Montnegre-Corredor: SL-C 79, la Vall d’Olzinelles

Excursió no massa llarga i agradable que ja vam fer fa anys (crec que encara no existía Wikiloc) i que transcorre per camins amples i corriols de pendent suau.
L'itinerari està molt ben senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd) amb fites de fusta. Al llarg del camí es troben plafons informatius dels diferents elements d'interès. No té pèrdua. Veure més
Comencem a Can Draper, una casa pairal del 1860, i ens introduïm a la vall d’Olzinelles seguint la riera del mateix nom fins a l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles.
Després travessa la riera, penetra pel sot de les Mines, s’enfila als Quatre Camins i retorna a can Draper pel sot de la Remor.
Al llarg de tot el recorrregut hi ha prou punts d’interés:
Pou de Glaç de Can Draper: Pou de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l’obertura, hi ha gravada la data de “1771”. Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Aquesta es recolza sobre una banqueta circular que sobresurt de l’excavació del subsòl.
Pont de Can Plana: Permet creuar la riera de Vallgorguina. La riera neix més amunt de Ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes
Pollancre d’Olzinelles: (Populus nigra): Alçada 26,6 m. Perímetre 2,82 m. Diàmetre capçada 19,5 m (mides 2004). Les seves mides en alçada i perímetre fan del pollancre d’Olzinelles un arbre notable i únic en dimensions al municipi de Sant Celoni. Al seu entorn es descomposa la fusta morta d’altres arbres de ribera sobre els quals hi creixen enormes bolets de soca.
Alzina de la Pega: (Quercus ilex): Alçada 35,8 m. Perímetre 3.6 m. Diàmetre capçada 28,7 m (mides 2004). L’alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides d’alçada, diàmetre de capçada i perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997.
Font i basses de la Pega: La font de la Pega recull les aigües superficials de la riera i omple el safareig de les dues basses. Amb aquestes aigües es regava el camp Gran, situat a la vora de les basses. Diferents elements fan l’entorn especialment agradable, com els plàtans, l’alzina de la Pega, la proximitat de la riera o el banc al costat de la font. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi anava a berenar durant les tardes d’estiu.
Forns de Pega de Can Valls: Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d’uns 2 metres d’alçada cadascun, un al costat de l’altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per l’enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients.
Font del Rector: Petita font arranjada amb bancades laterals situada sota l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles. Embolcallada d’humitat i frescor. Un bell espai on fer una aturada.
Sant Esteve d’Olzinelles: Es va construir entre els segles XVI i XVIII. Té un bell campanar d’espadanya sobre la façana. Adosada a la part posterior hi ha la rectoria, que és un interessant casal de finals del XVI o principis del XVII. En front de la façana, a pocs metres, hi ha el cementiri, encerclat per alts murs. Darrerament, l’esplanada de davant del conjunt de l’església de Sant Esteve s’ha convertit en el centre neuràlgic de la recuperada Festa Major d’Olzinelles, que s’escau el primer dissabte d’agost.
Roures del Quintà de Can Valls: La riera d’Olzinelles creua pel mig de la finca on també hi havia hagut un canal. L’abundant aigua va facilitar el creixement de grans exemplars de roures, pollancres i avellaners.
Bassa de l’Aranyal: S´hi accedeix per una filera de plàtans monumentals. Un indret preciós.
Pont de l’Aranyal: El pont de l’Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l’Aranyal i cap a ca l’Aliba. La seva construcció data de finals del s. XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. Al costat del pont se situen un conjunt d’arbres de mides notables i de gran bellesa.
Cedre de Can Valls: (Cedrus atlantica): Alçada 20,75 m. Perímetre 2,8 m. Diàmetre capçada 15,8 m (mides 2004). El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de Can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.
Font de l’Aranyal:: situada fora de la ruta normal. Cal desviar-se uns minuts però l’esforç paga la pena. Es troba situada en una fresca raconada amb el que sembla un antic banc de pedra ara covert de molsa i envoltat de falgueres.
Aladern fals de Can Valls: (Phillyrea latifolia): Alçada 9 metres. Perímetre 0,77 m. Diàmetre capçada 7 m (mides 2004). L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d’arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners i han motivat la seva forma tortuosa.
L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.
Sot de la Remor: El sot de la Remor recull les aigües de la petita conca creada pels turons de la Trona del Cego, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans, i va a parar a la riera d’Olzinelles poc abans de can Draper. A la seva capçalera s’hi explota la sureda, i a les parts més frescals hi creixen restes de plantacions de pins en antigues feixes.

Nota: Tota la info ha estat extreta dels panells informatius o de Turisme de l’Ajuntament de Sant Celoni.

Salut!