Montmeneu - Camins alternatius

Durada de la ruta: 1h57m. Temps en moviment: 1h18m. Un dels tants dies que anem a Montmeneu, però avui pugem per la cara sud, que ja ho hem fet altres vegades, però baixarem per un lloc que no hi hem baixat mai, som-hi. Deixem el cotxe a la vora de la pista de les mines, al lloc on hi ha el pal indicador de Montmeneu, i comencem a pujar. Aviat trenquem a la dreta per les oliveres i després agafem el camí que puja pels pins, per cert, hi ha molta processionària, fa bon temps i ja fa dies que han baixat dels pins. Arribem a un camp de sembrat i nosaltres per la vora, després agafem un corriol que puja. Acabem el corriol i pugem per un altre camp que no hi ha res i fem cap a uns bancals d'oliveres que estan erms, nosaltres amunt, arribem al camí. Més endavant, tornem a entrar en un altre tros d'oliveres, caminem fins al cap, i comencem a pujar pels matolls. El camí al començament no es veu gaire, més endavant està molt més clar, no té pèrdua. Per arribar a dalt hi ha una mica més de desnivell, però s'hi arriba bé. Bona panoràmica, i hi ha tanta processionària, que arriba fins aquí dalt, sort que l'Audrey no li fa ni cas, si no tindríem un problema. Bevem i fem un mos, contemplem els 360 graus del panorama i cap avall, la baixada és una altra cosa. Al començament no sabem per on baixar, mirem una mica i ens decidim. La primera part té força desnivell i s'ha de vigilar força, no hi ha camí i la terra no està molt compacta, jo he baixat una mica de cul, però no m'he fet res, els bastons, importants. Després és més fàcil, hi ha alguna traça de sender, i es nota que algú hi ha passat. El tram final també és, campi qui pugui, entre matolls i aigüerades. Arribem al camp d'oliveres i ara tot és bufar i fer ampolles, arribem al camí principal i som-hi cap avall. Abans d'arribar al cap, ens desviem per un camí a l'esquerra i fem cap per on hem vingut, i som-hi fins arribar al final, on hem deixat el cotxe. S'ha de vigilar al començament de la baixada, però tot el demés no ha estat gaire complicat, bé, m'agrada buscar camins alternatius. M'he deixat de posar un parell de banderetes, però no les fotos. Apa doncs, Salut i Xiruques.