Montnegre - Montigalar [23/09/2018]

Ruta des de Montnegre fins al Montigalar, passant pel Coll del Portell a l'anada, i pel Balcó de les Bruixes, el Pont de la Font Picant, i la Font Picant a la tornada.

La ruta comença just a l'entrada del terme de Montnegre, en el punt on s'acaba la carretera asfaltada (hi ha una cruïlla ampla on s'ha deixat el cotxe). Desfent un petit tram de carretera asfaltada, de seguida es troba a la dreta un pal amb cartells indicatius, incloent la indicació cap al Montigalar. Prenent aquest desviament s'arriba al Coll del Portell, on la pista es bifurca, i on també es pot observar un corriol amagat i embardissat a la dreta. En aquest cas cal prendre el camí de l'esquerra, que s'enfila amunt (el corriol amagat serà l'itinerari escollit per tornar al punt d'inici al final de la ruta). El camí va pujant mica en mica i, en un punt abans de fer una corba molt pronunciada cap a l'esquerra, es pot observar un desviament clar cap a la dreta, que porta al Balcó de les Bruixes; tot i que la intenció és arribar a aquest mirador més endavant, en aquest cas es decideix pujar primer al Montigalar, i arribar al mirador per un altre corriol força més embardissat. Per tant, per aquells que vulguin evitar embardissar-se, aquest desviament és important; es tractaria de pujar al Montigalar i recular fins aquest punt per dirigir-se al Balcó de les Bruixes. Seguint per la pista, doncs, i fent un parell de corbes pronunciades, aviat es troba un cartell que indica la direcció del cim del Montigalar. Prenent aquest corriol, força agradable, cal estar atents i desviar-se'n momentàniament per superar els últims metres de desnivell i acabar de fer el cim. A dalt, les vistes són absolutament panoràmiques, i de seguida es fa evident que és un racó privilegiat per observar la plana de l'Empordà, el Montgrí i les Illes Medes, entre altres punts d'interès.

Després de contemplar les vistes en l'estrena de la tardor, es decideix baixar una mica, però sense tornar al mateix camí. En canvi, es continua per un corriol que s'endevina força i que marxa en direcció sud, cap a un altre petit turó molt pròxim al Montigalar. Seguint el corriol, i mentre es va tombant de mica en mica cap a la dreta, s'arriba a un altre corriol més fressat que portaria de nou al punt on s'ha trobat el cartell indicant la direcció del cim del Montigalar. Tanmateix, i com que la intenció és arribar al Balcó de les Bruixes sense repetir el mateix camí, abans d'arribar a aquest punt es decideix desviar-se cap a l'esquerra per un corriol que baixa de manera bastant pronunciada. En el moment en què el camí gira bruscament a l'esquerra, gairebé girant del tot, cal continuar recte. El problema, però, és que sembla que no hi hagi camí, i que la vegetació barri totalment el pas. Fent un acte de fe, s'ha decidit continuar recte i, malgrat embardissar-se força, s'ha pogut anar seguint el que semblava un caminet durant uns quants metres. Després d'arribar a una roca, però, i com que el terra és força net i el rastre del camí es perd, ha calgut grimpar i inventar algun tram per acabar tornant a trobar el camí més endavant. Si no es perd el rastre, doncs, sembla que el camí, tot i estar força embardissat, seria practicable. Aquest corriol desemboca al camí que va del Montigalar al Balcó de les Bruixes (el que s'hauria agafat si s'hagués desfet part del camí en baixar del Montigalar), que és molt més fressat. Còmodament, ara, sense la vegetació d'abans, s'arriba al Balcó de les Bruixes, un turonet des del qual es tornen a obtenir vistes magnífiques com les d'abans. A més a més, des d'aquí també es pot observar clarament el Puig Alt i el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, així com el Montigalar, que ara queda darrere. En marxar del Balcó de les Bruixes, cal prendre una nova decisió: tornar pel mateix camí, arribar de nou al Coll del Portell, i emprendre el Camí de Montigalar (la pista de la dreta, la que no s'enfila) per dirigir-se al Rissec; o bé intentar baixar directament fins al Camí de Montigalar per la part est del Balcó de les Bruixes. Aquesta segona opció és una mica més complicada, perquè el pendent és una mica més pronunciat i potser cal fer alguna grimpada, però té l'avantatge que, a part de ser un tram relativament curt, estalvia bona part de camí (amb trams repetits). En aquest cas s'ha escollit la segona opció, i cal dir que, sobretot per aquells que estiguin acostumats a fer alguna petita grimpada, és un tram que es pot fer sense grans dificultats (hi ha molts arbres que fan de suport, a més a més). Un cop a la pista, el camí no té cap mena de pèrdua, tot i que cal anar amb compte de no relliscar, ja que la pista baixa amb força pendent i la sorra fina sobre el terra dur pot provocar algun ensurt. La pista arriba finalment al Pont de la Font Picant, un pont que ajuda a creuar el Rissec, però que no cal travessar, ja que la ruta fa un tomb complet i es desvia a la dreta just abans d'arribar el pont, marxant en direcció sud i iniciant una pujada suau. El camí segueix paral·lel a la Riera de la Font Picant fins arribar a la font homònima: la Font Picant. Situada al terme de Madremanya, i dins les ruïnes del que va ser un edifici, aquesta font d'aigua ferruginosa i bicarbonatada ha sigut declarada bé natural d'interès nacional. A partir d'aquí, tot i que sembla que el camí acabi justament a la font, cal dirigir-se de nou al sud pujant per un tram de fort pendent una mica malmès pels corrents d'aigua. És possiblement un dels trams més durs de la ruta, tenint en compte que fa força estona que s'està fent baixada o trams planers, i que de cop i volta cal superar gairebé 100 metres de desnivell en tan sols 200 metres de recorregut (gairebé un pendent del 50%). En acabar aquest tram, cal girar cap a la dreta retornant a un camí més ample i no tan rost. El camí va fent pujada, molt més suau, i es troben múltiples interseccions i alguns camins una mica perdedors; és per això que, en aquest punt, cal estar atents al mapa, tot i que si es va seguint en direcció sud-oest i escollint els camins que fan una mica més de pujada, és probable que s'acabi arribant a bon port sigui quin sigui el camí pel qual s'hagi optat. En aquest cas s'ha arribat de nou al Coll del Portell pel corriol embardissat (només els últims 10 metres), i s'ha desfet el tram de carretera asfaltada per arribar de nou a l'entrada de Montnegre, punt d'inici d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta bonica i variada, amb trams de pista i corriols, que permet obtenir bones vistes malgrat la poca alçada del recorregut. És recomanable portar un mapa o GPS perquè l'únic tram indicat amb cartells és el que puja fins al cim del Montigalar, i la resta de la ruta pot ser perdedora com a conseqüència dels múltiples camins que s'intersequen. Els trams més complicats de la ruta segurament són el desviament (opcional) cap al Balcó de les Bruixes baixant del Montigalar, la baixada del Balcó de les Bruixes cap al Camí de Montigalar, i la pujada que cal fer després de trobar-se la Font Picant. Pels dos primers casos hi ha alternatives que ja s'han explicat, mentre que en l'últim cas es recomana paciència. És una ruta força ombrívola en els trams que discorren per corriols, i força menys quan es passa per pista. En definitiva, una bona manera de gaudir del paisatge de les Gavarres i de les bones vistes de la plana de l'Empordà i de la Costa Brava.