MONTPALAU (100 CIMS FEEC)- 8 CIMS REPTE 30 TURONS DEL MARESME-4 ERMITES REPTE ERMITES MONTNEGRE I EL CORREDOR DES DE CALELLA

Magnífica ruta que es desenvolupa dintre de la subcomarca de l'Alt Maresme i el Parc del Montnegre i el Corredor, on sortint de la població de Calella i bàsicament dintre del terme municipal d'aquesta i de Pineda de Mar, però entrant també a territori de San Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera i Santa Susanna, assolirem 13 cims, la majoria d'ells formant part del repte 100 cims FEEC o 30 Turons del Maresme i visitarem 4 de les ermites que formen part del repte de les Ermites del Montnegre i Corredor. Concretament, durant l'entretinguda volta pujarem al Montpalau (100 cims FEEC, 30 Turons del Maresme, Ermites Montnegre i Corredor), als cims del Puig de Popa, Turó de les Guilles, Turó de la Punta de Garbí, Turó de Llevant, Turó de la Torre de Can Carreres, Turó de Can Vidal i Turó de la Gràcia, tots ells inclosos dintre del catàleg del repte dels 30 Turons del Maresme, a més a més del Turó de l'Home Mort, el Turó de Migjorn, el Turó de la Guàrdia, el Turó de Can Batlle i el Turó d'en Maresme. Durant el recorregut també es passa per quatre dels edificis inclosos al repte de les Ermites del Montnegre i Corredor, com són Sant Miquel del castell de Montpalau, Sant Pere del Riu, la Capella del Roser i la Mare de Déu de Gràcia.
Comencem la ruta sortint del Pàrquing lliure de la Riera de Capaspre de Calella, que es troba una mica més amunt del Mercadona de la població. Des d'allà, baixem en direcció a aquest supermercat, que deixarem a l'esquerra un cop seguim pel Carrer de Benavent, desembocant a un'altra riera, la del Torrent del Roig, agafant el corriolet que la segueix deixant-la a la dreta. A la primera cruïlla que trobem, anirem a la dreta entrant a la seva llera, que anirem seguint fins que a la següent cruïlla, anirem a la dreta seguint la llera, com ens indica un rètol indicador, la Riera dels Escorts. Arribem així al túnel sota l'autopista C-32, que passem continuant per la pista que anirem remuntant fins que arribats a altra bifurcació , agafem el corriol de l'esquerra deixant a la dreta la pista que entra a una propietat privada. Ara aqui, seguint aquest descompost i una mica brut corriol, i pujant de manera més evident, acabarem arribant al primer cim del dia, el PUIG DE POPA (210 m), inclós al repte dels 30 Turons del Maresme i que està format per un conjunt de característiques roques que l'identifiquen. Des d'allà, tenim una bona panoràmica de Calella, de Pineda de Mar i del front marítim, identificant coneguts elements de la zona com les Torretes de Calella, que coneixem bé de la Marxa de Resistència la Llopa. Seguim pel corriol que deixa enrera el puig per sortir a una pista que seguirem a l'esquerra en lleugera baixada, girant a la dreta a la primera cruïlla que trobem on trobem un pal indicador en direcció a la Serra de les Guilles. Una curta pujada ens deixa al segon cim del dia, el TURÓ DE LES GUILLES o Puig de Golinons (261 m), que és també un excel·lent mirador de la zona i que es trobar al límit fronterer entre els termes municipals de Calella i de Sant Pol de Mar. Seguim la pista, que ara, en lleugera baixada, ens deixa a una cruïlla de pistes on conflueixen els termes municipals de Calella, Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta, des d'on fem un curt anada-tornada, on això sí, haurem de superar una curta però costeruda pendent per pujar al TURÓ DE L'HOME MORT (226 m), creuat per la mateixa pista i que com a tret més característic, te una bassa que ens queda a l'esquerra al punt més alt del turó segons pugem. Retornem ara a la cruïlla seguint per la pista que passant pel Coll de l'Era d'en Mora puja fins a deixar-nos a la carretera BV-5126, que creuem per seguir pujant per la pista per on segueix el sender local SL-C 102, deixant a l'esquerra uns metres més amunt les ruïnes de Ca l'Estolt. Uns metres més endavant, arribem a una cruïlla on la pista s'en va a dreta i esquerra. Nosaltres, però, seguirem recte per un camí més descompost, l'atic Camí de l'Estolt a Can Carreres. És aquesta una mena de drecera, que ens evita fer una llaçada que la pista que portàvem fa a l'esquerra. Tornem a sortir a la pista, que tornem a creuar, trobant davant nostre dos corriols, agafant el que puja a la dreta i que ens deixa al TURÓ DE LA PUNTA DE GARBÍ (421 m), també inclós al catàleg del repte dels 30 Turons del Maresme i que ja hem pujat unes quantes vegades durant la Marxa de Resistència de la Llopa. És aquest un cim singular, ben curiós, coronat per una antena i una forma que fa que sigui popularment conegut com "l'ovni". En realitat, es tracta d'una estació d’ajuda a la navegació aèria que serveix perquè els avions sàpiguen a quina distància es troben del terra, alhora que dona suport a l’entrada i la sortida dels avions pel nord-oest de l’aeroport de Barcelona sent les seves principals funcions proporcionar navegació i posicionament. El fet de que tingui aquesta forma circular que li dona l'aspecte d'ovni és que es tracta d'una estació omnidireccional, que transmet senyal en totes direccions, de 0º a 360º. Cada una d’aquestes senyals emeses se’n diu radial, que en cas de necessitat o perquè el controlador ho demana, fa que l’avió pugi deixar la ruta establerta i interceptar-ne una per seguir un rumb. Al mateix temps, Calella també és el punt al qual es dirigeixen els avions en el cas que no tinguin l’ordre per aterrar, especialment els vols que venen del nord, de França o del Regne Unit. En aquest cas, han de donar voltes al voltant d’aquesta antena del Turó de la Punta de Garbí fins que l’aeroport es buida i poden aterrar amb seguretat. Baixem del cim per la pista que tenim just davant, que seguirem recte continuant ara pel PR C-146 en direcció a Santa Susanna seguint la linia de delimitació territorial de Pineda de Mar i Calella. La pista acaba sortint a l'asfalt quan entrem a la urbanització de Can Carreres, compartida entre aquestes dues poblacions. Seguint pel Carrer del Masnou, veurem un modest corriolet que surt a la dreta i s'endinsa a un bosquet, on podem entrar, i sense gaires dificultats, tot i no haver camí marcat i haver d'anar entre arbres i branques, podem assolir altra cim absolutament emboscat, el TURÓ DE MIGJORN, de 403 m d'alçada. Seguin pel carrer que circumval·la la urbanització i que més endavant passa a ser el Carrer de Tossa, podrem veure a la nostra esquerra tota la vall i les muntanyes de les Serres de l'Avet i del Llop, al bell mig del Montnegre i dintre ja del municipi de Tordera. Quan arribem al carrer d'Arbúcies, el prendrem a la dreta per fer un anada-tornada per pujar al TURÓ DE LLEVANT (409 m), altra dels cims del repte dels 30 Turons del Maresme, on trobem unes antenes que no deixarem de veure des del que resta de recorregut per ser fàcilment identificables, un parell de grans dipòsits i un curiós vèrtex geodèsic a sobre d'un pedestal de ciment on es pot pujar gràcies a uns graons metàl·lics. Un cop deixem enrera aquest cim, al límite dels termes municipals de Pineda de Mar i Calella, ens acomiadarem d'aquest darrer municipi, al qual no tornarem a entrar fins a la part final de la ruta. Entrem ara a Pineda de Mar i seguint pels carrers de Can Carreres i les senyals del PR-C 146 arribem a altra curiós cim fent un anada-tornada pel Carrer de Lloret, quan el Carrer de Caldetes es bifurca entre aquest carrer, a la dreta, i el carrer de Malgrat, a l'esquerra, el TURÓ DE LA TORRE DE CAN CARRERES (312 m), també inclós al repte dels 30 Turons del Maresme. Situat al lloc on es situa el local de l'associació de veins de la urbanització, la pista esportiva i un àrea recreativa on trobem una font, unes taules de fusta i uns gronxadors, el més interessant del mateix és passar una estona voltant fins trobar el senyal geodèsic de l'institut cartogràfic que el senyalitza. Tornem enrera al Carrer de Malgrat i seguim per l'asfalt fins que quan la carretera fa un gir a la dreta, allà, i tenim davant nostre el castell de Montpalau cap al qual ens dirigim, prenem un corriol que surt a l'esquerra i que baixa fins enllaçar amb la pista que agafem a l'esquerra. Arribem al Colls dels Altars, on un cop passat un dipòsit, deixarem la pista per agafar el corriol que surt a l'esquerra i que puja fins deixar-nos al cim de MONTPALAU (264 m), magnífic niu d'aligues amb immillorables vistes sobre sobre el Mediterrani i la població de Pineda de Mar, i bona part de Calella i Santa Susanna. Al cim trobem un màstil, al nostre pas sense banderes, però sobretot destaquen les ruïnes del CASTELL DE MONTAPALAU, en bona part envaides per la vegetació, però on encara es conserven bona part dels murs. La jurisdicció senyorial d'aquest castell abastava un extens territori, com una bona part de l’Alt Maresme, fins d’Arenys a Hortsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls. Segles enrere de la contrucció del castell, els estudis indiquen que aquest lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric, que va deixar nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC. i que va continuar en l’època romana. Pel que sembla, la major part de la pedra d’aquest antic assentament es va fer servir per construir el castell medieval. Aquest castell va ser documentat des de mitjan del segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis (senyors del Montseny), van jurar fidelitat al compte Ramon Berenguer i pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Va ser doncs a meitat del segle XII quan els vescomtes de cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, una possessió que es va mantenir fins al 1574. I va ser aquest any quan la van vendre al marquès d’Aitona, al Francesc de Montcada. Al segle XVII, el castell va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli. D'aquest fortalesa medieval, com deien, resten alguns murs, força amples per cert, que defineixen un recinte de planta quadrada. L’aparell està format amb filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Podem gaudir dels angles i la finestra de punt rodó que es conserva bastant bé i que pot ser és l'element característic més identificable. Al centre del castell hi havia una torre cilíndrica, que actualment està enrunada. Si ens endinsem pels corriols que entre la vegetació recorren el que va ser l'interior del recinte, observarem restes d’un segon recinte construït posteriorment, sobre el segle XV. Trobarem un arbre, al costat d'una antic mur de la torre enfonsada, un rètol indicador on posa "Turó Montpalau" 265 m. Si ens fixem, al punt on s'uneix una part del mur del s.XV i una part del més antic, del qual sols veiem alguna pedra dels fonaments, trobem les ruïnes del que va ser l’antiga capella, dedicada a Sant Miquel. El Montpalau, forma part del catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC, i amb el nom de Turó de Montpalau, del dels 30 Turons del Maresme. A més a més, el recinte, i més concretament les ruïnes de la capella de Sant Miquel del Castell de Montpalau, formen part del repte de les Ermites del Montnegre i Corredor. Deixem enrera el castell seguint el corriol que continua pel carrer oposat pel qual hem pujat, començant a baixar en direcció a la C-32, fins que arribats a un punt on el mateix es bifurca, agafem el que s'en va a l'esquerra, continuant baixant fins a sortir a una pista, on reprenem el PR-C 146 i que seguim a la dreta en baixada fins arribar al restaurat FORN DE CALÇ DE CAL MARQUÈS, on trobem un panell informatiu on se'ns informa de la seva estructura i funcionament. Sortim a la pista carretera asfaltada que seguim a l'esquerra trobant a l'altra banda el Molí Fariner de Cal Marquès, així com uns indicadors de direcció i un plafó del Parc del Montnegre i el Corredor. Creuem la carretera i continuem per altra pista asfaltada agafant un corriol paral.lel a la seva dreta que ens deixa al bonic racó on trobem l'AQÜEDUCTE ROMÀ DE SANT PERE DEL RIU i la FONT DEL FERRO. Aquesta antiga construcció romana, d’una arcada, és la continuació de l’aqüeducte de Can Cua, que va quedar trencada amb la construcció de la C-32. Encara conserva el canal per on circulava l’aigua, amb l’opus signinum (o paviment impermeable) en bon estat de conservació. Tornant a la pista asfaltada, continuem pujant fins arribar a la bonca església de Sant Pere del Riu, a la qual, malauradament no es pot entrar, trobant una barrera que indica que és un recinte privat de la Casa de Colònies. Dintre del terme municipal de Tordera, l'edifici, bastant reformat, està format per l'església i les edificacions annexes, entre les quals hi ha la rectoria, i un magnífic comunidor de tempestes. Ubicada on es creu que va haver un assentament romà, està documentada del 1140 i les principals reformes van ser fetes el 1744 per donar cabuda a l'augment de població d'aquella època. L'aplec actual es celebra el Dilluns de Pasqua amb la "Rifa dels ous del rector", que prové d'un antic costum quan el capellà anava a beneir les masies del terme, que li pagaven amb ous que després rifava. Aquesta església forma també part del repte de les Ermites del Montnegre i Corredor i com a apunt anecdòtic, comentar que al seu cementiri, va ser enterrat a l'any 2014, el dissenyador de moda Manuel Pertegaz, que va passar els seus últims dies a Pineda de Mar. Seguint per l'asfalt, deixant enrera l'església, però molt a prop d'ella, agafarem la primera bifurcació a la dreta, que ens porta a la curiosa i petita CAPELLA DEL ROSER, que també forma part del repte de les Ermites del Montnegre i Corredor. En aquesta capella, per la festa major de Sant Llorenç del 10 d'agost, s'hi feia una processó des de l'església de Sant Pere del Riu. El camí que passa per aquesta petita capella, era molt freqüentat antigament, perquè la gent de les masies de la zona anaven a missa i eren enterrats a Sant Pere del Riu i no a Santa Susanna. Deixem la capelleta i continuem fins arribar a la cruïlla de la Creu de Mas Mates, just sobre el túnel de la C-32, on trobem un pal indicador i on conflueixen els termes de Pineda de Mar, Tordera i Santa Susanna. Continuem a la dreta en direcció a Santa Susanna i el Turó de la Guàrdia, que serà el nostre pròxim objectiu. Arriben a la següent cruïlla de pistes i anem a la dreta, arribant a un punt passada la primera corba que trobem el que sembla un corriol, o més aviat un punt, on es pot superar el talús i següent les restes de corriol que anem trobant, no sense dificultats, enfilar-nos al punt culminant el TURÓ DE LA GUÀRDIA (240 m). El turó, bastant emboscat, no presente res d'especial, ja que no ens ofereix vistes, però tret de la pujada inicial des de la pista per superar el talús, el camí es segueix bé perquè sembla que almenys, és relativament freqüentat pels collidors d'espàrrecs. Continuem per la pista, que recorre la Serra de la Guàrdia, que deixarem per agafar un control a l'esquerra que ens porta al modest però bonic TURÓ DE CAN VIDAL (158 m), coronat per una alzina surera i que ens ofereix bones vistes sobre Santa Susanna i Pineda de Mar, però on destaca la visió del Montagut i la seva torre de telegrafia òptica. Aquest turó, forma també part del repte dels 30 Turons del Maresme. Deixem enrera el corriol per acabar a sortir altra cop a la pista, que seguim en descens fins que arribats a una bifurcació, agafem una pista secundària que torna a pujar a la dreta i que ens acaba deixar a una mena de camp obert, que sembla una espècie de circuit de trial, on es situa el TURÓ DE CAN BATLLE (91 m), gairebé imperceptible. A la dreta d'aquest camp, continuem per l'ample corriol a la dreta del mateix que acaba sortint a la pista que rodeja el següent turó, el TURÓ DE LA GRÀCIA (75 m), altra dels cims que formen part del repte dels 30 Turons del Maresme, on trobem uns dipòsits, però sobretot la ermita de la MARE DE DÉU DE GRÀCIA, inclosa al catàleg de les Ermites del Montnegre i Corredor. Construïda el 1715, ens ofereix excel.lents panoràmiques sobre el front martítim que marca el límit entre els termes municipals de Santa Susanna, on es troba la mateixa, i de Pineda de Mar, ajuntament del qual és propietari de la ermita i que és on se li té més devoció. Des de 2007, cada darrer diumenge de març, es celebra un aplec que s'havia arribat a perdre. Podem observar el curiós i bonic interior de la mateixa, feta amb un colorit mosaic, des de la reixa de la porta d'entrada. Deixem enrera la ermita per baixar fins a la N-II, on a l'alçada de la rotonda, es troba el límit entre els dos termes municipals esmentats. Seguint el traçat de la nacional, ara ja dintre del terme de Pineda de Mar, anem creuant la població, passant per l'església de SANTA MARIA DE PINEDA, que visitem des de l'exterior. L'aspecte actual de la mateixa és fruit de més de 400 anys de reformens, presentant l'aspecte actual una nau central i dues laterals, i un campanar vuitavat. Destaca la façana amb esgrafiats geomètrics que li confereix una imatge molt característica, i una llinda de pedra damunt la porta d’entrada, amb una inscripció que fa referència a uns dels aconteixements històrics més coneguts de Pineda, com fou l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. Al costat de la mateixa trobem la Creu de l'església, i un cop creuat el barri de Les Creus, entrem al de Calella, continuant uns metres seguint el traçat de la N-II, fins que a l'alçada del carrer Joan Fuster, girem a la dreta per començar la darrer pujada del dia, que primer entre unes cases, després passant per un canyissar i sortint després a l'asfalt, ens aproximen al corriol, on pujarem a la pista que uns metres més endavant ens portarà al modes TURÓ D'EN MARESME (82 m), que un cop creuat seguint el corriol que el travessa, ens portarà al Carrer de Sant Quirze, que seguirem a l'esquerra fins que després d'una corba, passem per la font que dona nom al carrer, i des de la qual, ens quedaran escasos 200 metres per tornar a arribat al pàrquing de la Riera de Capaspre on hem començat aquesta interessant ruta.

IBP INDEX 103 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).