Montsant. De Margalef al Toll de l'Ou

Pel Barranc de la Taverna i la carena de la Serra Major. Retorn pel camí de la Pleta i el de servitud del pantà

Itinerari de contrastos entre l’abruptesa i ufana del vessant nord de la Serra Major i l’aridesa carenera. Visitarem indrets tant significats del Montsant com el Clot del Cirer, el Toll de l’Ou, el Racó del Teix, el pont natural del Barranc dels Pèlags i l’Engolidor.
Llarg itinerari de camins ben fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes de continuïtat, excepte un curt tram al Barranc del Vidalbar i de camí a l’Engolidor. Però on coincidirem amb molts altres que, si no estem atents al mapa o al GPS, ens poden procurar alguna marrada. A banda del que s’ha dit, no trobarem altres dificultats remarcables.

Accés
Poc més enllà del punt quilomètric 6 de la T-713 del Coll del Grau a Margalef i la Bisbal de Falset, prenem la carretera que porta a la presa de Margalef. La deixem en un revolt per una pista a mà dreta que baixa a creuar el riu per un pontarró i ens enfilem a una petita explanada que hi ha al costat de la presa, pel marge esquerre hidrogràfic.

Presa de Margalef (427m)
Construïda la darrera dècada del segle passat sobre el riu Montsant, destinada al regadiu dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i Margalef. Va generar molta polèmica perquè afectà greument un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats.
Marxem pel camí de servitud del pantà. A l’altre cap del pont penjant prenem un camí a mà dreta que s’enfila pel Barranc de la Taverna, en mantingut pendent fins la capçalera, on trobem un pal indicador al Racó del Teix.

Racó del Teix (950m)
A la capçalera del barranc, davant d’una balma, hi ha un teix monumental que dóna nom a l’indret. Un cóm recull l’aigua que s’escola d’un degotall.
Continuem pujant fins atènyer el camí carener (Cabacés-Albarca) que prenem a mà esquerra. Deixem un camí a mà esquerra. A la cruïlla amb el de la Morera pel Grau de Salfores (PR-C 14) abandonem la carena per seguir-lo, també a l’esquerra, en baixada.

Clot del Cirer (975m)
Un oasi de verdor en una clotada enmig de l’aridesa de l’entorn. Ja no hi ha el cirer que li deuria donar el nom, però sí un parell de bons exemplars de noguer. Un joc de cóms recullen l’aigua que s’escola de la paret.
No continuem pel PR, que retrobarem més endavant. Pel costat d’un gran bloc desprès, pugem a recuperar el camí carener pel cantó contrari al que hem arribat. Salvem la balma que encercla el clot amb una fàcil grimpada.

Pi del Cugat (1075m)
A manca d’altres elements més destacables a la carena, un pi solitari vinclat pel vent, serveix de referència al caminant. Pal d’orientació. Continuem (E) en direcció a Albarca i el Piló dels Senyalets que podem albirar des d’aquí.
El Piló és un vèrtex geodèsic en una cruïlla de camins (pal d’orientació). Continuem recte (Albarca, E) rebutjant camins a dreta i esquerra fins a una bifurcació, senyalada amb fites, on localitzem senyals del GR 171 i el seguim a mà esquerra (N)(1).
Ens cal estar atents quan sortim sobre el barranc. Allí on el GR s’ajunta amb el PR-C 14, hem de prendre un camí a mà dreta i començar a baixar entre llaçades. Rebutgem un camí a mà dreta i encara un altre a mà esquerra. Aquest darrer el prendrem un cop haguem visitat el Toll.
(1) Si ens passem la bifurcació, dos-cents metres més enllà n’hi ha una altra amb un pal indicador que ens en farà adonar.

Toll de l’Ou (850m)
Bella raconada, molt concorreguda, a la capçalera del Barranc dels Pèlags (1) on el torrent salta i s’entolla.
Retornem al camí que hem deixat a mà esquerra tot baixant al Toll i el seguim fins a sortir al Camí de la Pleta, per on passa el PR-C 14, on anem a la dreta.
Bona estona més enllà (2) el camí ens mena passar per una lleixa embalmada, on hi trobem la font de la Pleta. Desprès ens cal salvar el Barranc del Vidalbar remuntant-lo marge dret amunt. Al peu de la Roca del Colom, un enorme bloc al bell mig del torrent, deixem el PR, passem a l’altre marge i baixem al Pont Natural.
(1) Pèligs al mapa de l’Editorial Piolet, Pèlics segons l’ICGC. Ens decantem per la segona accepció de l’Alcover-Moll segons el qual, al Camp de Tarragona i al Penedès, s’anomena pèlag a un “toll, massa d’aigua embassada”.
(2) Bona alternativa, i més curta, al camí de la Pleta és us camí paral·lel per una lleixa inferior que, passant per la Llibreria, mena al Pont Natural. Surt a mà dreta, poc més enllà de la bifurcació. La Llibreria és una diàclasi que ha format estretes i altes fissures. De lluny recorda uns llibres en una lleixa.

Pont Natural de l’Obaga (675m)
Gran arcada que forada una llesca rocallosa entre els barrancs dels Pèlags i del Vidalbar.
En fort pendent baixem a creuar el Barranc del Vidalbar. El tram de camí vora la llera és confós, però poc més enllà ja es defineix. Creuem el Barranc dels Pèlags just on s’ajunta amb el del Vidalbar i el remuntem pel marge dret hidrogràfic, seguint un camí poc definit (fites) fins a l’Engolidor.

L’Engolidor (475m)
És una afrau curta, estreta i pregona al Barranc dels Pèlags. No hi ha forma de travessar-la sense mullar-se perquè el torrent s’hi entolla.
Retornem pel mateix camí i anem fins l’aiguabarreig del Barranc del Pèlags amb el riu Montsant. En aquest punt hi ha dos camins que segueixen el riu, un per cada marge. Escollim el de l’esquerre hidrogràfic i passem pel costat del mas de Soleràs.
Ens resta encara una llarga caminada pel camí de servitud de l’embassament, salvant els replecs del terreny i els barrancs que hi davallen.

Àlbum d'imatges a https://goo.gl/photos/R4GrZv1nCunSi5Qi9