mà esquerra ens queda el mur del cementiri. Seguim endavant i arribem a una de les portes del cementiri.

Cementiri de Montjuïc

El Cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a Cementiri del Sud-oest, i antigament com Cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Té una superfície d'uns 567.934 metres quadrats i unes 152.774 sepultures. Ocupa pràcticament tot el vessant sud de la muntanya. És el més gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'edat mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus. El cementiri va ser inaugurat el 17 de març de 1883. La seva creació va ser deguda a l'explosió industrial, demogràfica i ràpid creixement urbanístic que patí la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX. (Font: Viquipèdia) Passem la porta del cementiri i girem cap a l'esquerra. El camí de terra ens du fins a un passeig de palmeres.

Mirador d'Ocell de mar

El passeig de palmeres és un gran i espectacular mirador de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Recorrem el mirador fins al final i prenem un camí de llambordes que fa ziga-zagues tot baixant. Arribem a un camí de terra i ens dirigim cap a la nostra esquerra per apropar-nos a on havia estat situat l'antic castell de Port.

Antic castell de Port

Per arribar al que havia estat l'antic castell de Port hem de resseguir una barana de fusta que ens protegeix del precipici al capdavall del qual hi ha el Fossar de la Pedrera. El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc. Va ser una estructura defensiva de Barcelona molt rellevant des del segle XI fins a la segona meitat del segle XV. És una de les estructures de la ciutat més desconegudes malgrat la seva importància estratègica i de control. El seu valor estratègic estava associat a la seva funció de talaia dins de la xarxa viària que durant aquest període relacionava la ciutat de Barcelona amb els pobles veïns, especialment els del delta del Llobregat. (Font: Viquipèdia)

Fossar de la Pedrera

Des de dalt de l'antic castell de Port també hi ha unes bones vistes: a una banda el Fossar de la Pedrera i a l'altra el Baix Llobregat. La pedrera Moragas, al vessant de Montjuïc de la Zona Franca, és coneguda com el Fossar de la Pedrera. Durant anys, en aquest indret foren enterrats els cossos de gent sense recursos i de persones sense identificar, a més, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) també de víctimes de la repressió franquista i dels bombardeigs feixistes. El Fossar de la Pedrera, però, és conegut sobretot per haver acollit les despulles de moltes persones afusellades a la ciutat de Barcelona entre 1939 i 1952, víctimes de la repressió franquista. Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel règim de Franco el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim. (Font: Viquipèdia)

Panoràmica

Des de l'antic castell de Port desfem part del camí que havíem fet i arribem de nou al camí de llambordes en ziga-zaga. Aquesta vegada, però, el deixem a la dreta i continuem endavant pel camí ample de terra fins a arribar a un camí asfaltat (si volem podem prendre'n un de més petit que el va resseguin per l'esquerra ficat dins del bosc). Ens dirigim a l'esquerra per aquest camí asfaltat a banda i banda del qual hi ha diferents miradors fins arribar a unes escales que ens menen al carrer del Foc.

Panoràmica

En arribar al carrer del Foc, girem a la dreta i uns pocs metres més enllà creuem el pas de vianants. A l'altra banda del carrer, davant nostre i un xic a la dreta hi ha unes escales. Les pugem i arribem a un camí de terra. El prenem cap a l'esquerra. Aquest camí ressegueix elevat el carrer Jocs del 92. Des d'aquí tenim unes boniques vistes de la Zona Franca i de L'Hospitalet.

INEFC

El camí elevat fineix en una rotonda. Prenem el carrer Jocs del 92, que ara gira a la dreta, fins a la següent rotonda, on hi ha l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), i un cop allí girem cap a l'esquerra per l'avinguda de l'Estadi fins a arribar a la plaça de Sant Jordi.

Estadi municipal Joan Serrahima

Abans d'arribar a la plaça de St. Jordi, des de l'avinguda de l'Estadi, a mà esquerra veiem l'estadi municipal Joan Serrahima en un nivell inferior.

Font de Ceres

La Font de Ceres, també coneguda com El Sortidor, va ser creada el 1830 per Celdoni Guixà i es va instal·lar inicialment al terme de la llavors independent vila de Gràcia, a l'alçada de l'actual Passeig de Gràcia amb el carrer de Provença, on va ser inaugurada el 28 de juny de 1830. Posteriorment, en el transcurs de la revolta de les Quintes el 1870, el general Eugenio Gaminde va situar en aquell lloc els seus canons, protestant de l'emplaçament de la font, que dificultava la seva estratègia. Llavors, l'Ajuntament de Barcelona en va aprovar el trasllat, i el 14 de maig de 1874 va ser col·locada a la plaça Blasco de Garay —actual plaça del Sortidor—, al Poble Sec. Aquest emplaçament no va acabar de convèncer el consistori, ja que el monument era massa gran per una placeta de petites dimensions, i al tombant de segle, quan es va començar a urbanitzar la muntanya de Montjuïc, es va pensar de posar-la en aquest indret. Finalment, el 1918 va ser instal·lada a la plaça de Sant Jordi, a prop de l'estàtua eqüestre del sant patró de Catalunya obra de Josep Llimona. La font està dedicada a la deessa romana Ceres, protectora de l'agricultura, advocació molt apropiada per al seu emplaçament original a la vila de Gràcia, llavors majoritàriament rural. Està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1781. (Font: Viquipèdia)

Sant Jordi

Sant Jordi, també coneguda com a estàtua eqüestre de Sant Jordi, Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant, és una obra de Josep Llimona de 1924, i va ser col·locada en el context de la urbanització de la muntanya de Montjuïc efectuada per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. Està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1780. (Font: Viquipèdia) Avancem per l'avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia.

Poble Espanyol

El Poble Espanyol de Barcelona va ser construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional amb la idea d'esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d'Espanya. Tenia com a objectiu recrear un “poble ideal” que contingués les principals característiques dels diferents pobles peninsulars, i així fou com es va crear un recinte integrat per 117 edificis a escala real, juxtaposats harmònicament, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, una muralla defensiva, baluards i portal, església, campanar, monestir, plaça major, ajuntament, fonts, teatre, escola, restaurants i tallers artesans. La idea va ser impulsada per l'arquitecte català Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués. Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per recollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien. En total, els artistes van visitar mil sis-centes poblacions amb l'objectiu de construir no una col·lecció d'obres mestres de l'arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l'essència arquitectònica i cultural d'Espanya. El recinte, al qual en un principi se li va assignar el nom d'Iberona però que la dictadura de Primo de Rivera va rebatejar com a Poble Espanyol, tenia una vida programada de sis mesos, els mateixos que durava l'exposició. Tanmateix, l'èxit de públic va permetre que es conservés i que segueixi obert fins a l'actualitat. Actualment és un atractiu turístic de la ciutat amb art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn. És un conjunt arquitectònic protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. (Font: Viquipèdia)

CaixaForum

Seguim avançant per l'avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia i, poc abans d'arribar a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a mà esquerra, ens queda el centre cultural gestionat per La Caixa CaixaForum Barcelona. Ocupa l'edifici de l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX. L'edifici era propietat de l'industrial cotoner Casimir Casaramona, qui l'any 1909 va decidir reunir tota la producció de les seves tres fàbriques en un únic edifici. Per fer-ho, va encarregar la construcció a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, una de les figures més destacades del modernisme català, que en aquell moment ja era un arquitecte reconegut. La fàbrica es va inaugurar l’any 1913 i va tancar les portes el 1919. D’aleshores ençà, l’edifici ha servit a usos ben variats: des de magatzem per a l’Exposició Internacional de 1929 fins a seu de la cavalleria de la Policia Nacional. La Fundació ”la Caixa” el va adquirir el 1963, va ser declarat Bé d’Interès Cultural en els anys setanta i el 1993 comencen les obres de restauració, modernització i adaptació per fer-lo servir com al centre cultural i social CaixaForum Barcelona. (Font: Viquipèdia)

Avinguda de la Reina Maria Cristina

I finalment arribem de nou a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, que enllaça la plaça d'Espanya amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per on havíem iniciat el nostre recorregut en sentit invers. Rep el seu nom de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, segona muller d'Alfons XII i mare d'Alfons XIII. L'avinguda fou urbanitzada per Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Inicialment estava flanquejada per uns fanals de vidre de llum elèctrica de diferents colors en forma de columna d'estil art déco, que recordaven uns espàrrecs, dissenyats per Jean Claude Nicolas Forestier i realitzats per l'enginyer Marià Rubió i Bellver. Aquests fanals van restar fins a la Guerra Civil. Paral·lelament a aquestes columnes de vidre hi havia uns sortidors d'aigua obra de Carles Buigas existents fins a les reformes dels anys vuitanta que els van eliminar. Les dues Torres Venecianes, a l'encreuament d'aquesta avinguda amb Plaça d'Espanya, en són una altra fita d'interès. Part de la Fira de Barcelona es localitza a l'avinguda, amb fires de comerç, tecnologia i de moda i diferents festivals que se succeeixen al llarg de l'any. És també el punt d'inici de la Marató de Barcelona i la popular cursa de la Mercè, així com un centre neuràlgic de diferents celebracions barcelonines al llarg de l'any, com la Festa de la Mercè (amb concerts variats i el Piromusical) o la desfilada de l'Orgull. L'avinguda està recorreguda, en les seves voreres, per un seguit de fonts i cascades, que són il·luminades a diferents festivitats de l'any. (Font: Viquipèdia)

Comments

You can add a comment or review this trail