Montnegre-Corredor: SL-C 105, el Pla dels Forcs.

Esquerra Can Bosc.

Ermita de la Salut.

Ermita feta construir l'any 1885 pels amos del mas Santa Victòria (l’actual Can Vila) per aconseguir la curació de la seva filla. Està situada prop de la font del mateix nom. Sembla que antigament ja hi hagué una primitiva capella (segle XIV), que al segle XVIII ja estava derruïda. L'actual edifici és senzill, de planta rectangular amb absis semicircular i espadanya. El darrer diumenge d’agost s’hi celebra l'aplec de la Salut.”

Dreta, passem el pont.

Esquerra. Travessem la riera.

Dreta amunt.

Suro.

Panorámica

Panorámica

Esquerra. Deixem el GR 5.

Rocar.

Suro.

Pla dels Forcs. Esquerra.

Pedra de les Olles.

El Pla de Forcs es troba a l’àmbit del Montnegre, prop d’una cruïlla de camins sobre la capçalera de la vall de la riera de Vallgorguina. El lloc és conegut com la Pedra de les Olles, pla de Forques o pla de Feres i és punt de partió dels termes de Vallgorguina, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. En aquest lloc hi ha un agrupament de tres grans pedres granítiques, una de les quals, l’anomenada Pedra de les Olles, té més de vint cúpules o cassoletes insculturades, que no semblen tenir un origen natural. L’any 1988 Ricard Pascual Guasch la donà a conèixer dins la publicació Espacio, tiempo y forma, serie I, Prehistoria. La roca té una planta aproximadament triangular, amb una gran cubeta al centre de 40 cm de diàmetre i 6 cm de profunditat. Al seu entorn tot el bloc està profusament treballat amb diverses tipologies de cupuliformes o cassoletes. En total es compten 19 cúpules circulars, 5 d’el•líptiques més la cubeta, és a dir, 25 cavitats sense comptar els canals d’unió entre elles.!

Coll Senís. Esquerra.

Can Maresme.

Manso Oller. Castell de les dones d'aigua. Monestir budista.

Dreta.

Cova de les dones d'aigua.

”Deien que les dones d'aigua eren molt boniques i vivien en palaus ocults sota l'aigua o en coves a prop de llocs amb aigua. En nits de lluna plena sortien a fer bugada i, mentre treballaven, cantaven melodies encisadores. Si algú era capaç de prendre'ls una peça de roba, la gent creia que en aquella casa mai més es passaria misèria, ja que aquella peça garantia que encara que no es fessin rics mai no els faltaria res del necessari. A la riera de Sant Iscle hi ha un gorg a prop de la masia de cal'Oller anomenat el Gorg de les Dones d'Aigua. Diu la llegenda que una nit va trucar a la casa d'una pagesa que feia de llevadora una noia jove i molt maca que li va demanar que l'acompanyés perquè una seva amiga anava de part. La va portar fins una cova enmig del bosc a prop de la riera on, efectivament, hi havia una atra noia a punt de donar a llum. La llevadora la va ajudar i com a paga l'altra noia li va omplir el davantal d'una cosa que no li va voler dir què era i li va manar que no ho mirés fins que no fos a casa. La pagesa va marxar, però a mig camí ja no va poder aguantar més la curiositat i ho va mirar: eren grans d'ordi i, com que s'imaginava un regal de molt més valor, es va enfadar i ho va llençar. En arribar a casa se'n va adonar que un gra d'ordi li havia quedat engaxat a la roba i s'havia transformat en or. Va tornar enrere a cercar el que havia llençat, però ja no va trobar res.

Salt de les dones d'aigua.

Pont.

Can Bosc.

Casa de colònies (http://www.roureserveis.com/can-bosc-casa-colonies-maresme/) RUÏNES DE CAN VIVES DE LA CORTADA: ”Casa de pagès de planta baixa i dues plantes més. S'observen perfectament els carreus de pedra de les obertures i les arcades dels darrers pisos. Coberta a dues aigües. Estructura de tipus basilical amb modificacions posteriors. Finestres gòtiques senzilles. Cos diferent al costat esquerra.”