Montnegre - Corredor: De Santa Maria del Montnegre a Sant Martí del Montnegre i Turó Gros.

Font del Montnegre.

Deu d'aigua perenne que raja al bell mig d'un muret de pedra granítica que descriu una composició simètrica amb tres graons a cada costat. La font es troba en terres de l'antic mas, al peu de l'antic camí del Montnegre que comunicava Sant Iscle de Vallalta amb Sant Celoni a través del coll de Mas Pons o coll de les Basses.Al seu darrere hi ha un bosc d'alzines que s'enfila fins a la carena i al davant hi ha una petita plataforma equipada amb dos banc de fusta, a mode de mirador. Un rètol adverteix que es tracta d'aigua no tractada. Fins fa poc, en aquest indret hi creixien dos faigs ufanosos, que es beneficiaven de la infiltració de l'aigua sobrant. El primer va morir anys enrere i el segon ho ha fet recentment, afeblit per la sequera i producte d'una ventada. Tenia una soca de 3,4m.

Esquerra amunt.

Santa Maria del Montnegre.

En alguns enclavaments de la muntanya perviuen elements alhora útils i simbòlics, ancestrals i religiosos: és el cas del roure, la font i la capella de Santa Maria. El petit temple va ser construït al segle XIX, però va enrunarse al llarg del segle passat. L'any 2009 va experimentar una profunda restauració que n'ha consolidat les restes i n'ha reconstruït el sostre i la façana principal.

Roure monumental.

Font de Santa María.

Font del degotall.

Bagues de castanyer.

Font del Carboner.

Alzina grossa de Can Presses.

Al cor del sot Gran de can Preses podrem contemplar l'alzina Grossa. Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual que el roure de Santa Maria, l'alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l'enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s'intenta allargar la vida de l'arbre. Uns metres abans, al marge esquerre del camí, es troba un altre forn de carbonet, amb la xemeneia encara visible a l'interior.

Esquerra.

Sant Martí del Montnegre.

Sant Martí del Montnegre és una església mil·lenària (any 998). Es troba dins de la demarcació del Bisbat de Terrassa. Des de l’any 1990 està a càrrec dels frares caputxins però antigament, Sant Martí de Montnegre era una petita població de masos i veïnats dispersos, atès que la orografia del terreny dificultava la colonització de la zona. El nucli d'aquest petit poble està format per ca l'Auladell, l'hostal, la rectoria i l'església parroquial. El terme i l'església ja consten l'any 998. El 1889 hi havia 230 habitants, però tot just a mitjans del segle XX, la població diminuí, i el 1981 es registraren només 9 habitants, repartits en dues cases. A més, a prop de l'església hi havia un petit castell que pertanyia a la família dels Gualba. Aquesta construcció, més que tenir usos defensius o residencials, simbolitzava el poder senyorial. D'aquest castell, però, només es conserva alguna pedra al turonet embardissat del costat de l'hostal, ja que al segle XV, a causa de guerres dels Remences, va quedar enrunat. D'altra banda, sembla que l'edifici de l'hostal i ca l'Auladell van servir de quarter i infermeria a les tropes carlines, durant les guerres que van enfrontar carlins i lliberals (1872-1876).

Racó de la Pau.

Dreta amunt.

Arbre caigut.

Esquerra.

Dreta.

Coll de Basses. Dreta.

Unes alzines monumentals que es troben a la pujada ens indiquen que s'arriba al coll de Basses, un punt peculiar i estratègic.

Roureda i faigs de'n presses.

Turó Gros.

El turó Gros o de la Telefonista és un dels dos cims més alts del Montnegre (758 m), amb una torre de guaita d'incendis.

Esquerra avall.