Montnegre-( SL-C80 ) Can Bosc -Dolmen Cal Arenes . Santuari del Corredor

EI TEXT ES DEL MEU AMIC i COMPANY D´EXCUESIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Per avui els Excursionistes dels Dilluns que lidera en Manel Vila del Olmo, amic i company de tantes excursions ens ha proposat un itinerari matinal pel parc de Montnegre - Corredor, es tracta d'un sender local senyalitzat i interpretat per la Diputació de Barcelona i senyalitzat com a SL C-80. Fa un recorregut circular des de Can Bosc passant per:
- Pou de glaç de Can Bosc (0.3 km)
- Font del Ferro (0.5 km)
- Gatell De Ca L'Arenes (1.7 km)
- Dolmen de Ca l'Arenes (2.6 km)
- Roques del Nyàcara (3.3 km)
- Pi cargolat (4.4 km)
- Roques del Pare Jaume (5.3 km)
- Santuari del Corredor (5.7 km)
- Mirador del Corredor (6.8 km)
- Coll de Ca l'Arenes (8.4 km)
- Puig Aguilar (9.3 km)
- Coll de l'Argila (10.0 km)
- Retorn al lloc de Sortida (11.0 km)

Es una excursió pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor, resseguint una de les rutes senyalitzades del Parc, la SL-C 80, fent un recorregut circular en sentit horari. Començarem l'excursió a la masia de Can Bosc, voltada d'alzines. Des d'allí passarem per un pou de glaç i per la font del Ferro de camí al dolmen de Ca l'Arenes, monument megalític restaurat de fa poc.

Després la pujada serà cada cop més intensa fins l'altiplà que corona la serra, on veurem antigues pedreres. Finalment arribarem a la gran esplanada neta d'arbres on s'alça orgullós el conjunt del santuari del Corredor.

Després emprendrem la baixada per la vessant que dóna al mar, passarem per la font del Grèvol, per un mirador d'àmplies vistes sobre el mar fins retornar a Can Bosc i anar fins a l'aparcament on hem deixat el cotxe i on hem iniciat la ruta.

Punts d'interès del recorregut

Can Bosc (Dosrius)
Gran mas del segle XVI, de planta quadrada i teulada a quatre aigües. La seva importància es veu expressada en les seves quatre façanes, de pedra ben treballada, una d'elles reforçada amb contraforts. Bonet Garí la qualifica com una de les més remarcables del Maresme. La porta que dóna accés al pati té una enorme llinda de pedra granítica on hi ha gravada la data de 1565. La façana principal de la casa té portal adovellat, ocult des de l'exterior per unes construccions annexes, i finestres de llinda recta amb emmarcament de pedra. Va ser propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a l'Església.

Pou de Glaç de can Bosc
Situat prop de la masia de Can Bosc. Es troba dins l'itinerari marcat SL-C 80. L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i matolls. Les parets exteriors són quasi rectilínies, i per això sembla tractar-se d'una casa en runes. Són parets ben gruixudes, bastides a base de filades de pedrera local. El seu interior és circular i la seva fondària d'uns 6-7 metres. Una tanca de ferro baixeta l'envolta. Quan el pou estava en ús, l'aigua de la propera font del Ferro era derivada fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalf solar. La capa gelada era seccionada amb uns xerracs especials per tallar gel i els trossos eren introduïts al pou, on es conservaven fins al moment del seu consum o venda. Les serres del segle XIX mesuraven un metre aproximadament i estaven fetes de ferro forjat i un doble mànec de fusta.

Font del Ferro
Situada uns 450 metres al nord-est en línia recta de Can Bosc, en el camp de Can Lleget, al costat de la riera normalment eixuta que recull les aigües de dos petits torrents, enclotada en una sobtada giragonsa i ensorrada a un metre sota el nivell d'un camí ple de vegetació, entre camps i bosc. Es troba a la part baixa d'un alzinar que hi ha al costat del camí i el torrent. Construïda en un petit sot a la vora del camí, acollida per tres murs de pedra lligada formant una U. La sortida d'aigua queda en un racó, amb un gruixut broc de ferro disposat a mitja alçada i encastat al mur, per on raja un fil d'aigua i cau en un petit pedestal quadrat de pedra que queda dins una pica plana, tot fet amb pedres escairades. El sòl immediat està empedrat, amb un enreixat de ferro per on s'escola l'aigua sobrant. Al costat de la font hi ha un vern i al seu davant, a uns dos metres i enmig de la vegetació que tot ho cobreix, hi ha les restes d'un mur, que té continuïtat aigües avall i que podria tractar-se de les parets d'una bassa lligada a la font.

És també coneguda amb els noms de Font de la Comtessa, de la Corba i dels Collonuts. El segon nom d'aquesta font, font de la Comtessa, prové del fet que la darrera comtessa de Bell-lloc, mestressa de la masia de Can Bosc, s'acostava fins a la fonts des de la casa de fusta on estiuejava, situada sobre l'era de la masia. Es tercer nom, font de la Corba, sembla que li ve per la seva localització sota un revolt del camí. Del quart, font dels Collonuts, es desconeix l'origen.

Aquesta font era un indret freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes, que hi anaven a beure aigua, rentar-se o remullar-se quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Fins a mitjan segle XX, la gent que habitava en el Far vivia de pagès i del bosc. En algunes masies hi vivien masovers, com és el cas de Can Bosc. Els propietaris, els comtes de Bell-lloc, hi anaven de tant en tant a la finca. El segon comte, Arnau de Mercader i Zufia (1852-1932), era meteoròleg i manà construir prop de la masia de Can Bosc un observatori i una casa de fusta, la Villa Lina (nom de la seva esposa), que fou cremada durant la Guerra Civil Espanyola. Està relativament a prop de Villa Lina i de la masia, i segurament fou visitada força vegades per la comtessa i el comte de Bell-lloc.

Dolmen de ca l'Arenes
Situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dolmens com ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la Pedra Llarga. Es tracta d'un dolmen, del tipus de petita galeria catalana, que conserva la cambra, amb enllosat i una coberta gairebé completa; així com també part del passadís d'accés, la llosa que tancava l'entrada i el túmul lateral encerclat per un petit cromlec, que originàriament tenia la funció de contenir les terres del túmul i estava format per lloses i blocs de pedra. S'atribueix a aquest tipus de sepulcre una antiguitat de 5000 anys. El dolmen va ser descobert per Joan Manel Riera l'any 1997 i es va excavar durant els anys 2006 i 2007.

Pedrera del Pare Jaume
Ens trobem en una antiga explotació artesanal de granit i sauló. En aquesta encara podem veure, en algunes roques, el sistema de forats que feien servir per separar la pedra. Les muntanyes del Corredor s'alcen damunt un gran bloc granític. El granit és una roca aparentment dura i resistent que, en ambients humits i amb temperatures benignes, es descompon i esdevé el material tou de textura sorrenca que es coneix com a sauló. En alguns indrets, com en aquest on ens trobem, l'erosió de l'aigua s'ha endut el sauló i ha deixat al descobert la roca mare, que apareix en forma de grans boles o blocs arrodonits. En els llocs en que les masses rocoses eren prou importants, van sorgir pedreres on s'explotava el granit per fer llambordes i altres peces per a la construcció. Encara es poden veure els talls a les roques.

Santuari del Corredor
A la serra del Corredor, en un indret de gran bellesa paisatgística, hi ha el santuari homònim. Està documentat des de 1544. L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici allargat amb un massís campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb merlets, tot plegat d'estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina amb capçalera poligonal reforçada amb contraforts. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors. Sempre ha estat un santuari molt apreciat pels habitants de la rodalia, tant es així que durant l'any s`hi celebren diversos aplecs molt concorreguts. Des d'aquesta plana tenim unes panoràmiques força extenses: cap al nord-est, el Montnegre; cap a l'oest tenim la visió que més extensa: Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Céllecs i, en dies clars, Collserola. Per aquí també hi passa el GR-92, el Sender del Mediterrani.

Mirador del Maresme
Es tracta d'un mirador natural al que se li ha disposat una terrassa protegida amb unes baranes, tot de fusta. Les vistes deuen ser magnífiques malgrat que la boira d'avui no ens permetia gaudir-ne prou.

Font de can Bosc
Es troba darrere la masia de Can Bosc. El conjunt el formen la font, tres abeuradors i quatre basses de diferents mides. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro collat a un petit mur d'obra vista i cau en un bassal quadrat d'obra arrebossada, després desguassa a un llarg abeurador i alimenta la resta d'elements del conjunt . L'aigua d'aquesta font prové d‘una mina que hi ha a peu del bosc, a escassos 25 metres a llevant de la font.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://www.encos.cat/caminades/I-162.htmlCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells