Montnegre

La Diputació de Barcelona, a travès del perfil "Barcelona és molt més" publicà la ressenya "Montnegre carener (S-C 103)" [http://bit.ly/SL-C103] proposant un circuït amb origen i final Sant Martí de Montnegre. La ressenya no inclou el temps necessari per fer el recorregut i la descripció del camí és força ambígua així que hem volgut conèixer'l i afegir una mica més d'informació.

Arribem al punt d'orígen des de Sant Celoni per la carretera del Montnegre. Prenem aquest via al quilòmetre 57,5 de la C35, poc més enllà de la caserna de Bombers. La carretera creua el Vilardell i deixa enrere la urbanització dels Boscos del Montnegre i continua, ja sense pavimentar, en contínua ziga-zaga. Alguns indicadors de Parcs de la Diputació "Sant Martí de Montnegre" i, sobre tot, les marques vermell i blanc del GR 5 ens duran fins a un aparcament (6-8 cotxes) senyalitzat a pocs metres de Sant Martí de Montnegre amb plafons d'informació general del Parc i, específicament, del sender local SL C-103.

El sender, circular, es pot fer indistintament en un o altre sentit tot i que la senyalització està exclusivament girant en sentit anti-horari. Nosaltres vam fer la caminada a la tarda, poc després de dinar, de manera que vam optar per girar en sentit horari i així, planejar al principi per, ja amb la digestió feta, fer front als trams de pujada.

Des de l'aparcament [492 m] prenem l'ample pista en direcció est cap a Hortsavinyà, Tordera i Calella i que coincideix amb el GR-92. Després d'un tram de descens, el camí planeja passant a prop del mas de Can Preses [9 min; 458 m], de l'Alzina Grossa [14 min; 451 m] i remunta suaument fins arribar a una cruïlla [33 min; 485] on deixem el GR-92 per continuara la dreta (S), també per pista, en pujada decidida cap a l'ermita de Santa Maria de Montnegre. El camí passa al costat d'un faig on neix un fil d'aigua, la Font dels Degotalls [56 min; 610 m]. Seguim uns metres més fins arribar a Santa Maria de Montnegre [1h; 622 m] es tracta d'una ermita edificada al s.XVIII que va quedar enrunada després de la guerra incivil i va ser reconstruïda al 2009. Al costat de l'ermita hi ha una petita farmaciola de fusta.

Enfront de l'ermita, a l'altre banda del camí, hi ha el recordatori a un roure monumental (Quercus pubescens), ja desaparegut, junt a un roure jove que, asseguren, prové d'un esqueix d'aquell. Als peus del roure hi brolla una font, la més abundosa del nostre recorregut.

Continuem el nostre recorregut pel camí que arrenca a la dreta (O) de l'ermita. No veureu fites, recordeu que el camí l'han marcat les autoritats del Parc, pocs senyals i només en sentit contrari al nostre. El camí desemboca a la Plana de la Tanyada [1h 14 min; 713 m] seguim cap a ponent. Se'ns ofereixen tres opcions però, en han promès carena, així que seguirem pel del mig (el camí senyalitzat és el de la dreta, una mica més baix). Continuem en pujada fins a un petit trencall, amb cadena, que duu a una estació metereològica [1h 17 min; 731 m]. Retornem al camí principal per un breu tram de baixada [1h 19 min; 718 m].

Som en una cruilla de múltiples camins, seguim a l'esquerra (O) en pujada, que ens durà al punt culminant de la serra, el Turó Gros [1h 26 min; 764 m]. El cim està ocupat per una enorme torre de guaita, el creixement del bosc obliga a aixecar-se molts metres per a tenir visibilitat per sobre de les capçades. A prop de la torre hi ha una farmaciola, semblant a la que hem trobat a Santa Maria.

Seguim per la carena per l'ample pista, en alguns punts els camins es multipliquen, probable resta d'antics treballs forestals. Nosaltres seguim pel més proper a la carena tot i que no sempre coincideix amb el que duu les marques de sender local. De vistes, poques, som en mig d'un frondós bosc amb faigs, roures, alzines i pins. La única oportunitat de veure el mar la tindreu al Coll de Basses [1h 38 min; 726] on la carena és a pocs metres a l'esquerra del camí, tindrem prou amb desviar-nos un moment per albirar entre els arbres el mar a l'altura de Calella.

Cal remarcar que a la cartografia hi ha dos punts com a Coll de Basses: aquest on som ara a la cartografia oficial de l'ICC i IGN i un altre, més endavant, als mapes d'Editorial Alpina. Parcs de la Diputació usa un o l'altre segons el cas. Nosaltres els hem marcat tots dos com a punts de referència per evitar confusions.

A partir d'aquí el nostre camí rep per l'esquerra el GR5 i comença a davallar cap a Sant Martí. Passem per una gran alzina i, tot seguit, una nova cruïlla de camins (Coll de Basses Alpina) [1h 43 min; 695 m], deixem l'ample pista per seguir, enfront (N) per un camí marcat amb fites vermell/blanc del sender dels Miradors GR5 i (només en sentit invers) el verd/blanc de l'SL C103. Baixem per un alzinar esclarissat amb alguns grans exemplars d'arbòs (Arbutus unedo) i seguim fins a la cruïlla de Terra Negra (pal indicador) [2h; 554 m] lloc on coincideixen els dos senders que seguiem, el Sender Mediterrani (GR-92) i el Camí del Nord o Mataró-Canigó (GR-83).
Continuem a ma dreta (NE) per la unió de tots quatre senders fins arribar, en mig quart, al punt on hem iniciat la caminada [2h 7 min; 492 m].

A tocar de l'aparcament hi ha un restaurant i 200 m més enllà l'església i rectoria de Sant Martí, un racó realment bucòlic i amb bones vistes cap a la depressió de la Tordera i el massís del Montseny. Un petit afegit a la caminada que no us heu de perdre.