Montnegre Corredor: Pujada al Montalt (100 cims) des del Santuari de Lourdes.

Download

Trail photos

Photo ofMontnegre Corredor: Pujada al Montalt (100 cims) des del Santuari de Lourdes.

Author

David_JL

2,936 105 2650

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 5.44 mi
Elevation gain: 1,345 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,345 ft
Max elevation: 1,908 ft
TrailRank: 55
Min elevation: 677 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 2 minutes
Time: 2 hours 51 minutes
Coordinates: 1538
Uploaded: July 29, 2023
Recorded: July 2023

1 Clap

near Arenys de Munt, Catalunya (España)

Viewed 81 times, downloaded 3 times

Trail photos

Itinerary description

Travessa circular clàssica per pujar al turó de Montalt, 100 cims del Maresme , sortint de l'àrea de lleure del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes a Arenys de Munt.

Punt d’inici: Santuari de la Mare de Déu de Lourdes a Arenys de Munt.

Deixem el cotxe al pàrquing del Santuari i començarem la travessa visitant l'àrea de lleure i la capella. Continuem per la riera del Torrent de Milans ara sec endinsant-nos a l'ombrívol bosc de ribera, passant per la font de l'aigua roja i la font de Can Jaume Alzina, fins arribar a la creu de terme de Rupit. Arribats a aquest punt, agafarem la pista a l'esquerra per continuar pujant entre alzines fins al coll de la Ferradura on prendrem un corriol pel bosc a la dreta, guanyant inclinació ràpidament per arribar al Montalt. Assolirem el cim, deixant el corriol per on transitem, tombant a l'esquerra per un altre més estret i poc fressat que quasi ens el passem de llarg. Signem el llibre reservat als excursionistes que arriben fins aquí (recomano als propers senderistes que portin una nova llibreta per signar perquè les existents estan plenes) i iniciarem la baixada des de el cim per un corriol inclinat que ens porta de nou fins al Coll de la Ferradura per desviar-nos en direcció de la masia de Can Corral. Des d'aquí, avançarem ràpidament per pista i més tard per un corriol ascendent a la dreta senyalitzat per marques grogues per fer el cim del Turó de Ca l'Amar, presidit per un gran màstil amb restes d'una senyera. Des d'aquí, només resta baixar al santuari per un corriol força inclinat on necessitarem parar atenció per no perdre-ho i ajudar-nos dels arbres per anar baixant fins sortir a un altre transversal i més planer que agafarem a l'esquerra i que ens portarà al punt d'inici.

Waypoints

Parc de Lourdes.

Espai d'esbarjo que està abrigat per una important massa arbòria. A les esplanades del voltant del Santuari de Lourdes s'han instal·lat diferents taules i barbacoes sota dels arbres que serveixen d'espai de lleure i esbarjo. Els arbres situats a l'est del santuari són pins insignes (Pinus radiata), mentre que els de l'oest estan formats principalment per alzines (Quercus ilex).

Santuari de ls Mare de Déu de Lourdes.

Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha.

Font del Santuari.

Pont de Ca l'Artés. Esquerra.

Plataners de la font de la Milans.

Esquerra.

Font de l'aigua roja.

Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi "ferruginosa".

Font de Can Jaume Alzina.

Esquerra.

Creu de Rupit.

Contràriament al que es creu, el topònim de la Creu de Rupit fa referència a una cruïlla de camins. És un vocable antic, semblant a altres de la zona del Maresme: Collsacreu, Creueta, Creu de Canet. Tots ells fan referència a punts on es creuen camins. Geogràficament, la Creu de Rupit és el coll que separa les conques de les rieres de Sobirans i Canyamars, una important cruïlla de camins que porten a diferents llocs del Vallès i del Maresme. A més, en aquest punt de Rupit sempre hi ha hagut una creu; és un element emblemàtic que constitueix una fita dins del paisatge de l'entorn de Rupit. El paisatge aquí dalt combina espais oberts, com la plana de Rupit, amb espais amb boscos densos de pins, alzines i sureres.

Photo ofEsquerra. Direcció Coll de la Ferradura.

Esquerra. Direcció Coll de la Ferradura.

Alzinar del forn de la pega.

Photo ofColl de la Ferradura. Corriol a la dreta.

Coll de la Ferradura. Corriol a la dreta.

Esquerra amunt.

Esquerra.

Coll de Paietes, esquerra.

Dreta amunt. No perdeu de vista la pedra a l'esquerra i el pi pinyoner a la dreta. No els ho passeu de llarg.

Turó de Montalt.

Vertex geodèsic.

Esquerra avall.

Avall.

Esquerra.

Esquerra. Direcció El Corral.

Rocar de la plana dels lladres.

Torrent del Corral.

Esquerra.

El Corral.

El Corral d'en Forn és una masia dels segles XVII i XVIII, situada al vessant sud-oest del Turó de ca l'Amar. Arquitectònicament no és una de les masies més destacades però, situada a uns 400 metres d'altitud, sí que en va ser una de les referents respecte l'estil de vida de muntanya. En aquesta masia, la família Forn de Torrentbó hi tenia el ramat, d'aquí el nom de Corral d'en Forn. A més del corral, hi havia conreus, com ara la vinya, que va poder ser conreada a aquesta altura perquè es trobava al costat solell.