Montsant;La Vilella Baixa-pont de Cavaloca-coll Empedrat-ruta pedra seca Montalts-grau dels Bous-la Vilella Baixa

Excursió pel sector sudoccidental de la Serra de Montsant, sortint des del poble de la Vilella Baixa.

Interessant tant des del punt de vista paisatgístic com per a conéixer tot un ric patrimoni rural de la pedra en sec com: marges, aljubs, barraques, arneres, etc...i per descomptat el Pont de Cavaloca, situat damunt el barranc del mateix nom, en el camí vell de la Vilella Baixa a Cabacés.
Es tracta d’un recorregut fàcil i apte per a tothom ideal per a fer en una sortida matinal, encara que de vegades es pot allargar perque s’observen moltes mostres d’arquitectura rural i si hom ho vol es fa ben distret.

Sortim de la Vilella Baixa passant per damunt del pont sobre el riuet d’Escaladei i després deixem el pont sobre el riu Montsant a l’esquerra i seguim un caminet mig cimentat que va paral·lel al riu Montsant (ens queda a l’esquerra), al costat dret tenim un penyasegat i damunt seu algunes de les cases de la Vilella.

Se’ns uneix un camí que ve de l’altre costat de riu i que agafarem en tornar, pugen uns metres i passem a tocar de les instal·lacions de la piscina municipal.

Sortim a la carretera de la Vilella a Cabacés i la seguim cap a l’esquerra, trobem un trencant a mà dreta amb un pal indicador que assenyala el grau dels Bous i Cabacés, ara no l’agafem aquest camí i continuem uns metres més per la carretera fins trobar un altre trencant a la dreta. Agafem el camí ample i anem pujant per aquest, més amunt en un tomb el deixarem i agafarem a mà dreta un camí més estret que connecta amb el del pal indicador que hem vist abans, aquest camí és pedregós i té alguns tram empedrat, som al camí vell de la Vilella a Cabacés.

Arribem al coll de la Creu, hi ha una cruïlla de camins, seguim recte pel camí vell de Cabacés que discorre entre marges de pedra i conreus de vinya, oliveres i ametllers.

Més enllà deixem a la dreta el camí del grau dels Bous que és per on tornarem després, seguim recte passant entre marges, al costat esquerre tenim conreus de vinya i la vall del riu Montsant i la serra de la Figuera com a rera fons.

Arribem a un a cruïlla (pal indicador), per la dreta tenim el camí del coll Empedrat que agafarem després de visitar el pont de Cavaloca. Ara seguim recte, ens desviarem per tal de visitar el pont de Cavaloca i l’aljub de la Solaneta, després retornarem a aquesta cruïlla. Anem baixant per un camí a trossos empedrats que va fent algunes giragonses, de seguida començarem a veure el pont de Cavaloca, baix al barranc. Abans d’arribar al pont veiem tot un espectacular i bonic congost que forma el barranc de Cavaloca, que s’encaixa entre altes parets de roca calcària i la seva llera és com una gran llosa plana.

Pont de Cavaloca, situat a sobre el barranc de Cavaloca, en el terme de Cabacés. La data de construcció és incerta, però sembla d’origen medieval, es tracta d’un pont d’un sol ull amb un arc apuntat bastit amb pedra lligada amb morter de calç. Per poder apreciar bé la seva forma i estructura es pot baixar per un discret senderó que porta al barranc i des d’allà el podreu admirar i fotografiar millor. Sorprèn aquesta construcció en aquest indret tan apartat, ens pot donar una idea de la importància en el passat del camí de bast que hem seguit fins aquí i que s’utilitzava per anar de Cabacés a la Villella Baixa.

Després de visitar el pont si voleu podeu desviar-vos una mica i anar a visitar una cisterna tradicional, l’ Aljub de la Solaneta que es troba a uns 6 minuts (només anada) d’aquest punt, pujant pel camí vell de Cabacés. Hi anem pujant per un bonic tram de camí empedrat i que ens acostarà a unes parades d’oliveres que tindrem a mà dreta. Es una propietat privada i demanem com sempre el màxim respecte.
Enmig de les oliveres veurem una construcció de pedra com una caseta de planta gairebé circular, si ens acostem veurem que es tracta d’una cisterna, aquí al país es coneixen com anjubs o enjubs, també s’anomenen bassots.... Aquest en concret s’anomena aljub de la Solaneta, s’utilitzava per a recollir l’aigua de la pluja, veurem que té unes dimensions notables i bastanta capacitat d’emmagatzematge, hi ha una porta de fusta que permet al propietari accedir al seu interior. L’aljub es troba totalment cobert de pedra i a la part del darrere podem apreciar com s’havia construït aprofitant que hi havia una llisera de roca que ajuda a que l’aigua de pluja llisqui fins a les parets de pedra per on s’escola a través d’un forat o canaleta cap a l’interior de la cisterna.

Retornem per on hem vingut fins el pont de Cavaloca i d’allà fins la cruïlla amb el camí del coll Empedrat. Agafem el camí del coll Empedrat de seguida comencem a pujar i a mesura que guanyem alçada si ens apartem uns metres del camí podrem gaudir amb la vista sobre l’entorn. El sender a estones va a passar per un llom rocós que separa el racó dels Montalts (esquerra) del barranc dels Bassots (dreta).

Després d’uns 40-45 minuts de pujada arribarem a un pla on trobem a mà dreta la barraca de Cal Creuetes feta de pedra en sec i de planta quadrada. Aquí acaba la pista forestal que ve d’Escaladei passant pel mas de Forçans, el mas Déu i pel coll de la Guixera.

En aquest punt també comença l’itinerari cultural de la pedra seca pel racó dels Montalts, anem uns metres direcció N fins trobar un indicador que assenyala l’inici del recorregut i anem seguint les indicacions, es tracta d’un recorregut que fa anys el parc natural de Montsant va arranjar per a poder visitar un seguit de construccions de pedra en sec molt interessants. Això ha permès poder visitar en molt poc recorregut una bona representació de diferents construccions de pedra seca.

Mentre pugem per aquest distret sender trobarem una primera barraca, no cal dir que nombrosos marges alguns amb esglaons fets de pedra encastada a la paret del marge. També passem pel davant d’unes arneres on podrem veure alguna arna tradicional que es feia servir i que encara es conserva. Més enllà una altra barraca i continuant pujant arribem a una caseta de tros amb teulada tradicional i més enllà per acabar un aljub molt bonic i ben conservat, una autèntica meravella de l’arquitectura rural, amb l’entrada de la cisterna protegida amb una porta de fusta com hem vist al de la Solaneta.

Seguim fent el tomb i acabarem baixant de nou i sortint a una pista (l’esmentada abans) que seguirem davallant en direcció a la barraca del Creuetes.

Trencant poc abans de la barraca del Creuetes, troben un pal indicador. Agafem el camí de l’esquerra que davalla cap al grau dels Bous o del Caragol.

De seguida passarem a tocar de les parets del corral de cal Masip, podem veure la mestria de construccció de les parets de pedra en sec que fan de tancament del corral.
Una mica més avall arribarem a la llera del barranc dels Bassots i trobarem un trencant i un indicador que assenyala els Bassots o Pouets de la Salvació. Prenem a mà esquerra el sender que hi porta. Els Bassots o Pouets de la Salvació són dues construccions amb funció d’aljub que trobem enmig del barranc, amb una porta d’entrada i el sostre cobert de pedra en sec que serveixen per a emmagatzemar aigua. Si ens acostem a la porta veurem l’aigua que encara s’acumula al seu interior. N’hi ha 2 separats uns quants metres un de l’altre, seguint barranc amunt.

Retornem al camí i seguim de moment davallant molt suaument i sense perdre gaire desnivell. Més enllà es travessa el barranc del Racó i aviat s’arriba al capdamunt del grau dels Bous. De seguida comencem a davallar de manera decidida pel camí que va fent giragonses i encara conserva algun tram empedrat encara que està força malmès i trobem trossos amb força pedra.

Es va a passar per la vora de les parets del cinglera que estem davallant per aquest magnífic i antic camí de bast. Val a dir que aquest era un pas que antigament es feia servir per a pujar amb l’animal fins dalt els Montalts on hi havia diversos conreus.

Quan hem baixat bastant en un tomb veiem una fita (veure waypoint “trencant a font del Racó”. Es tracta d’una visita opcional, un sender surt des d’aquest punt i en uns 7 minuts ens acosta a aquesta curiosa font situada enmig d’un cingle per on salta el barranc del mateix nom. Els darrers metres abans d’arribar-hi es passa per una estreta lleixa a la paret de roca (no us recomano el pas si patiu vertigen. A la font del Racó algú hi va col·locar uns tupins on es recull l’aigua (quan en baixa) d’un degotall de la paret.

Nosaltres avui no hi hem anat per que se’ns feia tard i hem seguit baixant fins arribar a enllaçar amb el camí vell de la Vilella Baixa a Cabacés, ara el seguim per l’esquerra retornant cap a la Vilella Baixa. Després de passar el coll de la creu i començar a davallar agafarem un sender que baixa cap al mig del barranquet per terreny de gresos vermells i va a passar per la vora d’uns horts i conreus, ens durà a la carretera al pal indicador que hem esmentat al començament de l’excursió.

Desfarem camí fins les piscines i aquest cop en comptes de seguir pel camí de l’anada, travessarem el riu Montsant per una passera-pont de ciment i anirem per l’altre costat de riu. D’aquesta manera podrem entrar al poble passant per damunt del Pont Gran. Es tracta d’un pont de dos ulls i el seu orígen és incert. Està fet amb carreus regulars de grans dimensions a la seva base i als reforços dels arcs, la resta està fet amb morter de pedra principalment de còdols i pissarres.


CARTOGRAFIA:

Serra de Montsant E 1/20.000 Ed. Piolet