Montpedrós i Cap de Boumort des d' Hortoneda (Serra de Boumort)

Llarga ruta parcialment circular pels sectors oest i central de la prepirinenca Serra de Boumort que, partint d'Hortoneda, ascendeix al Montpedrós i al punt més alt del massís, el Cap de Boumort. L'itinerari ofereix diversos punts d'interès, alguns singulars: vegetació força variada amb estatges diversos (des d'espècies submediterrànies fins a prat alpí), testimonis de l'activitat humana al territori en temps passats (bordes, ermita de Sant Cristófol...), gran riquesa faunística d'hervíbors (en destaquen els cérvols) i d'aus carronyaires, esplèndides vistes del Pirineu i el Prepirineu, tant des del Montpedrós com, sobretot, des del Cap de Boumort... Una ruta d'altra banda en què, tot i ser de bon caminar, a penes si hi trobarem senyals o pals indicadors i que conté un parell de trams en què cal moure's per camins difusos o inexistents.

Començarem a caminar al petit i pintoresc poble d'Hortoneda, als peus de l'acinglerat i espectacular Roc de Santa, on s'arriba per una tortuosa carretera local des de La Pobla de Segur. Inicialment prendrem una pista cap a l'est que abandonarem poc després, passada una pronunciada corba, per seguir un antic camí, en alguns trams difuminat, que després de creuar el Llau (barranc) de Lleixier progressa pel Serrat de Segan fins a l'enrunada borda de Manyac, voltada d'antics bancals. Des d'aquesta borda seguirem remuntant bancals, primer cap a l'est i després sense camí cap al nord, en direcció a la borda de Jaume de Sana i la minúscula ermita de Sant Cristòfol de Segan, visibles durant l'ascensió.

Des de l'ermita seguirem a l'esquerre, sense camí evident ni dificultats, fins assolir l'escadussera fita cimera del Montpedrós, acinglerat per l'est i amb unes enormes panoràmiques de la Llau de Perauba als nostres peus, de les Serres de Montsec i Carreu, la Conca de Tremp, la Torreta de l'Orri, el Salòria, el muntanyam d'Aigüestortes...

Retornant a l'ermita, seguirem una pista que, després de confluir amb la que puja de la borda de Manyac, passa pel Bony dels Clots i la Serra de la Travessa per desembocar al refugi lliure de Boumort, on travessarem la pista principal -oberta al trànsit- que recorre d'est a oest tota la Serra. Seguint un camí que arrenca del mateix refugi en paral·lel a una tanca metàl·lica, superarem un collet abans d'arribar a l'obertura de la tanca que dóna accés a la pista que, des de la clotada de la Creueta, remunta fins al vèrtex geodèsic i la gran fita cimera del Cap de Boumort, l'ampli punt culminant de la serra i excepcional mirador en totes direccions: s'hi albiren el Montsec, la serra de Carreu, el Pedraforca i el Cadí, el massís de l'Orri, el Pirineu andorrà, Aigüestortes...

Des del Cap de Boumort desfarem part del camí de pujada fins arribar a l'alçada del Llau del Pletiu Vell, on deixarem la pista per prendre un desdibuixat corriol -indicat amb una fita- que es perd en alguns trams entre la vegetació, encara que és fàcil orientar-se atès que en tot moment és visible la fondalada del coll de l'Era del Comú on ens dirigim, així com la pista que des d'aquest punt puja pel límit sud de la serra i per sota de la Cogulla cap a la serra del Banyader. Seguint doncs aquesta pista, anirem a trobar-ne una altra, ara de baixada, que en direcció nord i passant pel vessant occidental del Serrat de Fosols, ens retornarà al punt de partida, gairebé 27 km i 1400 metres de desnivell positiu més tard (segons informa la ibp, de dades més precises que el GPS).

Reportatge fotogràfic complet: