Montperdut

Va per davant una puntualització molt important.
Cal·lifico aquesta proposta com difícil pel fet que la baixada del cim es fa sense camí i de forma feréstega, aprofitant els rocs i alguna clapa de matolls que hi ha als contraforts que cauen del cim cap a la carretera de Llançà, millor dit fins a la pista que flanqueja la muntanya pels seus vessants nord i ponentí.
Aquesta proposta la publico pel fet que vull tenir una prova que he fet el cim, però si no t'agrada caminar a la babalà, saltant de pedra en pedra i buscant-te la vida per sortir dels entrebancs que la vegetació et presenta, mira de fer un altre recorregut.
Ja esteu avisats, després no us recordeu de mi ni de ningú proper a mi.

La pujada la faig per la pista de terra que puja fins a les antenes que vesteixen la carena de la muntanya, així que fins allà cap problema. La tanquil·litat de la pista permet gaudir de les vistes en diferents punts de la mateixa.
Una vegada a la carena podem anar visitant una sèrie de bunkers i nius de metralladora de la línia P, també coneguda com Línia Gutierrez. El cim que interessa és el Montperdut, cota que es troba al nord-oest de la cota on hi ha les antenes. Per arribar-hi hi ha camí clar fins a una cota prèvia de 328 metres, cosa que confereix a aquest turó el títol de cim més alt de la muntanya, en superar en un metre al cim del Montperdut. A partir d'aquest punt no espereu veure camins. Ja no n'hi haurà fins baixar a la pista.
Tota aquesta carena és farcida de fortificacions dedicades a diferents finalitats, totes relacionades amb aspectes militars. Sembla que tot l'entramat de construccions es denominen Casamates de Montperdut. M'entretinc recorrent tota la carena passant per tots els assentaments que puc, admirant també les immenses vistes que s'abasten, i mirant també la possibilitat de baixar pel dret a la pista que hi ha més avall.
Comento altra vegada que si has pujat fins al cim i no vols "passar-les magres" per tornar al cotxe, o tornes per on has vingut o cerques qualsevol altra alternativa de les moltes que hi ha a Internet. Jo, un dia d'aquests, tornaré a pujar-hi i completar la volta que pensava fer, per camins normals, abans de la que finalment va sortir.
La baixada (només apta per a aventurers i "bojos cercadors d'impossibles")
Jo havia vist un track de l'usuari GRUP L'ALBERA que va pujar un recorregut que baixava pel còrrec d'en Palomeres. Des del cim ho vaig veure factible així que de tornada del cim vaig anar a cercar l'inici del descens. De camí però em vaig desviar a veure un altra niu de metralladores i em vaig desviar. Al poc de sortir d'allà em vaig deixar enlluernar per una mena de traça que feia bona pinta i que agafava la direcció que m'interessava.
Resumiré.
Del que es tracta és d'anar pel llom rocós de la carena. Jo no hi vaig anar a cercar la zona que va fer servir servir l'usuari anterior, ho vaig fer directament pel llom del contrafort que de mica en mica es va encarant a la baga de Montperdut. Es baixa, encara que ho sembli, mitjanament bé, sense perill, però amb compte.
Jo em torno a desviar per anar a un altre bunker. No ho feu, no val la pena. El millor és anar sempre pel llom. I així, després d'un etern tram de rocs i matoll, apareix un tallafoc, i per ell, es baixa definitivament a una pista. Fí de l'aventura. Aquesta pista enllaça amb la pista que ja hem fet servir per la pujada al cim, així que per allà acabem al cotxe.
Que faig jo. En veure el cotxe aparcat decideix no anar per la pista i tornar a fer el burro. Trobo per la dreta un altre llom de roca i per allà que baixo. De nou del que es tracta és d'anar cercant les roques i passos més nets (de nou només apte per a aventurers i "bojos cercadors d'impossibles"). Aquest tram és més fàcil que l'anterior, així que sense grans problemes arribo de nou a l'aparcament.
Un darrer apunt, si tot i els avisos encara penses en fer aquest recorregut. És totalment recomanable, inclús obligatori, anar amb les cames i els braços protegits, i encara que soni a broma, portar els canells amb la màxima protecció.