Montmagastre (100 cim)

De camí al coll de Comiols per la carretera L-512 d’Artesa de Segre a Tremp, destaca al mig dels camps de conreu d’aquest sector de la Noguera, una estètica muntanya de forma cònica, que sembla sortida del no res i que realment crida l’atenció, el Montmagastre. De camí al Pirineu hi hem passat multitud d’ocasions i sempre ha quedat en el calaix dels temes pendents, quan la seva ascensió realment tan sols suposa esmerçar-hi poc més d’una hora. Al marge de la panoràmica que ofereixen els seus 763 mts. d’alçada, ens trobarem amb el conjunt arquitectònic que el corona, tot i que en estat ruïnós, com els fonaments dels murs del que va ser el castell de Montmagastre, declarat bé cultural d'interès nacional, havent estat un dels referents més importants en la lluita per la Reconquesta, a l'edat mitjana, sobre les restes del qual s’alça el vèrtex geodèsic que hi ha al seu capdamunt, tot i que l’edifici més destacable és l’església de Sant Miquel, d'una única nau, allargassada. Una inscripció del 1.643 a la dovella d'una porta indica una data de reconstrucció, tot i que el temple està aixecat damunt unes estructures antigues, probablement de finals del segle XI. Destaca encara dempeus el malmès campanar, però el que més crida l’atenció és l’absis romànic, de considerable altura, amb elements llombards, en el qual es conserven pintures murals del segle XIV. Escampats als peus del conjunt medieval, s’hi troben restes del cementiri, de l'antic poble i els antics bancals dels camps de correus, però també s’hi troben trinxeres excavades durant la guerra civil.
Tot plegat, juntament amb un dolmen, del que en parlarem, es visita en una curtíssima sortida, que començarem al costat del mas de Cal Donzell, a l’esquerra de la carretera local que duu al disseminat de Montmagastre, poc abans d’arribar-hi. Un rètol ens indica l’inici de la caminada per la pista que passa pel darrere del mas, fins trobar, després de passar una bassa i un punt d’aigua contra incendis, un encreuament on en un arbre hi ha un parell de rètols de fusta esborrats. Girem fort a l’esquerra i encarem la pujada (en algun punt costeruda) per un senderó molt fressat, que ens deixa a l’església de Sant Miquel, que visitem, per acabar de pujar els 30 mts. de desnivell que ens deixen al vèrtex geodèsic. Tornarem seguint un altre corriol, que baixa fort en direcció a l’absis romànic, de visita obligada, per recuperar al davant de la porta on hi ha la dovella gravada, el camí de pujada, que ara encarem en sentit contrari, fins un encreuament no senyalitzat a l’esquerra, en una zona on hi ha força restes de murs de pedra, per on marxarem seguint un sender evident, arribant al cap de poca estona de nou a un parell de rètols de fusta, en aquest cas visibles: “Poble vell i castell”, que és d’on venim, i “Camí de Folquer”, que no seguim, sinó que ho fem a la dreta per situar-nos en una pista, per la que marxem cara avall. Podríem seguir-la fins al lloc on tenim el cotxe, però en el nostre cas, just deixem enrere la bassa d’aigua, en un punt on veurem la cruïlla amb una altra pista, travessem pel perímetre uns camps de conreu fins arribar a la carretera, a l’altre costat de Cal Donzell, on hi ha un rètol que ens senyala l’existència d’un dolmen. Ens endinsem en un bosc d’alzines, seguint restes de camí, fins arribar a una zona de llastres de pedra, on deixem estar les fites i girem a l’esquerra uns pocs metres fins trobar-nos amb l’anomenat dolmen de Cal Farré, datat entre el 2.200 a.c. i el 650 a.c., format per un grup de pedres verticals, amb la llosa que feia de coberta (de grans dimensions, en la que hi destaquen tres marques gravades) caiguda al terra, al costat del monument megalític. Un cop feta la visita, tornem enrere cap a la carretera, si fa o no fa pel mateix lloc per on hem vingut, donant per enllestida aquesta curtíssima caminada, amb força elements d’interès cultural.

Text de xrs1959