Montsant; Escaladei-grau de la Guineu-mas Déu-grau de l'Enderrocada-bassis del Boter-grau de l'Escletxa-Escaladei

Excursió alguns dels graus més espectaculars de la vessant sud d’aquesta serra, concretament els millors del sector d’Escaladei. No recomanable a qui pateixi vertigen pels passos aeris al grau de la Guineu i la baixada pel grau de l’Escletxa que pot impressionar una mica a qui no està acostumat a moure’s per muntanya.

Sortim d’Escaladei i anem seguint el camí ample que porta al Mas del Tancat, antiga dependència dels monjos cartoixans d’Escaladei actualment reconvertit en celler. El camí passa a pocs metres de les edificacions d’aquest mas i continua entre vinyes fins arribar a una cruïlla no senyalitzada però important (waypoint “cruïlla, recte”), per la dreta aniríem al grau del Pi, bastant perdut actualment i recte que és per on anem, al grau de la Guineu.
Al cap de poca estona arribem a una nova parada de vinya, la voregem per l’esquerra i al cap d’uns 25 metres la deixem per un senderó a ma esquerra (marques verdes) que baixa adreçant-se a un barranc i de seguida s’uneix a un sender travesser. Seguim aquest per la dreta, aigües amunt, paral•lels al barranc de la font de l’Àliga que tenim a l’esquerra. Més enllà es travessa el curs del barranc i es remunta, el camí està una mica tapat per la vegetació però de moment es pot passar bé.

Sortim del barranc uns metres més amunt i ja anem en direcció gairebé oposada a la que portàvem, passant per un camí que s’acosta al Tormo, una gran roca de gres vermell, s’hi passa pel costat. Si volem ens podem enfilar pel seu llom, seguint un esglaons tallats a la roca i gaudir d’una bona vista d’aquest entorn en ser al capdamunt. Baixem i seguim el sender fins arribar a unes vinyes, trobem un camí ample que seguim per la dreta passant pel costat d’una bassa i després anant fins una caseta que es troba a poca distància. Des de la caseta cal passar pel mig d’uns olivers seguint el rastre del sender i tenint una vinya a la nostra esquerra. Més amunt es passa a tocar de les runes d’una barraca i es troba un pal indicador del grau de la Guineu on s’assenyala que té dificultat molt alta. Comencem a enfilar-nos fent algunes ziga-zagues i guanyant alçada rapidament de cara al cingle calcari que tenim davant on es pot veure i intuïr per on puja el camí, la paret es troba partida com en tres franges de roca separades per feixes amb vegetació, doncs bé el sender discorre per aquestes estretes lleixes.

S’arriba a peu de paret i es segueix resseguint la roca en direcció al barranc de la font de l’Àliga, després es gira cap a l’esquerra i ens cal enfilar i passar per una lleixa molt estreta amb l’ajuda d’un cable ancorat a la paret, es puja i es guanyen metres amb l’ajuda del cable i després es passa per una feixa estreta i sense protecció, anem enfilant-nos amb l’ajuda de les mans en algun punt i més amunt ja acabem de grimpar i superar el grau, tot sortint al capdamunt i gaudint d’una bona vista cap el Priorat i part del Montsant que tenim de costat i al darrere.

Ara toca anar per damunt a una certa distancia del cingle i passant pel costat d’uns camps de conreu i en arribar a una vinya, deixar a l’esquerra el sender que passant per la vora del conreu i que ens portaria a l’inici del grau de la Vilella i enfilar un camí ample entre vinyes que ens du a la pista principal. Aquesta pista la seguim per la dreta fins arribar a les runes del grandiós Mas Déu, antiga dependència cartoixana.

Seguim per la pista passant entre vinyes, entroncant amb un altre camí trobant una barrera que sol estar aixecada. Deixarem a mà esquerra el sender que és continuació del camí dels Cartoixans que va a Cabacés (pal indicador) i seguirem recte per la pista direcció la Morera. Més endavant va davallant i veiem al fons d’una vall entre vinyes el Mas de Forçans. En un tomb pronunciat de la pista trobem un pal indicador que ens assenyala el grau de l’Enderrocada, cap a l’esquerra (N.).

Anem seguint aquest camí i de seguida comencem a enfilar-nos fort, veient com queda el barranc a la nostra dreta amb alguns grans blocs de roca i el racó dels Codinals que el tanca formant una cinglera balmada on hi ha diverses vies d’escalada, es deixa un rastre de corriol que hi mena i uns metres més amunt el sender canvia de direcció, es supera un esglaó rocós i tenim davant nostre una esplèndida visió a la dreta, el cingle i punta dels Codinals tallat verticalment al costat dret i al cantó esquerre en forma de pla rocós inclinat que baixa fins el barranc de la Martorella. A l’altra vessant d’aquest barranc veiem la cinglera que anirem resseguint. D’ara en endavant el camí es va enfilant més suaument tenint al davant la magnífica perspectiva que he comentat. S’arriba al pas esglaonat del grau de l’Enderrocada i es supera facilment continuant flanquejant per sota la cinglera fins arribar a la cova del Lladres, llarg i alt abalmament de la cinglera, fem fotos i prosseguim tot començant a trobar i resseguir el barranc de la Martorella.

Es deixa, al costat dret, travessant el barranc, un indici de corriol que puja pel pla rocós inclinat fins assolir la cresta dels Codinals i permet anar a la Punta del Boter gaudint d’unes vistes espectaculars, és una via més directa que deixarem per a una altra ocasió.

Després de resseguir el barranc una estona deixarem la llera d’aquest i un indici de sender que puja resseguint-lo i seguirem el sender que s’aparta del torrent, prenent una direcció oposada a la que portàvem (O), en direcció al mas de l’Estrem.

En ser al racó de l’Estrem acabem de pujar per l’altre costat de comellar fins arribar al mas de l’Estrem, actualment reconstruït amb l’objectiu de ser un lloc per guardar ramats, al costat hi ha una alzina de notables dimensions.
Per darrere del mas un sender ens acostaria a la Serra Major. Nosaltres però seguim el camí ample que surt de davant del mas, de seguida travessa el comellar de l’Estrem, va pujant i voltant la muntanya travessant 2 barrancs més fins que aquest camí esdevé sender.

Passarem vora una gran alzina que queda a la nostra dreta i al cap de poc arribarem a la mateixa llera del barranc de la Martorella. Després de visitar els bassis del Boter retornarem a aquest punt. Ara seguim remuntant el barranc per camí poc definit i quan aquest es divideix en dos braços anem pel de la nostra dreta pujant. De seguida trobem els Bassis del Boter vora uns cirerers que intenten sobreviure en aquest lloc inhòspit. El bassi o abeurador en aquest cas és una canalització feta de pedra i ciment que recull l’aigua que brolla minsa de sota unes roques. Aquest racó es troba força descuidat i cobert de vegetació, és una llàstima però es nota que poca gent hi ve a visitar-lo. No ens podem refiar d’omplir aigua.

Retornem per on hem vingut fins el punt del barranc de la Martorella abans esmentat i seguim aigües avall avançant enmig de mates que dificulten el pas, aquest tram és el més perdut de tota l’excursió, es nota que no s’hi passa gaire i el senderó està practicament perdut i tapat per la vegetació, seguiu el track i no tindreu cap problema. El barranc es va eixamplant i a l’esquerra trobem una balma mig amagada amb un mur de pedra, és la cova de la Martorella. Seguim i una mica més endavant deixem de seguir la llera del barranc i anem per l’esquerra (SSE) seguint un rastre de corriol que s’enfila.

Arribem al pal indicador de la Punta del Boter, bé en realitat la punta es troba més amunt seguint aquesta carena. Observem la magnífica panoràmica que es pot divisar sobre les cingleres de Montsant des del Racó de Missa fins aquest indret així com sobre les muntanyes del Priorat.

Baixem des de la roca on hi ha el pal per un pas esglaonat i de seguida decantem a la dreta (S-SSO) baixant uns metres fins un replà. Per la dreta es va a la Punta dels Codinals i la carena del mateix nom. En el replà cal prendre una direcció oposada a la que portàvem fins ara (NE) seguint el sender que passa per una lleixa de la cinglera. Es va baixant tenint una impressionant vista del cingles de Montsant, destacant-ne enfront el Racó de Missa i els Cingle dels Sacs i més a la dreta i llunyà, el poble de la Morera. Sota i a la nostra dreta les muntanyes del Priorat, la Cartoixa d’Escaladei, etc...

Trobarem un pal indicador en una roca que ens assenyala el grau de l’Escletxa, poc després comencem a davallar fort i entrem a la canal – embut prèvia al grau, trobarem un cable al costat dret que ens anirà bé per agafar-nos, hi ha alguns esglaons tallats a la roca, cal anar amb compte de no relliscar, cap problema amb el terreny sec i no recomanable de baixar-hi si està humit o mullat. A la part baixa de la canal anem cap a l’esquerra on trobem una altre cable i baixem un petit ressalt fins un replà , quan sembla que ha desaparegut qualsevol camí possible i veiem que recte, sota nostre és espadat, ens girem a l’esquerra i ja veiem l’entrada al curiós pas de l’escletxa. Passem per dins d’aquesta tot baixant, a la paret de l’esquerra en un punt es pot veure una petita concavitat a la roca. Es diu que s’omplia d’aigua beneïda i quan els monjos de la Cartoixa pujaven o baixaven per aquest pas es senyaven per a estar protegits del perill.

Acabem de baixar alguns ressalts i ja retrobem el sender que continua davallant pel costat de la cinglera. Des d’aquest punt si ens girem tindrem una bona vista sobre l’Escletxa i el pas que acabem de baixar. Poc després trobem un mur inclinat que cal desgrimpar fàcilment. Es segueix baixant i s’arriba al collet de l’Hort on trobem un pal indicador i una pista.
Travessem la pista i seguim un sender que escurça els revolts d’aquesta i ens acosta al Forn del Rosalí, forn de calç situat al costat del camí ample i al davant del camí que baixa a la Pietat. Baixem a la Pietat, antic edifici eclesiàstic, ara mig en runes, amb una font al costat i situat en un bonic i obac entorn arbrat. Des de la Pietat prenem el camí marcat com GR que ens porta a la pista que baixa a la Cartoixa i del costat de les edificacions monàstiques per la pista asfaltada ens arribem de nou a la Conreria d’Escaladei completant un bonic itinerari circular.

CARTOGRAFIA:
Serra de Montsant E: 1/20.000 (5a Edició) Ed. Piolet

BIBLIOGRAFIA:
Serra de Montsant Excursions pel Parc Natural (2a Edició). Llibre que vaig fer fa uns anys amb Ed. Piolet.
En aquest llibre hi trobareu més detalls de la pujada d’Escaladei al Grau de la Guineu (It. 17) i de la pujada i baixada dels graus de l’Enderrocada i l’Escletxa, visitant els bassis del Boter (It.18).