Montlude per Vilamós

Montlude per Vilamós

Bonic ascens al Montlude (2518 m) per el vessant sud de la muntanya des de la població aranesa de Vilamòs per la vall de Varradós i la Serra de Montlude. La idea inicial era partir de la cabana d’Ushera i fer des d’allà la pujada fins al cim, però no vam tenir en compte la logística d’accés al punt de sortida de la ruta, ja que el tram de pista forestal (força llarg) que cal fer fins a arribar a la cabana és completament impracticable per un turisme. Cal portar un 4x4 per fer la sortida des d’allà.
Un cop fet aquest important aclariment em centraré en la crònica de la ruta que discorre en bona part per una pista forestal que va pujant en sentit nord-est (ascendent) tot resseguint el PR- 114, però que podrem anar esquivant amb petites dreceres situades al marge del camí on trobem corriols que es dirigeixen cap al nord-est. La ruta passa per la Cramba de Varradós (una estació d’aigües). Des de la Cambra avancem uns 750 metres mantenint el rumb que portàvem i seguint les fites del PR ens deixarà a una cruïlla de camins on hi trobem un abeurador. En aquest encreuament, prendrem la pista que manté rumb i que surt cap a la nostra dreta ( nord-est). A continuació fem un tram de poc més d’un quilòmetre on el camí planeja força i només pujarà una mica en el tram final. Aleshores arribem a un revolt on veiem un rètol que ens indica el Montlude en direcció nord-oest (330º). Ens trobem a la cota 1580 m, així doncs ens resten encara gairebé 1.000 metres de desnivell per coronar el cim. Tot just ara comença la part més maca de la ruta.
El camí segueix per un tram inicial amb fort pendent que de seguida torna a suavitzar dirigint-nos cap al nord-oest (330º). Creuem el barranc de Sant Joan i redirigim el rumb cap al nord-est (45º) fins a la cota 1720 (aproximadament) on el camí es reorienta cap a l’oest, passant d’una zona d’obaga a una de més oberta que ens comença a deixar vistes espectaculars de les muntanyes. Anirem seguint un sender empedrat que va pujant amb un pendent considerable en sentit oest i que ens deixarà en un encreuament amb una pista de terra ample. Haurem superat uns 220 metres de desnivell positiu en uns 800 metres de distància.
A la cruïlla prenem la pista que marxa amb un rumb nord-est i que seguirem durant un quilòmetre i mig aproximadament (el primer tram de 700 metres és completament pla i el segon tram comença a pujar suaument fins arribar a la cota 2000 m). En aquest punt el camí va seguint per la pista però aquesta es redirigeix cap al nord on desprès de tres revolts marcats en trobarem un quart a la cota 2060 m on podrem fer drecera trencant muntanya amunt cap al nord (fent camp a través) i ens deixarà a la planuria del Prat Eth Plan des d’on podem observar el Tuc de Sacauba i la Montanha d’Ushera al nostre davant.
En aquest punt, seguirem per la carena en sentit oest fins a arribar a la Passada de Simonet (2115m). També teniu l’opció d’arribar a aquest punt per la pista sense passar pel Prat Eth Plan (però crec que val la pena realitzar aquesta variant). A la collada de Simonet prenem la pista que baixa en sentit nord-est i va a buscar el barranc de Margalida que baixa amb les aigües que recull de l’Estany Llong de Vilamòs i l’Estany Redón de Vilamòs. El primer dels llacs el veurem just creuar el torrent i a continuació el camí puja una mica cap al nord-oest, tot deixant la pista (però seguint sempre la pintura groga del PR) i arribarem a una zona força plana (cota 2.100m) on hi trobem dues cabanes i un rètol que ens indica el Montlude a 1,6 km amb una estimació de temps d’una hora i mitja per arribar-hi des d’aquest punt. Seguim un rumb de 60º durant 500m fins l’Estany Redón (2210m), un llac amb forma de cor que deixa unes vistes fantàstiques.
Mantenim rumb i encarem un tram amb pendent més fort on superem 130 metres de desnivell en poc més de 400 metres. En aquest punt trobem un rètol que ens indica un corriol que puja cap al Montlude cap a l’oest (260º) durant uns 300 metres on encarem el tram final pel llom de la carena (305º) que en poc menys de 200 metres de distància i 70 metres de desnivell acabem coronant el cim.
El camí de descens seguit per baixar el Montlude, cal dir que no és el mateix que segueix el PR si no que és una opció més directa i que va seguint un rumb sud-oest. Entre la cota 2250 i 2300 passa per una cinglera on hi ha pocs suports i no gaire bones preses. No comporta cap dificultat per a algú acostumat a progressar per terrenys de certa complexitat vertical (habituats a ferrades, escaladors), però és preferible tornar pel camí d’anada si es vol evitar aquest tram. Superat aquest tram, seguim avançant amb un rumb sud-oest i ben aviat enllacem amb el camí que hem seguit a l’anada per pujar, aquest cop el prenem en sentit descendent i ens deixarà novament a la cruïlla de les cabanes.
El camí que seguirem de tornada des d’aquest punt serà el mateix que vam fer per pujar, però aquest cop desfarem tot el camí fins a Vilamós on ens queden encara 7 quilòmetres i 850 metres de desnivell negatiu.