MONTMAGASTRE (100 CIMS FEEC) DES DE MONTARGULL-MARE DE DÉU DE LA VEDRENYA-DOLMEN DE MONTMAGASTRE-SANT MIQUEL DE MONTMAGASTRE

Inoblidable ruta on pujarem al Montmagastre, un dels 100 cims de la FEEC i potser el més emblemàtic e icònic dels cims de La Noguera, amb la seva inconfusible forma de majestuosa piràmide aïllada, que el fa visible des de molt punts de la comarca. A més a més passarem per la singular ermita de la Mare de Déu de la Vedrenya, pel poble de Montmagastre, l'actual i les restes del poble vell, així com les restes de l'abadia de Sant Miquel de Montmagastre, abans d'assolir el cim. Es tracta d'una ruta senzilla i molt recomanable de fer sobretot a la primavera, en primer lloc per les temperatures i per l'aspecte dels camps de conreu, en tot el seu esplendor durant aquesta estació.
Comencem la ruta sortint el poble de Montargull, situat a sobre d'un turó i pertanyent a l'extens terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca lleidatana de La Noguera. Sortint per un dels carrers que rodegen el pobles, agafem una pista que baixa a l'esquerra i que passa al costat de la granja de Cal Miquel. A la següent cruïlla que trobem girarem a l'esquerra i després, a l'alçada de la Cabana del Gavarrell, km 1,6, anirem a la dreta per passar al costat d'una granja de porcs. A la següent cruïlla sortirem a la carretera i anirem a l'esquerra passant pel davant de Cal Gironet. Arribarem a un punt on prendrem una drecera que travessa el bosc, per evitar una llarga corva que fa la carretera. Tornats a la carretera arribarem a tocar de la Vedrenya. Atenció perque on està la primera senyal, a la dreta si seguim arribarem a la casa de la propietat privada de La Vedreya, on el bordar dels gossos recomanen fer una anada tornada no gaire llarg una mica més endavant per visitar la singular ermita de la Mare de Déu de la Vedrenya del s. XII que té com a element curiós que un dels cloquers del seu campanar és en realitat el cap d'un obús, col·locat enlloc de les campanes originals durant la guerra civil, on era usual fondre les campanes d'esglésies i ermites per construir baines de bales. Ja no tornarem a sortir a la carretera, ja que on hem fet l'anada i tornada agafarem un corriol que puja dreta amunt i que s'endinsa al bosc seguint un bonic corriol que travessa el Serrat del Samsó. Sortits del bosc a uns camps, ja podrem veure al fons, imponent, l'esvelt i acinglerat cim del Montmagastre. A la dreta dels camps seguim la pista que ens durà a la cruïlla de Cal Teixidoret, a l'alçada d'un dipòsit. Seguint a l'esquerra la pista arribarem a un punt, cap al km 6,7, on unes fites ens indiquen que abandonem la pista seguint un corriol fitat que ens porta al Dolmen del Montmagastre o de Cal Farré. Seguint el corriol acabarem sortint a la carretera de Montmagastre a l'alçada de la senyal que indica on es troba el dolmen. Tenim el cim davant de nosaltres, però pujarem per la part del darrera, així que, seguim la pista a la dreta per arribar al nucli principal del petit poble de Montmagastre. Anem cap a l'esquerra seguint la pista que sembla envoltar la muntanya fins arribar a uns camps on pujant a l'esquerra, els atravessem i trobem el camí inicialment fitat que puja al cim, que assolirem després de superar uns 140 m de desnivell positiu. La pujada al cim és de les que no s'obliden, sobretot quan el corriol passa pel vell mig dels carrers que conformaven l'antic poble vell de Montmagastre, gairebé desaparegut per la vegetació i les heures que han conquerit els murs i parets de les seves cases. El poble, a peus de la canònica de Sant Miquel que visitarem a continuació, va ser abandonat quan la població va baixar al pla. L'indret, sobrecull i no deixa indiferent a ningú, especialment si pensem que estem a un lloc carregat d'història com a punt estratègic dins la frontera nord àrab, a una terra de conquesta i reconquesta del Comtat d'Urgell. Abans d'assolir el cim passarem per les ruïnes de l'església de Sant Miquel de Montmagastre, que és el que queda del que al s.XI va ser el monestir i posterior abadia canonical de Sant Miquel en temps d'Ermengol I i Arnau Mir de Tost posteriorment. Tot i el seu estat ruïnós, quan entrem a l'església podem apreciar la grandiositat del complex, destacant com, a una part del presbiteri podem observar restes de pintures que pel que sembla van ser arrencades i venudes i que ara es troben al MNAC. Al cim de la muntanya trobem el vèrtex geodèsic del Montmagastre (762 m), que derivat del llatí Mamma-Castri, que vol dir turó en forma de mamella. Les vistes des d'allà són envejables, ja que, en no tenir muntanyes a cap dels costats, tenim una vista de 360 º podent veure cap al sud tota la plana de l'Urgell i la Segarra, cap a ponent les Serres de Sant Mamet i del Montsec, i al nord serralades prepirinenques com Comiols i Boumort i més al fons, el Pirineu. Baixem del cim per un corriol on trobem alguna fita i que s'encara cap a ponent, passant per un dipòsit i acabant sortint a la carretera de Montmagastre que abans vam agafar a la dreta. Allà trobem un pal indicador per pujar al cim, ja que és aquesta la pujada més curta i utilitzada per fer el cim. Anem a la dreta i a la següent cruïlla tornem a agafar la pista a la dreta, que seguirem apropant-nos al Barranc del Rei. Cap al km 12,3, prenem la pista a l'esquerra, als peus del petit cim rocallós del Puitarró. La pista sembla desaparèixer, haveny de baixar un petit resalt que ens deixarà a la continuació de la pista a l'alçada d'una caseta ben visible. Assolida altra cop la pista, passarem pels marges d'uns camps per continuar sense problemes per l'anomenat camí de l'Era i un cop passats davant de la granja de Cal Mingo, arribar ja gairebé a Montargull tancant l'interessant volta.