Montnegre Corredor : SL C-102, Les Torrenteres.

Excursió de distància mitjana amb un tram de desnivell pronunciat a l'inici. L'itinerari està senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd, SL-C 102) en fites de fusta. Es tracta d'un itinerari per a vianants tot i que poden circular vehicles per algunes de les pistes que utilitza.

Punt d’inici: Trencall de l’accés a Can Goita, camí de Sant Andreu a la vall de Can Mates.

Trobem la fita d’inici al trencall del camí de Sant Andreu a la vall de Can Mates, just a tocar de l'accés a Can Goita. Iniciem el recorregut en sentit antihorari endinsant-nos a la dreta en la vall del torrent de Can Mates, esquitxada de masies, camps de cultiu i cavalls de la hípica que trobem davant de Can Mates o Mas de Vallalta. Deixem enrere Can Matet i Can Jan Llort on trobem un bosquet d'alzines a l'esquerra tot i que aquest arbre és present per tot el recorregut, per arribar en pujada continuada al Coll de l'Era d'en Mora on tombem a l'esquerra per on continua enfilant-se el camí donant pas a vistes de Callella i el litoral emmarcades en la frondositat dels boscos del Montnegre.
Creuem amb cura la BV-5126 per continuar enfilant-nos més amunt fins al Coll de la punta de Garbí on dalt de tot existeix un gran radar d’aviació. Un cop al coll, prenem el camí de baixada fins al coll de Sant Andreu per l'obaga per visitar l'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda (en arribar a la carena trobem un corriol força ombrívol amb indicacions violetes i blanques amb la flor de lis dels escoltes que ens porta directes a Sant Andreu sense pujar a la punta de Garbí). Descansem sota els pins al voltant de Sant Andreu i seguim les marques del SL C-102 que girem a l'esquerra abans d'arribar a la Creu dels Tres termes per baixar en paral·lel a les Torrenteres: Els boscos del Montnegre ens ofereixen sovint racons humits que contrasten amb l’ambient habitualment sec de les formacions mediterrànies i que tenen un alt valor ecològic, ja que són un ambient idoni per a nombroses espècies. Les Torrenteres és un d’aquests indrets que esdevé un oasi de frescor a l’estiu encara que no portin gaire aigua. Continuem baixant ara trobant-nos Eucaliptus, verns, bedolls, falgueres, plataners i d'altres espècies típiques del bosc de ribera fins que el camí esdevé en carrer, a trams, pista de terra; a trams, asfalt, que sense deixar-lo, ens retorna al punt d'inici.