Montmajor (100 cims) des de l'Hostal de la Vall del Bac, Garrotxa.

El Montmajor és una muntanya de 1.074 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa. Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Aquesta és una ascensió que teniem pendent de fer des de fa molt de temps, avui l'hem considerat indicada per començar l'any 2024.
Hi ha dues opcions per pujar-hi: des de Toralles o des de la Vall del Bac. Nosaltres ens hem decidit per la segona opció.
Així doncs, hem anat fins a la Vall del Bac per l'estreta carretera asfaltada que comença a la GIV-5221 un cop passat Castellfollit de la Roca en direcció a Oix. El trencant és just abans del restaurant Can Bundància.
Després d'uns 11 km per aquesta carretera arribem a l'antic Hostal de la Vall del Bac, ara tancat, i aparquem.
Comencem a caminar direcció a Oix. Anem seguint un corriol que es va enfilant de mica en mica i que ben aviat es converteix en un considerable pedregal que gairebé no deixarem fins a arribar al cim. S'ha d'anar ben calçat.
Un cop fetes un parell de bifurcacions, arribem al Coll de Toralloles (segons l'ICGC) o Coll de Reverter (segons el pal indicador que hi trobem). En aquest punt hem de seguir cap a l'esquerra, indicat Montmajor, ja que cap a la dreta aniríem a parar a Toralles i Oix. Els que vulguin fer la ruta més llarga, també la poden fer circular anant a parar a aquest mateix indret a la tornada. Nosaltres hem pujat i baixat pel mateix camí.
A partir d'aquí ja no hi ha marques de pintura i fins al cim anem trobant fites de pedra, algunes de ben originals.
La pujada és molt agradable, pel mig d'extensos alzinars i ben ombrívola.
Encara passarem per una altra collada, el Coll de Galters (no hi ha cap senyalització) i seguim enfilant-nos sense parar en direcció al cim.
Poc abans d'arribar-hi trobem un parell de faigs solitaris, força malmesos, però encara vius, i un cop passat el segon arribarem a una ampla zona sense arbrat, amb molta pedra a terra, que ja ens permet tenir una bona panoràmica del Pirineu.
El cim és a tocar, força cobert d'alzines que ens deixen poca vista cap a les bandes sud i oest, però molt millor cap al nord i est.
Podem contemplar el Bassegoda, el Canigó, Vallter, etc. i gairebé sense neu, que per l'època que som és molt preocupant.
Com he dit abans, la tornada la fem pel mateix camí. No és una ruta circular.