Montnegre (Turó d'en Vives i Turó Gros)

Camins del Desconfinament 20
13 Jun 2020 9:58 am

Tranquil itinerari, gairebé de passejada, per conèixer algun dels indrets més característics del massís del Montnegre, espai integrat al Parc del Montnegre i el Corredor, parc natural que forma part de la Xarxa d'Espais Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. El massís del Montnegre i la serra del Corredor són dues unitats de relleu ben definides, separades per les rieres de Vallgorguina i d'Arenys, alineades en paral·lel a la costa, formant part de la serralada litoral, tractant-se de la barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Anirem tota l’estona per camins i pistes molt fressades, fruit de les antigues explotacions forestals i agrícoles, bona part amb les cruïlles senyalitzades, però amb algun que altre trencall on cal parar compte a la intuïció o bé a l’ús d’un dispositiu de localització (GPS), que en aquesta mena de terrenys és de gran ajuda. Seguirem el traçat dels G.R. 5 i 92, així com del S.L. C-103.
Podem incorporar-nos al recorregut per diferents indrets, però en el nostre cas ho hem fet des de la urbanització Font de Montnegre, al capdamunt del municipi de Sant Iscle de Vallalta.
Des de Barcelona, deixem l’autopista del Maresme (C-32) per la sortida 109 i marxem en direcció a Arenys de Munt, parant compte a la cruïlla que per la dreta porta a Sant Iscle, per la BV-5111. Un cop travessant aquest nucli, just passat el pont sobre el torrent de la Roureda, puja a l’esquerra el carrer de la Generalitat, que es va enfilant. Passada una bassa a la dreta, esdevé el camí de Montnegre, fins que a l’entrar a la urbanització passa a anomenar-se carrer de Mas Ponç, que no deixarem fins el punt on s’acaba l’asfalt i les cases, on hi ha una esplanada per deixar el vehicle.
Comencem a caminar seguint la pista per la que veníem i entrem als límits del parc, fins que aquesta fa un gir a la dreta, punt en el que la deixarem per seguir un camí a l’esquerra, que ens obliga a fer una marrada, incorporant-nos en una marcada corba al traçat del G.R. 5, que seguirem cara amunt fins a una collada, que és un encreuament de pistes. Aquí començarem el recorregut circular pel massís. Abandonem el G.R. i seguim la pista que baixa lleugerament a l’esquerra, fins que passat el coll del Freixe, cal parar compte a un corriol que marxa a l’esquerra, on farem un tram d’anada i tornada fins al Turó d’en Vives, avançant per un corriol no sempre gaire definit, voltats d’alzines sureres, guiant-nos per alguna que altra fita, fins que assolim el sostre comarcal del Maresme, situat a 760 mts. d’alçada, amb un rètol de la UEC, una bústia i la plaça que l’identifica com a punt zenital de la comarca i també del massís del Montnegre. Estem al mig del bosc, per tant, no hi ha cap mena de vista. De fet, sinó fos perquè ho sabem i ens ho diuen, ningú diria que estem a un cim. Tornem a la pista principal, que seguim a l’esquerra, parant compte a una drecera que marxa a la dreta, tot just passada una cruïlla. Desemboquem de nou a una pista, més secundària, que sense guanyar ni perdre gaire desnivell, va resseguint els plecs que formen diversos torrents, fins trobar-nos en una important creuament de camins anomenat Terra Negra, on un rètol ens diu cap a on van i venen els senders que aquí es troben. En el nostre cas, marxem a la dreta seguint els números 5, 83 i 92, fins arribar a la zona d’aparcament de l’àrea de Sant Martí de Montnegre, que visitem en un breu tram d’anada i tornada. Es tracta d’una església que pertany al terme de Sant Celoni (Vallès Oriental), inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, esmentada l’any 1.022, que inicialment formava part del castell de Montnegre, tot i que l’aspecte actual data dels segles XVII i XVIII. Des de l’esplanada on hi ha la porta d’entrada s’obté una panoràmica sobre el Montseny i el castell de Montsoriu.
Tornem a la zona d’aparcament, al costat del restaurant, i per la pista de Montnegre a Hortsavinyà, per on avança el G.R. 92, la seguim a l’esquerra, passant pel costat de Can Preses, fins que passat un torrent ens trobem amb l’alzina grossa de Can Preses, arbre monumental amb un tronc d’uns tres metres de perímetre, tot i que ha patit els estralls del temps, patint un trencament del tronc des de l'enforcadura.
En una cruïlla de camins, abandonem el G.R. 92 i seguim cara amunt, en direcció a Calella i l’ermita de Santa Maria de Montnegre, a la que arribarem després de passar per dues fonts senyalitzades, la de Carbonet i la del Degotall. Aquest edifici, al costat de la qual hi ha la seva font homònima, és fruit d’una recent restauració duta a terme gràcies a les aportacions dels veïns de la zona, doncs l’antiga ermita, datada el segle XVII, va ser enderrocada durant la Guerra Civil. La seva re-inauguració es va celebrar el 6 de setembre de 2.009. També hi trobem les restes de l’antic roure, arbre catalogat, que l’any 2.010, degut a un fort temporal de vent i neu, va quedar completament trencat, deixant al descobert l'interior del seu tronc, que estava buit pel podriment. De totes maneres, de nou el veïnatge, ha aconseguit clonar el roure a partir d'algunes cèl·lules que quedaven encara vives. Així, hi ha un nou roure replantat al costat de la soca que resta dempeus.
Deixem aquest indret, pista amunt, fins el coll d’en Cona, on trenquem fort a la dreta, enfilant-nos a la carena de la muntanya, visitant l’absolutament prescindible Turó d'en Cona o de Ca l'Alomar, sense vistes, ni aspecte de cim, de 711 mts., situat a escassa distància de la pista, que travessa més endavant, sense adonar-nos, el Turó de Santa Maria de Montnegre (726 mts.), d’on baixem a la collada prèvia al Turó Gros o de la Telefonista, que té una alçada de 758 mts. i està coronat per una torre de guaita, formada per una estructura metàl·lica de 23 mts. d'alçària, fora de servei des de l’any 2.014. El mapa de l’I.C.G.C. esmenta l’existència d’un vèrtex geodèsic, probablement als peus de la torre, que no hem vist.
Tornem a estar dins el traçat del S.L. C-103, sent el més aconsellable seguir-lo fins al coll de Basses, on entronca amb el G.R. 5, però en el nostre cas, com hem vist al mapa que hi havia la possibilitat de baixar directament al punt d’inici, anant a buscar el camí del Pla de la Tanyada, un cop deixem el turó enrere, en una evident cruïlla a l’esquerra, baixem per una antiga pista, que trobem cada cop més bruta i barrada pels arbres caiguts durant el temporal Glòria, del passat mes de gener, per tant, abandonem la nostra idea de fer drecera, recuperant la senda normal a l’alçada de l’esmentat coll de Basses i ja, seguint el G.R. 5, arribar al punt on tanquem el cercle, desfent a partir d’aquí els nostres passos de pujada fins acabar el recorregut al punt on l’havíem començat.


Ressenya de xrs 1959